Així retorça Ayuso les dades de morts a les residències per covid per justificar la seva gestió

La Comunitat de Madrid, presidida per Isabel Díaz Ayuso, ha donat una nova xifra -a la baixa- de víctimes mortals a les residències de Madrid durant la primera onada de covid el 2020. En un comunicat que coincideix amb els cinc anys de la pandèmia, la CAM xifra ara en 4.100 les persones que van morir a les residències madrilenyes i explica que la dada l'ha tret de l'Institut Nacional d'Estadística. 

Aquesta xifra es contradiu amb la de 7.291 morts que va sorgir de la conselleria de Polítiques Socials de la pròpia CAM en resposta a una petició d'informació al portal de Transparència que havia fet el portal infoLibre i que va publicar el juliol del 2020. La dada prové del recompte que la conselleria, controlada per Alberto Reyero de Ciutadans, va fer dia a dia trucant les 475 residències de la Comunitat i es corresponen només als mesos de març i abril.
 

D'on surt la disparitat en les dades?

Les dues dades en disputa, la dels 4.100 i els 7.291 morts a les residències, són dades sorgides d'organismes oficials, l'INE i la conselleria de Polítiques Socials de Madrid. 

El que ha fet ara el govern de Díaz Ayuso és buscar la dada oficial més baixa possible de víctimes mortals que ha trobat. L'explicació de per què la dada de l'INE és tan més baixa, 4.100 morts a les residències entre gener i juliol, és que en aquest recompte només s'han tingut en compte les persones que tenien un certificat de defunció on hi posava que havien mort per covid o amb sospita de covid. La resta de víctimes en residències no es compten, tot i que no podien ser traslladades a hospitals tot i estar greus per ordre de la conselleria de Sanitat, aquesta en mans del PP.

Per altra banda, la dada dels 7.291 agrupa víctimes de la covid i persones grans que van morir per altres causes. De fet, una altra investigació del diari El País l'any 2021 eleva la xifra de morts a les residències per qualsevol motiu entre març i juliol i la situa en 8.338, amb dades també de la conselleria de Polítiques Socials madrilenya.

Com dèiem, sumar les víctimes clares de la covid als difunts amb altres patologies respon al fet que la conselleria de Sanitat madrilenya, liderada pels populars, havia emès fins a quatre protocols, també publicats per infoLibre, per decidir qui s'enviava als hospitals i qui no. En almenys un d'aquests protocols s'establien "criteris d'exclusió hospitalària", és a dir prohibicions del trasllat de pacients als hospitals si complien requisits tan genèrics com estar en situació  de "patologia greus", "cures paliatives", "terminalitat oncològica o neurodegenerativa" o "deteriorament funcional greu", entre d'altres. En un altre dels protocols se substitueix el terme "criteris d'exclusió" per "recomanacions d'exclusió". 

L'aleshores conseller que es feia càrrec de la gestió de les residències, Alberto Reyero, de Ciutadans, va dimitir l'octubre del 2020 i ha estat des d'aleshores molt crític amb la gestió que es va fer de la pandèmia a Madrid com queda clar en aquesta entrevista a la Cadena SER: 

"El que va passar el març (del 2020) és que es van derivar als hospitals la meitat de les persones que el mes de gener, quan no teníem malalts de covid. Es van aplicar uns protocols i es va negar assistència hospitalària a una sèrie de persones que complien uns requisits, que es resumien en anar en cadira de rodes o tenir algun deteriorament cognitiu."

A més, en els primers mesos de la primera onada era difícil detectar els casos per la manca de testos i també hi havia dificultats per descriure la causa de mort en algunes persones, sobretot les que tenien comorbilitat (diverses causes possibles de mort). 

La Comunitat de Madrid ha repetit en diverses ocasions que aquests protocols eren simples "esborranys" que s'havien filtrat i que no eren cap ordre, però el cert és que existeixen fins a quatre documents signats per l'aleshores director de coordinació socio-sanitària de la Comunitat, Carlos Mur, on es detalla que les persones amb dificultats cognitives, de mobilitat o altres patologies greus no s'havien de portar als hospitals.
 

El documental de la discòrdia

La baralla per les xifres ve de lluny però va revifar perquè aquest dijous 13 de març al vespre Televisió Espanyola havia d'emetre un documental anomenat, justament, "7.291" on parlen familiars de les víctimes que van morir a les residències madrilenyes. La CAM havia demanat a RTVE que emetés un vídeo d'Isabel Díaz Ayuso amb la seva visió dels fets i denuncia que el documental està esbiaixat ideològicament. La cadena s'ha defensat explicant que Ayuso estava convidada a participar tant al programa especial com al documental i que havia declinat les dues opcions. El PP va enviar finalment al programa el secretari general a Madrid i senador, Alfonso Serrano. 

En aquest sentit, el portaveu de la Comunitat de Madrid, Miguel Ángel García Martín, ha anunciat aquest divendres que el govern autonòmic es querellarà contra la portaveu del grup municipal socialista a l'Ajuntament de Madrid, Reyes Maroto, per afirmar que "van ser 7.291 les víctimes o persones grans assassinades" durant la pandèmia a les residències de la regió. 

García Martín ha puntualitzat que "no tot val en política" i ha denunciat que declaracions com les realitzades per la portaveu del PSOE al consistori madrileny en què se'ls atribueix un delicte "no poden quedar impunes".