Aznar denuncia la coacció contra el castellà i fa una crida per defensar-lo
L'expresident del govern espanyol José María Aznar ha estat aquest dissabte a Barcelona per presentar un llibre de la fundació FAES sobre les diferents polítiques lingüístiques que s'han aplicat a diferents territoris de l'Estat. Aznar ha assegurat que a Catalunya i Euskadi ha fracassat el procés de normalització de l'ús de les llengües pròpies i que ara el volen salvar "amb més imposició, més coacció i menys llibertat". Davant d'això, ha fet una crida per a la seva defensa.
José María Aznar creu que ha arribat el moment de "reformar" les polítiques lingüístiques de les autonomies amb llengua pròpia, en especial les de Catalunya i el País Basc, que creu que s'han convertit en "instruments de coacció" contra els castellanoparlants. Aznar ha arremès amb duresa contra les polítiques lingüístiques desenvolupades fins ara per algunes autonomies i ha fet una crida a "revisar-les a fons" aprofitant la presentació a Barcelona del llibre "¿Libertad o coacción? Políticas lingüísticas y nacionalismos en España", editat per la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES), que presideix.
En el primer acte públic convocat per l'Institut Catalunya Futur, dependent de la FAES, l'expresident popular ha assegurat que "no és possible assumir noves voltes de rosca en contra de la nostra llengua comuna, la de tots, com es proposa al País Basc i Catalunya".
Aznar ha fet referència al sistema educatiu a Catalunya i ha qualificat d'"inacceptable" que "es negui el principi mateix d'elecció a pares i alumnes" a causa del mètode d'immersió lingüística que s'aplica a les escoles.
"Ha arribat el moment -ha dit- d'avaluar l'efecte de dècades de polítiques de suposada normalització, i d'aportar les propostes de reforma que aconsellen tant l'experiència passada com el futur que preparen uns nacionalismes radicalitzats, intervencionistes i insensibles a les exigències del respecte a la pluralitat, la igualtat i els drets inderogables de tot ciutadà espanyol".
Aznar ha denunciat que les polítiques promogudes "pels nacionalismes" plantegen "un greu problema de llibertat" i "accentuen el seu pes com a instruments de coacció", i ha assegurat que es basen en la negació de la realitat.
En concret, ha fet referència al cas del País Basc i Catalunya, on, segons el seu parer, "s'aborda un procés de revisió" de les polítiques aplicades que vol "incorporar a les polítiques lingüístiques d'aquestes comunitats una nova dosi de coacció". A Catalunya i Euskadi els governants no han estat capaços, al seu entendre, d'oferir models lingüístics "eficaços i respectuosos amb la pluralitat".
En el seu discurs davant una sala plena amb un centenar de persones, entre les uqlas hi havia els màxims dirigents del PP català, Aznar també ha denunciat que en aquests moments "es governa buscant el silenci del dissident" i "tothom qui discrepa de l'acció governamental és objecte de crítiques, és titllat d'antipatriota i d'anticatalà, quan no d'assetjament".
Els castellanoparlants, "desemparats"
Coordinat per Xavier Pericay, el llibre recull una sèrie d'assajos sobre les polítiques autonòmiques en matèria lingüística de persones com Joan Juaristi, Amando de Miguel i Valentí Puig. Els autors conclouen que els nacionalistes utilitzen les polítiques lingüístiques com un instrument més al servei del seu projecte polític, incomplint l'article 3 de la Constitució, que diu que el castellà és la llengua oficial de l'Estat.
El llibre assegura, en relació amb Catalunya, que "la població castellanoparlant no gaudeix de cap dret que l'empari en l'ús de l'espanyol" i que "els socialistes i els seus socis reserven aquest dret únicament als catalanoparlants".
"Els nacionalistes s'han apropiat de la llengua com a instrument de coacció i coerció contra tots aquells que no combreguin amb el seu credo", afirma el text, en el qual els seus autors defensen que l'Estat recuperi la competència de la promoció i defensa de la llengua espanyola.
El president del PP català, Daniel Sirera, que ha acompanyat Aznar a l'acte, ha assegurat, en referència a Catalunya, que "un país no és lliure quan hi ha sancions per retolar en castellà o quan un nen no pot escolaritzar-se en castellà", i ha denunciat que la política de la Generalitat "és profundament anticatalana, busca la discòrdia i trenca la convivència".
En el primer acte públic convocat per l'Institut Catalunya Futur, dependent de la FAES, l'expresident popular ha assegurat que "no és possible assumir noves voltes de rosca en contra de la nostra llengua comuna, la de tots, com es proposa al País Basc i Catalunya".
Aznar ha fet referència al sistema educatiu a Catalunya i ha qualificat d'"inacceptable" que "es negui el principi mateix d'elecció a pares i alumnes" a causa del mètode d'immersió lingüística que s'aplica a les escoles.
"Ha arribat el moment -ha dit- d'avaluar l'efecte de dècades de polítiques de suposada normalització, i d'aportar les propostes de reforma que aconsellen tant l'experiència passada com el futur que preparen uns nacionalismes radicalitzats, intervencionistes i insensibles a les exigències del respecte a la pluralitat, la igualtat i els drets inderogables de tot ciutadà espanyol".
Aznar ha denunciat que les polítiques promogudes "pels nacionalismes" plantegen "un greu problema de llibertat" i "accentuen el seu pes com a instruments de coacció", i ha assegurat que es basen en la negació de la realitat.
En concret, ha fet referència al cas del País Basc i Catalunya, on, segons el seu parer, "s'aborda un procés de revisió" de les polítiques aplicades que vol "incorporar a les polítiques lingüístiques d'aquestes comunitats una nova dosi de coacció". A Catalunya i Euskadi els governants no han estat capaços, al seu entendre, d'oferir models lingüístics "eficaços i respectuosos amb la pluralitat".
En el seu discurs davant una sala plena amb un centenar de persones, entre les uqlas hi havia els màxims dirigents del PP català, Aznar també ha denunciat que en aquests moments "es governa buscant el silenci del dissident" i "tothom qui discrepa de l'acció governamental és objecte de crítiques, és titllat d'antipatriota i d'anticatalà, quan no d'assetjament".
Els castellanoparlants, "desemparats"
Coordinat per Xavier Pericay, el llibre recull una sèrie d'assajos sobre les polítiques autonòmiques en matèria lingüística de persones com Joan Juaristi, Amando de Miguel i Valentí Puig. Els autors conclouen que els nacionalistes utilitzen les polítiques lingüístiques com un instrument més al servei del seu projecte polític, incomplint l'article 3 de la Constitució, que diu que el castellà és la llengua oficial de l'Estat.
El llibre assegura, en relació amb Catalunya, que "la població castellanoparlant no gaudeix de cap dret que l'empari en l'ús de l'espanyol" i que "els socialistes i els seus socis reserven aquest dret únicament als catalanoparlants".
"Els nacionalistes s'han apropiat de la llengua com a instrument de coacció i coerció contra tots aquells que no combreguin amb el seu credo", afirma el text, en el qual els seus autors defensen que l'Estat recuperi la competència de la promoció i defensa de la llengua espanyola.
El president del PP català, Daniel Sirera, que ha acompanyat Aznar a l'acte, ha assegurat, en referència a Catalunya, que "un país no és lliure quan hi ha sancions per retolar en castellà o quan un nen no pot escolaritzar-se en castellà", i ha denunciat que la política de la Generalitat "és profundament anticatalana, busca la discòrdia i trenca la convivència".