Un atac massiu rus contra Ucraïna amb més de 200 míssils i drons malmet la xarxa elèctrica

A punt de complir-se els mil dies de la guerra a Ucraïna, dimarts que ve, Rússia ha llançat aquest diumenge l'onada de bombardejos més gran sobre Ucraïna en tres mesos.

L'exèrcit rus ha llançat un atac massiu amb 120 míssils i 90 drons sobre diverses ciutats ucraïneses, entre les quals la capital, Kíiv.

L'atac massiu ha matat almenys set persones en diferents parts del país, però els ciutadans han hagut d'entrar als refugis i les explosions han afectat sobretot el sistema elèctric.

El govern ucraïnès ha admès que ha causat danys a la xarxa i que hi ha regions que s'han quedat sense subministrament o que en pateixen talls, tant a l'oest com a l'est. 

La companyia estatal d'electricitat, Ukenergo, ha anunciat que dilluns hi haurà talls d'electricitat a tot el país, des de les 6 del matí fins a les deu de la nit, perquè els treballadors puguin fer les reparacions necessàries al més aviat possible.

Els atacs aeris han continuat aquest dilluns a la ciutat de Sumi, també contra instal·lacions elèctriques: ha estat un atac més limitat, però ha matat més persones, hi ha almenys 10 víctimes mortals, dues de les quals, nens.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha confirmat a X que l'atac rus ha estat un dels més grans dels darrers mesos, que ha fet morts i danyat infraestructures civils.

"Putin ofega el món amb la seva retòrica, però el seu únic missatge veritable està escrit en la destrucció i la mort, a través de tots els míssils i drons que Rússia envia", ha escrit Zelenski.

El Ministeri de Defensa rus també ha confirmat l'atac aeri contra aeròdroms militars i contra instal·lacions de producció de gas i energia utilitzades per al funcionament de les empreses del complex militar i industrial d'Ucraïna, segons un comunicat. Kíiv no dona detalls dels danys per no facilitar informació a Moscou.

En un missatge a la xarxa X, el ministre d'Afers Estrangers d'Ucraïna ha relacionat aquesta ofensiva amb els contactes diplomàtics que Vladímir Putin ha tingut recentment, com la trucada de divendres amb l'alemany Olaf Scholz, perquè entén que trenquen l'aïllament del president rus. El canceller ha volgut deixar clar avui que el suport a Kíiv es manté intacte.

Desplegament de caces a Polònia

Polònia, que fa frontera amb Ucraïna, ha arribat a activar les seves defenses aquest matí per assegurar-se que cap dels míssils arribava al seu espai aeri. 

"Les mesures adoptades tenen per objecte garantir la seguretat a les zones limítrofes amb les àrees amenaçades", ha informat, en un comunicat, el comandament operatiu de les Forces Armades poloneses, que ha donat per conclòs l'operatiu amb "caces polonesos i aliats".

Moment crític amb la victòria de Trump

L'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca pot marcar un punt d'inflexió en el conflicte.

Aquest mateix diumenge, després de l'atac rus, s'ha sabut que el president dels Estats Units, Joe Biden, ha autoritzat l'ús de míssils nord-americans de llarg abast en territori rus. Ho ha fet justament en les últimes setmanes del seu mandat i abans que Trump prengui possessió com a president, el pròxim 20 de gener.

Aquesta decisió és un canvi en la política de Washington i una resposta a la petició des de fa mesos del president Zelenski.

Un Zelenski  que s'havia mostrat fa poques hores moderadament optimista en unes declaracions a la corporació pública del país, on s'havia  mostrat confiat que, amb l'administració Trump, la guerra s'acabaria abans "perquè és el seu enfocament, la seva promesa a la societat", havia dit.

"La guerra acabarà, però no sabem la data exacta", va puntualitzar.