El president d'ACES Europe, Gian Francesco Lupattelli, i l'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, al Museu Cerdà on s'ha fet la defens…
El president d'ACES Europe, Gian Francesco Lupattelli, i l'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, al Museu Cerdà on s'ha fet la defensa de la candidatura del Pirineu català Comunitat Europea de l'Esport 2023

Avaluen el potencial del Pirineu per veure si pot convertir-se en Comunitat Europea de l'Esport al 2023

Actualitzat

ACN Puigcerdà - Una comissió avaluadora d'ACES Europe, una entitat sense ànim de lucre que assigna cada any els reconeixements de Comunitat Europea de l'Esport, visita des d'aquest dimarts diversos equipaments i instal·lacions del Pirineu per comprovar si compleixen els requisits per rebre aquest distintiu de cara a l'any 2023. La primera parada ha estat a Puigcerdà, però durant aquesta setmana també hi passaran per la Seu d'Urgell, la Vall de Boí i Vielha. Tot i que hi ha diverses localitats catalanes que en anys anteriors han obtingut una certificació similar, és el primer cop que es forja una candidatura d'aquest abast territorial, la qual inclou les sis comarques de l'Alt Pirineu i Aran i les del Ripollès, la Garrotxa, el Berguedà i el Solsonès.

Els cinc representants de la comissió avaluadora tenen definits fins a cent punts d'anàlisi i per poder aconseguir el reconeixement com a Comunitat Europea de l'Esport cal obtenir, com a mínim, una nota de 80. Així ho ha explicat el president d'ACES Europe, Gian Francesco Lupattelli, que ha afirmat que la candidatura del Pirineu és "molt forta" i té moltes possibilitats de guanyar el distintiu. De fet, ha destacat el treball "excepcional" que s'ha fet en els darrers anys, a més de posar en valor l'àmbit territorial que cobreix el projecte, amb més de 160 ajuntaments implicats.

La idea és que el veredicte es doni a conèixer a finals del mes de juliol i, en cas d'assolir la certificació, el 5 de desembre es faria un acte oficial d'entrega del títol. Lupattelli ha explicat que tenen molt d'interès en què el Pirineu pugui ser Comunitat Europea de l'Esport al 2023, tenint en compte que a Europa hi ha moltes regions de muntanya. A banda d'aquesta candidatura, n'hi ha una quarantena més arreu del continent que aspiren a obtenir el reconeixement d'alguna de les categories que atorga l'entitat, com ara capital, ciutat, vila, regió o illa de l'esport.

Per la seva banda, el representant d'ACES Europe a Catalunya i Andorra, Joan Anton Camuñas, ha dit que el reconeixement serveix per "projectar" tot allò que es vol fer en tots els àmbits de la muntanya durant els pròxims anys i que l'entitat compta amb el suport de la Unesco i la Comissió Europea. A més, ha destacat que el projecte del Pirineu català és el més gran que s'ha presentat fins ara dins l'entorn de les regions de muntanya d'Europa i que parteix de l'experiència anterior de les candidatures de Banyoles, Mollet del Vallès (Vallès Oriental), Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) i Igualada.

Mentre, l'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, s'ha mostrat satisfet amb els passos que està donant la candidatura i ha explicat que l'objectiu és que el Pirineu s'identifiqui com a "territori esportiu" arreu d'Europa i el món, així com també com a destinació turística especialitzada en aquest àmbit. També ha posat en valor que aquesta zona compta amb un 12% dels equipaments i instal·lacions esportives que hi ha a Catalunya. A més, ha volgut deixar clar que aquest projecte no està vinculat al dels Jocs d'hivern, tot i que ha reconegut que tots dos responen a la mateixa vocació de posar en valor el potencial del territori dins l'àmbit esportiu.

L'acte de defensa de la candidatura ha tingut lloc al Museu Cerdà i, tot seguit, la comitiva s'ha desplaçat al Poliesportiu de Puigcerdà i a l'estació de La Molina. La visita continuarà aquest dimecres al Parc Olímpic del Segre i les instal·lacions d'INEFC Pirineus i dijous serà el torn de conèixer les infraestructures de la Val d'Aran i l'estació de Baqueira-Beret. El projecte també està impulsat per la Fundació Catalana per a l'Esport i compta amb l'aval de la Generalitat, els consells comarcals i ajuntaments del territori, les diputacions de Lleida, Girona i Barcelona, l'Agencia Catalana de Turisme i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Anar al contingut