Al cel de Catalunya hi arriben constantment bacteris i fongs del Sàhara, segons un estudi

Els bacteris i els fongs del desert del Sàhara es poden trobar al cel del sud d'Europa habitualment i, en concret, al Montseny. 

Aquesta ha estat la descoberta d'un estudi del CEAB-CSIC i el CREAF, que constata que tota aquesta microbiologia viatja de continent en continent recurrentment, fet que genera un impacte molt major del que es pensava en la nostra salut i en els nostres ecosistemes.

La investigació, que s'ha publicat a la revista científica Enviromental Microbiology, s'ha fet analitzant mostres de pluja del 1987 al 2014 al massís del Montseny.

S'ha demostrat que la presència d'aquests microorganismes no està necessàriament lligada als episodis de pols sahariana, sinó que es troba de manera persistent, segons els investigadors.

El grup de científics ha analitzat l'ADN de les mostres amb tècniques de seqüenciació massiva i han comparat els resultats de la microbiota amb d'altres de sòls de deserts nord-africans, així com amb dades genètiques de sòls de tot el món.

El viatge intercontinental del "plàncton" saharià

L'estudi evidencia que la pols dels deserts del nord d'Àfrica viatja dins els corrents persistents de les capes altes de l'atmosfera per acabar caient amb la pluja o la neu, que l'arrossega cap a terra.

Així ho explica Joan Cáliz, investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i primer autor de l'estudi:

"Aquest fenomen està relacionat amb la capacitat de les partícules generades a la regió sahariana d'ascendir a grans altures i restar suspesa, com si fos plàncton."

Per evitar confusions, l'estudi ha recollit mostres a zones de muntanya, on la pluja només arrossega partícules provinents de l'atmosfera.

A més, la recerca també ha comptat amb una simulació informàtica del moviment de les grans masses d'aire que dispersen els microorganismes a escala global.

D'aquesta manera, es contradiu la percepció que la microbiota present en el nostre entorn és generada majoritàriament pels ecosistemes veïns, perquè pot venir de molt més lluny del que es pensava.
 

Al·lèrgens i gens resistents als antibiòtics

Els moviments d'aquests bacteris i fongs poden tenir un impacte directe en la salut de les persones, sigui per l'augment d'al·lèrgies o per la propagació de gens resistents als antibiòtics.

Emili Casamayor, cap del laboratori d'Ecologia i Complexitat del Microbioma Global del CEAB-CSIC i director de l'estudi, destaca la importància d'entendre "els mecanismes naturals" que generen aquesta mobilització de microorganismes:

"Poden tenir efectes a escala local, ja sigui positius, ajudant a establir comunitats biològiques en ambients remots; o negatius, perquè també hem constatat en treballs previs que estan presents patògens i gens de resistència a antibiòtics."

La monitorització de la microbiota que viatja des del Sàhara permet conèixer quin és l'impacte de la petjada humana en tot aquest procés i saber què els pot accelerar o alentir: "Tot això pren més rellevància amb el canvi climàtic, l'expansió de les zones àrides i les alteracions en la circulació atmosfèrica", afegeix Casamayor.