10.000 presos palestins: la nova estratègia d'Israel dobla els reclusos en un any i mig

Quasi 10.000 palestins estarien detinguts actualment en presons israelianes, segons xifres que ha fet públiques l'organització en defensa dels drets humans i suport dels presos Addameer. Aquesta organització sense ànim de lucre amb seu a Ramal·lah (Cisjordània) es dedica a oferir assistència jurídica gratuïta als detinguts palestins. 

La xifra doblaria la d'abans del 7 d'octubre del 2023 --quan van tenir lloc els atacs per part de Hamas, que van deixar 1.200 israelians morts--. Segons l'entitat, la xifra hauria passat d'uns 5.250 presos l'octubre del 2023 a uns 9.900 l'abril del 2025. I, d'aquests, 400 serien menors d'edat. 

Dins d'aquesta xifra hi ha també quasi 3.500 detinguts administratius sense càrrecs ni judici. Són persones retingudes per períodes de sis mesos --renovables de manera indefinida-- i que no han tingut un judici. 

"Es tracta d'una forma de càstig col·lectiu que duen a terme les forces d'ocupació d'Israel per castigar tots els palestins després dels fets del 7 d'octubre", denuncia en declaracions al 324.cat Jenna Abuhasna, responsable d'incidència internacional d'Addameer: "Ho és, també, per als presos palestins que estan tancats dins la presó i no van tenir absolutament res a veure amb aquells fets."

Ho denuncien en el marc del Dia dels Presos Palestins: "No és un dia de celebració; és un dia per conscienciar sobre les violacions de drets humans que pateixen els presos."
 

Enduriment de les condicions

"Negligència mèdica, política de fam, política d'amuntegament, tortura física i psicològica, aïllament total de fins a sis mesos... Totes aquestes violacions de drets s'han produït a les presons des de molt abans del 7 d'octubre, però ara veiem com s'està duent a terme una tàctica d'escalada i de càstig col·lectiu molt més clara i intensa", denuncia Abuhasna des de Ramal·lah.

Addameer es dedica a oferir assistència legal de manera gratuïta als detinguts i els presos. A través d'entrevistes, des de dins de la presó o un cop surten, han pogut saber les condicions de vida de les persones retingudes dins d'aquests centres cada vegada més hermètics. 

"Sabem de primera mà que són víctimes de tortura", diu Abuhasna, que també critica que cada vegada noten com hi ha "més restriccions" per als advocats i els posen més pals a les rodes per "poder tirar endavant la tasca legal o fer visites als detinguts". "Des del 7 d'octubre s'ha restringit el nombre de visites que podem fer i en alguns centres fins i tot s'han prohibit gairebé completament", denuncia. 

Per això, també "és difícil", diu, "responsabilitzar els autors dels crims que estan cometent contra els detinguts". Des del 7 d'octubre "cap autor ha estat considerat responsable de cap dels crims que han comès contra els detinguts palestins", sentencia Abuhasna. 

Més enllà de l'enduriment de les condicions, també critiquen que, "al mateix moment que s'estaven alliberant presos palestins amb l'intercanvi amb ostatges israelians, es continuava detenint palestins" que s'empresonaven: 

"Hi ha hagut molts més detinguts que alliberats per l'intercanvi." 

"La tortura psicològica és pitjor que la física"

Però, més enllà de la tortura física que denuncien --la més visible--, també hi ha tortura psicològica. "Hi ha una política de fam contra els detinguts. Se'ls alimenta poques vegades i sovint amb un tracte inhumà i degradant", assegura Abuhasna. 

També relata que han atès casos en què "els detinguts són forçats a menjar com a animals, a terra" o d'altres en què "s'ha buscat degradar els presos despullant-los totalment", "insultant-los" o "fent-los fer sorolls d'animals". Per tot això, diu, "molts" dels presos quan han sortit han assegurat que la tortura psicològica havia estat pitjor que la física. 

L'objectiu, segons Addameer, és "debilitar els presos perquè no tinguin voluntat de lluitar contra cap dels crims i les violacions que se'ls comet". Un cop surten, afegeix, els és molt difícil reintegrar-se per tot el que han passat dins dels centres penitenciaris. 

Salah Hammouri és una de les persones que ha estat detinguda durant anys a una presó israeliana. Aquest advocat ara viu a París, on va ser deportat per les autoritats israelianes després d'estar nou mesos en detenció administrativa sense càrrecs ni judici, constaten des d'Amnistia Internacional, que van portar el seu cas. 

La deportació d'aquest advocat i defensor de drets humans va ser considerada "un crim de guerra, que ha estat possible gràcies a un entramat de lleis i polítiques concebut per mantenir l'apartheid sobre la població palestina", van dir en un comunicat Amnistia Internacional a finals del 2022. 

"Les condicions de vida a les presons són molt complicades i molt dures. A mi m'han detingut diverses vegades, la primera quan tenia 16 anys", explica en declaracions al 324.cat. "A les presons veiem casos de negligència mèdica, aïllament, tortures, falta de comunicació amb les famílies i els advocats...", relata Hammouri, que explica com "l'única eina que teníem" era fer vagues de fam:

"Molts van morir intentant aconseguir els nostres drets." 

Una entitat criminalitzada per Israel

Addameer és una de les sis organitzacions en defensa dels drets humans que Israel va considerar com a organització terrorista l'octubre del 2021, juntament amb Al-Haq, Defensa d'Infàncies Palestines, la Unió de Comitès de Treball Agrícola, el Centre d'Investigació i Desenvolupament Bisan i el Comitè de Dones Palestines Unides.  

"És una acusació falsa, l'ocupació d'Israel no va ser capaç d'oferir cap prova del que diuen", assegura Jenna Abuhasna, responsable d'incidència internacional d'Addameer. 

Les Nacions Unides van donar la raó a les entitats i van llançar una crida als governs i a la comunitat internacional perquè es fessin "passos efectius" per ajudar a sostenir aquests sis grups que defensen els drets humans a Palestina.