Borja de Riquer publica 'La memòria dels catalans': "Aquest és un país peculiar amb una història molt complexa"
ACN Barcelona - L'historiador Borja de Riquer ha publicat 'La memòria dels catalans' (Edicions 62), un volum que recull els elements més emblemàtics que defineixen l'imaginari col·lectiu dels catalans i la seva identitat. L'obra compta amb la col·laboració de 136 experts que signen un més de 200 capítols per parlar de llocs, símbols, fets, mites, personatges, llegendes, narratives, tradicions o representacions de l'herència col·lectiva i els trets identitaris. "Aquest és un país peculiar amb una història molt complexa", subratlla l'historiador, "des de 1714 els ciutadans se senten membres i volen tenir referents històrics de com han arribat a ser el que son, però no tenen unes institucions polítiques que els acompanyin".
Dirigida per Borja de Riquer, 'La memòria dels catalans' selecciona i explica dos-cents vint-i-un elements que s'han convertit en referents fonamentals per a bona part de la societat contemporània. En aquest sentit, inclou tant els símbols formals com les tradicions, els mites, les llegendes i rituals. També els llocs de memòria, els personatges, les institucions més emblemàtiques, els fets i les dates clau, així com els paisatges que ens defineixen i les diverses narratives o representacions històriques, literàries i artístiques.
En la presentació d'aquest dimecres, Borja de Riquer ha explicat que es tracta d'un projecte en el qual va començar a treballar fa set anys, i que des de llavors s'ha anat ampliant gràcies a tot un seguit d'autors que van coincidir en la necessitat "social, cultural i cívica" de la publicació. Entre aquests es pot trobar Joaquim Albareda, Jaume Ayats, Anna Costal, Maria Llombart, Josep M. Salrach, Josep Capdeferro, Maria Campillo, Ricard Conesa, Xavier Roigé, Sílvia Planas, Magí Sunyer, Margarida Casacuberta o Josefina Roma, entre d'altres.
Tots ells "busquen reflectir el caràcter extraordinari" dels catalans a través d'un llibre organitzat en catorze apartats, amb 221 episodis. "No conec cap llibre dels anys recents que disposi de tants col·laboradors i tan diversos", afegeix l'historiador.
Una història i un país "complex"
Borja de Riquer apunta que la història de Catalunya és "complexa" i "entre moltes cometes" afegeix que no es pot considerar de "normal". "Els historiadors ho intentem explicar, perquè precisament un dels trets fonamentals és la contradicció, la d'un país que havia tingut unes institucions pròpies i relativament fortes que li van ser arrabassades per la força", sosté, "tres segles després malda per reconstruir aquestes instàncies de poder amb més o menys èxit".
El volum parla de tota mena d'elements, siguin materials o immaterials com per exemple la senyera, 'Els segadors', la sardana, el Canigó, la Patum de Berga, la masia, el comte Arnau, les colònies industrials, Macià, les havaneres, la ràdio, la Terra Ferma, Sant Jordi, el Barça o els castellers. També la llengua catalana, un dels elements més importants per Borja de Riquer. "Fins al 1714 va ser fonamental, fins que l'estat espanyol, a través de diversos instruments, el va arraconar, mentre la societat resistia amb els mitjans que podia, és un dels elements més identificatius del país", recorda.
El llibre tampoc escapa de relatar elements més recents, que van marcar la història més contemporània del país, com és el cas de l'u d'octubre. "No hem fugit de la controvèrsia, perquè hi ha qüestions que són importants, com el fet que hi hagi tantes places al territori que amb aquesta data i no la de la declaració, el 27 d'octubre", assenyala, "o el cas de l'11 de setembre, tot plegat forma part d'aquestes particularitats polítiques dels catalans". "Tenir contradiccions internes i no només actituds unànimes i majoritàries forma part de la maduresa d'una societat", afirma.
Finalment, amb la voluntat d'encabir "tot el que és fonamental", Borja de Riquer recorda que tampoc han deixat fora temes com el feminisme - que ha agafat força amb el temps en el marc d'un relat històric "masculinitzat" - o la integració dels "nous catalans del segle XXI", una temàtica que també han considerat que hi havia de ser.
