Al-Jazeera aposta per les xarxes socials tot i el repte de verificar les informacions
Les xarxes socials són un complement a les notícies dels mitjans, són eines de comunicació entre periodistes i són un altaveu de les veus ciutadanes. Però, com podem verificar la informació que hi circula? Ryaad Minty, responsable de Social Media de la cadena de televisió Al-Jazeera, ha explicat al Media 140 com van fer el seguiment de les revoltes àrabs. A continuació, els periodistes Gumersindo LaFuente ("El País"), Xavier Mas de Xaxàs ("La Vanguardia"), Alfonso Bauluz (Agència EFE) i Jordi Pérez Colomé (autor del Blog Obamaworld) han donat el seu parer sobre la informació que arriba a través de les eines 2.0 als mitjans.
Fer servir les eines 2.0 és cada cop més necessari en els mitjans de comunicació, no només com a font d'informació sinó també de difusió. En un moment d'esclat polític com el que s'ha viscut en els darrers dos mesos a Tunísia, Egipte, Síria, Líbia, el Iemen o Jordània, les xarxes socials s'han omplert de moltes veus informadores, però també de soroll. Periodistes de tot el món es fan usuaris de Twitter i Facebook per recopilar informació d'altres col·legues de professió desplaçats a zones en conflicte o per recollir apunts breus de la gent del carrer.
Ryaad Minty, responsable de xarxes socials a la cadena de televisió àrab Al-Jazeera, ha explicat al Media 140 que un dels reptes més grans amb els quals es troba el periodisme actual és el de la verificació de la informació procedent dels lectors. "Sobretot en un moment com el de les revoltes àrabs, on cada dia podíem arribar a rebre més de 1.500 vídeos". Minty està especialitzat en el seguiment de conflictes a través d'internet. El 2008, va informar sobre el conflicte a Gaza i, posteriorment, sobre les eleccions a l'Iran (2009).
"Des d'Al-Jazeera ens vam plantejar, prèviament, cercar a la xarxa els bloguers més influents dels països on s'estava gestant una revolta". L'equip de la televisió àrab s'hi va posar en contacte i en van aconseguir els telèfons per verificar el que difonien. "Per exemple, a Líbia, teníem un periodista ciutadà amb un mòbil al costat d'un metge que li anava dient quina era la situació dels ferits". Sobre l'eterna discussió de la immediatesa en els mitjans, Minty ha explicat que la filosofia d'Al-Jazeera "és comprovar al màxim les històries que rebem i això vol dir temps. Per gestionar aquesta veracitat es necessiten recursos però ens interessa". El periodista de la cadena de televisió àrab ha deixat clar que les revolucions les fa la gent, no les tecnologies, però que aquestes amplifiquen les seves veus donant-los més poder.
Informació en el terreny versus virtual
Després de la intervenció de Ryadd Minty, la taula rodona ha continuat amb les opinions de quatre periodistes de mitjans nacionals. Alfonso Bauluz, de l'Agència EFE, que ha passat els darrers mesos en diferents països àrabs cobrint les revoltes, ha explicat la dificultat d'informar i de trobar fonts als llocs. "La tecnologia també falla i es fa molt complicat verificar totes les dades en temps real. A vegades pots fer servir el correu electrònic, d'altres, Skype i d'altres no tens ni internet".
El periodista i autor del blog Obamaworld, Jordi Pérez Colomé, ha destacat el paper que ha tingut Al-Jazeera en les revoltes apostant per la innovació a l'hora d'informar. I també ha assenyalat que els periodistes fan servir les eines 2.0 per aconseguir fonts, com és el cas de la corresponsal del "Washington Post", Leia Fadel, al Caire. "El problema és que els governs també hi estan al darrere i després de contactar amb gent a través del Twitter la van fer fora del país".
Gumersindo Lafuente ("El País") ha destacat que molt abans que esclatessin les revoltes ja s'estaven gestant canvis de poder a les xarxes socials. "No podem continuar restant valor al potencial d'internet. Ara m'assabento abans de les notícies pel Twitter que per les agències d'informació". En relació amb el control de la xarxa per part dels governs ha dit: "Algun poder ha de tenir internet quan els dictadors volen controlar-la".
Per acabar, ha intervingut Xavier Mas de Xaxàs ("La Vanguardia"), que ha explicat el "fenomen Al-Jazeera" als països àrabs. "És a tots els cafès, la gent la segueix amb devoció perquè parla en un àrab estàndard que poden entendre tots. L'èxit de les xarxes socials en aquests conflictes és que la televisió àrab els ha donat ressó i els joves les han fet seves".
Ryaad Minty, responsable de xarxes socials a la cadena de televisió àrab Al-Jazeera, ha explicat al Media 140 que un dels reptes més grans amb els quals es troba el periodisme actual és el de la verificació de la informació procedent dels lectors. "Sobretot en un moment com el de les revoltes àrabs, on cada dia podíem arribar a rebre més de 1.500 vídeos". Minty està especialitzat en el seguiment de conflictes a través d'internet. El 2008, va informar sobre el conflicte a Gaza i, posteriorment, sobre les eleccions a l'Iran (2009).
"Des d'Al-Jazeera ens vam plantejar, prèviament, cercar a la xarxa els bloguers més influents dels països on s'estava gestant una revolta". L'equip de la televisió àrab s'hi va posar en contacte i en van aconseguir els telèfons per verificar el que difonien. "Per exemple, a Líbia, teníem un periodista ciutadà amb un mòbil al costat d'un metge que li anava dient quina era la situació dels ferits". Sobre l'eterna discussió de la immediatesa en els mitjans, Minty ha explicat que la filosofia d'Al-Jazeera "és comprovar al màxim les històries que rebem i això vol dir temps. Per gestionar aquesta veracitat es necessiten recursos però ens interessa". El periodista de la cadena de televisió àrab ha deixat clar que les revolucions les fa la gent, no les tecnologies, però que aquestes amplifiquen les seves veus donant-los més poder.
Informació en el terreny versus virtual
Després de la intervenció de Ryadd Minty, la taula rodona ha continuat amb les opinions de quatre periodistes de mitjans nacionals. Alfonso Bauluz, de l'Agència EFE, que ha passat els darrers mesos en diferents països àrabs cobrint les revoltes, ha explicat la dificultat d'informar i de trobar fonts als llocs. "La tecnologia també falla i es fa molt complicat verificar totes les dades en temps real. A vegades pots fer servir el correu electrònic, d'altres, Skype i d'altres no tens ni internet".
El periodista i autor del blog Obamaworld, Jordi Pérez Colomé, ha destacat el paper que ha tingut Al-Jazeera en les revoltes apostant per la innovació a l'hora d'informar. I també ha assenyalat que els periodistes fan servir les eines 2.0 per aconseguir fonts, com és el cas de la corresponsal del "Washington Post", Leia Fadel, al Caire. "El problema és que els governs també hi estan al darrere i després de contactar amb gent a través del Twitter la van fer fora del país".
Gumersindo Lafuente ("El País") ha destacat que molt abans que esclatessin les revoltes ja s'estaven gestant canvis de poder a les xarxes socials. "No podem continuar restant valor al potencial d'internet. Ara m'assabento abans de les notícies pel Twitter que per les agències d'informació". En relació amb el control de la xarxa per part dels governs ha dit: "Algun poder ha de tenir internet quan els dictadors volen controlar-la".
Per acabar, ha intervingut Xavier Mas de Xaxàs ("La Vanguardia"), que ha explicat el "fenomen Al-Jazeera" als països àrabs. "És a tots els cafès, la gent la segueix amb devoció perquè parla en un àrab estàndard que poden entendre tots. L'èxit de les xarxes socials en aquests conflictes és que la televisió àrab els ha donat ressó i els joves les han fet seves".
