Els integrants de La Manada
Els integrants de La Manada
Cartagena

3 anys de presó per al director d'una web que va publicar fotos de la víctima de La Manada

Un jutge de Cartagena considera que Josele Sánchez va vexar i perjudicar la víctima en publicar-ne dades personals

RedaccióActualitzat

Josele Sánchez, director d'una web que va difondre dades sobre la víctima de La Manada, ha estat condemnat a tres anys de presó i una multa de 15.000 euros. Se'l condemna per un delicte contra la integritat moral en concurs amb un delicte de descobriment i revelació de secrets.

El jutjat penal número 2 de Cartagena considera delictiu que fes públiques "dades de caràcter reservat que afectaven la privacitat de la víctima", com el seu nom i cognoms, el domicili, el DNI, el centre on cursava estudis universitaris i dues fotografies.

Precisament, una de les imatges, detalla la resolució, "revesteix un caràcter particularment degradant i vexatori", perquè se la veia en un moment en què s'estava violentant la seva llibertat sexual.

La sentència declara provat que, el maig del 2018, a través de la seva pàgina web, en un article titulat "Yo no te creo", firmat sota pseudònim, Josele Sánchez va revelar informacions rellevants d'una víctima de delictes contra la llibertat sexual que van tenir lloc durant els Sanfermines del 2016.

I tot plegat ho va fer malgrat que l'Audiència Provincial de Navarra, després del procés judicial de La Manada, havia dictat una interlocutòria mitjançant la qual prohibia la divulgació o publicació d'informació relativa a la identitat de la denunciant o dades que poguessin facilitar identificar-la directament o indirectament.

Prohibició explícita per la pressió mediàtica a la víctima

Davant de l'àmplia repercussió mediàtica del cas, es volia garantir la protecció de la víctima fent explícita "la prohibició de l'obtenció, publicació i divulgació d'imatges de l'acusadora o dels seus familiars".

A conseqüència de l'abast de l'article de Sánchez via internet, la denunciant, segons diu la sentència, "va rebre nombrosos missatges anònims" a través de la xarxa que contenien "insults, amenaces, muntatges fotogràfics...".

La pressió mediàtica va alterar l'estat d'ànim de la víctima de La Manada, que va desenvolupar un quadre d'"ansietat generalitzada davant la possibilitat de ser reconeguda".

La incomoditat i els efectes psicològics va ser tan intensos que "es va veure obligada a canviar de residència i traslladar-se a l'estranger, i a interrompre els estudis universitaris". Per aquest motiu, el condemnat haurà d'indemnitzar la perjudicada amb 15.000 euros.

Una manifestació a Madrid contra la sentència de La Manada (EFE)
Una manifestació a Madrid contra la sentència de La Manada (EFE)

"La llibertat d'expressió no comporta un dret a l'insult"

El magistrat del jutjat cartaginès explica que "el mateix acusat reconeix sense circumloquis que és l'autor de l'article". Segons la sentència, Sánchez creu que "està publicant un article d'opinió en l'exercici de la professió periodística" i reconeix haver utilitzat expressions pujades de to per defensar que els actes dels integrants de La Manada van ser consentits.

Aquesta tesi, però, queda rebatuda pel jutge després d'analitzar la doctrina constitucional sobre els límits de la llibertat d'opinió. El text i fotografies publicades, assegura, topa amb "el mur del respecte a l'honor i a la intimitat de les persones, que es tradueix en la prohibició d'emprar termes o expressions insultants o vexatòries".

"La llibertat d'expressió no comporta un dret a l'insult", subratlla el magistrat. A banda, la publicació de dades personals i fotografies de la víctima, "per descomptat, manquen per complet de rellevància per a l'opinió emesa, i només es poden explicar raonablement des de l'ànim de causar mal a la perjudicada".

La sentència dictada no és ferma i es pot recórrer.

 

ARXIVAT A:
JudicialAgressió sexualLa Manada
Anar al contingut