40 anys de l'skatepark d'Arenys de Munt, el primer d'Espanya
Va estar 28 anys enterrat sota terra fins que la il·lusió d'uns joves patinadors el van tornar a treure a la llum
L'skate sembla cosa de joves, dels joves d'avui dia. Però els pioners a casa nostra ja van començar a patinar sobre quatre rodes als anys 70.
A Arenys de Munt, al Maresme, s'hi va construir el primer skatepark de tot Espanya. En uns terrenys que eren de Joaquim Roig. D'això, aquest any, en farà 40.
El 7 de juliol de 1979 s'inaugurava aquesta instal·lació, una de les millors d'Europa en aquells moments, per on van passar els skaters més destacats del país i també de fora.
Paco Gabas, patinant a l'skatepark d'Arenys de Munt
Un d'ells va ser Paco Gabas, conegut com DJ Panko, el primer campió d'Espanya de skate el 1979. Fa gairebé 30 anys que es dedica a la música -ha treballat en grups com Ojos de Brujo-, però confessa que abans que la música la seva passió era patinar.
"A mitjans dels 70 patinar al carrer era il·legal. La guàrdia urbana et confiscava el patí. Volíem una pista d'skate perquè no n'hi havia cap."
Àngels Borrell, primera campiona d'Espanya d'skate
L'Àngels Borrell compartia la mateixa passió que el Paco. També va ser campiona d'Espanya d'skate, la primera. Ara té 53 anys i encara patina.
"Els que patinaven en aquella època teníem 13, 14 o 15 anys. Per venir a Arenys de Munt o pujaves a peu, 4 o 5 quilòmetres o t'havien de portar els pares. Ho van muntar com un negoci però no va acabar de funcionar."
L'skatepark va entrar en una etapa de decadència, i l'Ajuntament, a petició de molts veïns que denunciaven que l'espai estava deixat i era un niu de porqueria i drogadicció, ho va enterrar. L'skatepark desapareixia sota la sorra l'any 1984.
Josep Manel Roura, skater
I així va estar fins que fa uns anys un grup de joves amb moltes ganes i il·lusió van posar mans a l'obra per recuperar aquell mític parc. Entre ells hi havia Josep Manel Roura:
"Vaig començar a sentir que aquí hi havia un skatepark. Teníem els plànols. Sabíem que estava aquí sota de la sorra i vam començar a escarbar cap a dintre."
"Estàvem aquí els diumenges, que és el dia de festa de la gent, i la veritat és que ho donàvem tot."
Amb la seva tenacitat i l'ajuda d'un patrocinador, el parc va tornar a veure la llum el 2012.
Ara arriba als 40 anys i molt practicants d'aquests l'esport estan esperançats que es desenterri del tot, que es rehabiliti i que es torni a rodar.