10 anys sense Joan Barril: Catalunya Ràdio reivindica la seva "ràdio tranquil·la"

Quan li preguntaven a Joan Barril quin personatge històric li hauria agradat ser, responia que Baruch Spinoza, perquè va ser l'última persona que va saber tot el que es podia saber a la seva època. El periodista i escriptor barceloní, que va morir el 13 de desembre del 2014, als 62 anys, era un home savi, inquiet, i alhora obsedit per explicar bé les coses als oients dels seus programes de ràdio. No donava res per sabut. El seu equip no podia dir cap paraula en antena que abans no hagués entès.

Així l'han recordat a "El matí de Catalunya Ràdio" alguns dels qui van formar part de la família d'"El Cafè de la República", el programa que va comandar des del 2005. Com ha explicat Ricard Ustrell, Barril era, per sobre de tot, "un gran compositor de famílies", que perviuen després del seu adeu.

"Tots els qui van treballar amb ell comparteixen la importància de saber mirar, que no és el mateix que saber veure, o d'escoltar, que no és sinònim de sentir, o explicar, que no equival a narrar o locutar."

El respecte per la paraula

A ritme del mític "Nane tsora", la banda sonora més estimada pels oients de l'emissora, Ustrell ha reviscut aquella "ràdio tranquil·la" amb periodistes i col·laboradors del periodista, que durant anys va fer tàndem radiofònic i televisiu amb el seu amic, i també desaparegut, Joan Ollé.

Joan Botta, Mercè Folch, Paula Molés, Pere Mas i David Guzman han recordat anècdotes i experiències de les 3.318 hores que van passar als micròfons de Catalunya Ràdio, als quals cal sumar abans cinc anys més a COM Ràdio fent-ne el programa matinal.

Molés recordava com Barril els convocava abans del programa al menjador de la ràdio per sopar, a ritme de l'himne de la Unió Soviètica:

"Vint minuts abans del programa estàvem al menjador passant-ho la mar de bé, cantant cançons. Era la ràdio tranquil·la en tots els sentits."

També l'han evocat alguns dels col·laboradors que, setmanalment, passaven per aquell cafè d'estètica i ritme tan singular, com l'excorresponsal als Estats Units Xavier Vilà, el filòsof Xavier Antich i la sociòloga Marina Subirats, que va compartir militància, des de ben jove, amb el periodista a l'antifranquista Bandera Roja.

Pere Mas ha subratllat que un dels trets "diferencials" del periodista és que, des del primer dia, va dir no a les tertúlies al seu programa. A Antich li va encomanar abordar els temes de l'actualitat des de la filosofia sense pronunciar mai aquesta paraula:

"Encarnava de manera paradigmàtica el respecte per la paraula. Tenia la vocació que al programa hi haguessin mirades diverses, que no buscaven la confrontació."

10 anys després, la república radiofònica de Barril segueix ben viva a la memòria col·lectiva. L'audiència d'"El matí de Catalunya Ràdio" ha omplert l'antena de records d'aquell programa mític i han evidenciat la vigència d'un dels "manaments" barrilaires sobre l'ofici del periodisme, el que diu que "la ràdio pública és dels oients, no pas dels poders que la subvencionen".