Aquest són els 6 llocs més contaminats de la cuina: com evitar que proliferin els bacteris

Tot i que solem pensar que el bany és l'espai de la casa més contaminat per bacteris, no és aquest espai, sinó la cuina, la que s'emporta la palma. És una autèntica incubadora de microorganismes, constantment alimentada pels microbis que porten els  aliments que hi guardem, manipulem i cuinem, i també pels nostres propis.

Paradoxalment, els estris que fem servir per intentar mantenir-la neta i higienitzada són alguns dels reservoris més grans de bacteris de la llar, com és el cas del fregall o de la baieta.

Si bé la immensa majoria de bacteris són innocus, si es troben en grans quantitats poden fer malbé els aliments o provocar intoxicacions alimentàries, com salmonel·la, que pot causar salmonel·losi, una infecció que genera febres elevades i diarrees, i que pot arribar a ser greu.

Per tal d'evitar o minimitzar riscos per a la salut, cal parar atenció a:
 

1.- Els fregalls

Segons la Societat Espanyola de Microbiologia (SEM), el lloc amb més bacteris de la casa és el fregall de la cuina. El fem servir per netejar restes de menjar que es queden atrapats entre les seves fibres i és allà, precisament, on creixen els bacteris.

Estudis científics que s'han fet analitzant aquests estris han arribat a aïllar bacteris patogènics com ara E.coli, Campylobacter, Salmonella, Klebisella, Proteus i Staphylococcus.

I no és tan sols que emmagatzemi bacteris, sinó que també contribueix a disseminar-los per totes les superfícies de la cuina. Per això se solen considerar com una de les principals fonts de bacteris que causen brots de malalties transmeses pels aliments.

Però "això no vol dir que estiguem inoculant els plats acabats de rentar amb microorganismes", aclareix Manuel Sánchez Angulo, microbiòleg de la Universitat Miguel Hernández, a Elx (Alacant), perquè aquests s'esbandeixen i es deixen assecar, cosa que evita que els bacteris els colonitzin.

Per evitar l'acumulació de microorganismes al fregall, cal esbandir-lo bé després d'utilitzar-lo i deixar-lo assecar. És recomanable rentar-lo amb freqüència, amb una dissolució de lleixiu i aigua, i canviar-lo cada una o dues setmanes.  Sánchez matisa, però, que "tot depèn de quant l'utilitzis"

"No és el mateix una família de quatre persones que fan els tres àpats a casa, que en aquest cas hauran de rentar més plats, paelles, olles i embrutaran molt el fregall; que una família de dues persones que només sopin a casa. En aquest darrer cas, es pot aguantar una mica més de temps"

Aquest microbiòleg relata que ell el que fa "és bullir-lo un parell de minuts en aigua amb una mica de detergent", tot i que el fregall reté molt de material orgànic entre les seves fibres, motiu pel qual, malgrat que s'eliminin els bacteris amb el bullit.

"Aquella matèria continua allà i quan el tornes a fer servir, es torna a inocular amb bacteris que tornen a proliferar. Per això, el recomanable és substituir-lo amb freqüència", conclou.

2.- La baieta

És el segon objecte de la cuina que més bacteris acumula, segurament perquè fem servir la baieta per a tot: des de recollir i netejar restes de menjar a la taula, fins a treure el greix dels fogons o la campana, o eixugar els sucs de la carn al marbre de la cuina.

Sovint acostumem a passar-la per aigua per esbandir-la entre aquests usos, però no és suficient per eliminar els patògens. I això fa que netejar diferents superfícies amb la mateixa baieta pugui contaminar-les. Quins n'hi podem trobar? Listeri, E.coli o Salmonella són dels més habituals.

A més, donades les condicions propícies, com humitat elevada, temperatura i estar en contacte amb aliments, els bacteris s'uneixen entre si amb una substància espessa que actua com una cola i que forma una mena de pel·lícula. Quan això passa, en tocar-les estan llefiscoses. Què cal fer en aquests casos?

Una investigació a Scientific Reports va concloure que intentar desfer-se d'aquest biofilm desinfectant la baieta només aconsegueix reduir un 60% dels bacteris i deixa les soques més fortes i potencialment patogèniques. Per tant, el millor quan notem que la baieta està així és llençar-la.

Què podem fer per evitar que apareguin els biofilms? En primer lloc, no deixar-les en remull hores. Submergir-les en aigua i lleixiu mitja hora o en vinagre de neteja i estendre-les després perquè s'assequin ben assecades abans de tornar-les a fer servir.

A més, cal rentar-les sovint, a ser possible després de cada ús amb aigua calenta i sabó, i un cop per setmana a la rentadora amb temperatura elevada.

El mateix passa amb els draps de cuina, que solen mantenir la humitat, que facilita que proliferin fongs i bacteris. És aconsellable canviar-los amb freqüència i rentar-los tots junts amb aigua ben calenta.

3.- Aigüera de la cuina

Hi rentem els aliments, deixem estris amb restes de menjar, el fregall, la baieta... L'aigüera de la cuina, una superfície humida, és un altre dels llocs que acostumen a acumular més bacteris.

De fet, al voltant de l'albelló per on s'escorre l'aigua també s'acostuma a formar una biopel·lícula bacteriana. I això pot contribuir a contaminar fàcilment altres aliments i estris de cuina.

Com podem evitar l'acumulació de patògens? En primer lloc, no rentant sota l'aixeta carns, peixos ni tampoc ous.

En segon lloc, cal mantenir l'aigüera neta, desinfectar-la regularment i assecar-la després de cada ús. En superfícies llises, explica el microbiòleg Sánchez, l'aigua i sabó són suficients per arrossegar i eliminar els bacteris.

El vinagre també és efectiu, però hi ha materials de cuina que no el toleren. El mateix passa amb el lleixiu que, a més, té una olor que no agrada a molta gent.

"El lleixiu diluït en aigua funciona molt bé per racons difícils de netejar en què s'ha acumulat brutícia."

4.- Les taules de tallar

Les taules de fusta són un repte des del punt de vista de la seguretat alimentària. En ser d'un material porós, és fàcil que els sucs dels aliments que hi tallem, sobretot quan són d'origen animal i crus, quedin atrapats en l'utensili i facilitin la proliferació de microorganismes.

Segons apunta Sánchez, de la SEM, les de plàstic són una mica més higièniques, perquè són menys poroses i ofereixen menys refugis per als microbis, tot i que comporten un problema de microplàstics.

Quan tallem, explica aquest microbiòleg, també fem petits talls a les taules, que esdevenen 'trinxeres' on s'acumulen els bacteris. Si posem sobre la taula restes de menjar i hi sumem una mica d'humitat, tenim el còctel ideal perquè un munt de bacteris feliços es llencin a proliferar.

5.- Escombra

Una altra de les superfícies a què també cal parar atenció és el terra de la cuina. Que cal netejar amb freqüència per evitar l'acumulació de restes de menjar. L'escombra és un altre dels estris de la llar que acumula més microorganismes.

És per això que és recomanable treure la pols, brutícia i els pèls que en pengen i netejar-la més a fons cada setmana, submergint-la uns 30 minuts en un cubell d'aigua tèbia i una mica de lleixiu, desinfectant o vinagre de neteja. Després, esbandir-la bé sota l'aixeta i deixar-la assecar per complet abans de tornar-la a utilitzar.

6. Alerta amb la contaminació creuada

Noemí Igual, dietista-nutricionista i tecnòloga d'aliments de la Fundació Alícia, adverteix que cal rentar amb aigua i sabó els estris que fem servir cada vegada que canviem d'aliments per evitar potencials contaminacions creuades, que els bacteris passin d'un lloc a un altre. També les mans. Aquesta tecnòloga sovint fa formació per a restaurants sobre higiene a les cuines.

"Tot el que sigui manipular productes crus amb les mans i després tocar amb aquella mà la tapa de la paella o un ganivet o un drap és anar passant els bacteris d'un lloc a l'altre."

Igual considera que és necessari "rentar-se sempre les mans amb aigua i sabó abans i després de tocar aliments en cru". Sobretot, apunta, si hi ha infants o persones immunodeprimides a casa.

També cal una bona higiene de les superfícies i eines. "Tot el que emprem per manipular productes crus, de seguida s'ha de netejar. Sobretot en el cas de peix, ous, carn, perquè venen amb càrrega de microorganismes que poden sobreviure hores a les superfícies.

Pot passar que talles pollastre en cru, passes una mica d'aigua al ganivet i amb aquest talles el tomàquet. Això pot contaminar el tomàquet.

Les fruites i verdures, n'hi ha prou de netejar-les a consciència sota l'aixeta d'aigua i fregar una mica amb la mà o una esponja la pell de les fruites, com la poma o la pera.

També és recomanable netejar periòdicament la nevera, intentar no deixar temps sense netejar taques de closques, restes d'aliments que cauen dels recipients i que poden servir d'aliment per als microorganismes.

Al final, conclou Sánchez, la neteja no és per a eliminar els bacteris, sinó que "el més important és que eliminem la matèria orgànica que utilitzen com a aliment i així evitem que proliferin".

Per això, si deixem després que aquesta matèria orgànica s'acumuli en el fregall o en les baietes, "els deixem un lloc fantàstic perquè proliferin i puguin generar un problema".