
Cada dia es posen 17 multes per orinar al carrer a Barcelona i se'n cobren la meitat
El problema es concentra els caps de setmana a les zones d'oci nocturn de Sarrià, Sant Martí i Ciutat Vella, on l'Ajuntament no descarta apujar les sancions, que ara van dels 300 als 1.500 euros
Passejant de nit per Barcelona no és difícil trobar algú fent les seves necessitats --més o menys amagat-- entre els contenidors d'escombraries, per exemple. Si coincideix que la passejada la fem en cap de setmana i en carrers atapeïts de bars, les possibilitats es multipliquen.
Segons dades que avança Catalunya Ràdio, l'any passat la Guàrdia Urbana va posar una mitjana de 17 multes diàries per orinar al carrer, unes 6.200 en total. Una xifra que creix un 25% respecte a les sancions que es van posar un any enrere, el 2023, pel mateix motiu.
Gairebé 300.000 euros recaptats
Actualment, fer qualsevol necessitat fisiològica als carrers de Barcelona --bàsicament orinar, però també defecar-hi o escopir-- està castigat amb multes que van dels 300 als 1.500 euros si la infracció es comet en zones molt concorregudes, en monuments o en llocs on hi ha menors.
Per tot plegat, l'Ajuntament va recaptar l'any passat una mica més de 290.000 euros. De les més de 6.000 sancions imposades al llarg del 2024, de moment només se n'han cobrat la meitat. A més, també cal tenir en compte que si la persona sancionada s'avé a pagar aviat, l'import de la multa es rebaixa substancialment.

Sigui com sigui, des del consistori asseguren estar decidits a plantar cara a aquest problema i la comissionada de Convivència, Montserrat Surroca, ja avança que volen apujar encara més aquest tipus de sancions:
"La nostra proposta és que als llocs on això passa més, com ara zones d'oci nocturn o Ciutat Vella, les sancions siguin més elevades."
Com explica Surroca, les infraccions per orinar al carrer es concentren bàsicament a les zones d'oci nocturn de Sarrià, Sant Martí i Ciutat Vella, però també en espais que estan en obres, entre contenidors i espais on es concentren persones sense sostre, a les quals difícilment se les multa perquè es considera que no tenen alternativa.
Veïns farts de pudors
A les zones d'oci nocturn de la ciutat, tots els caps de setmana hi treballen 6 mediadors encarregats de recordar a la gent que no es pot orinar al carrer.
La realitat és, però, que hi ha zones que funcionen com a autèntics urinaris a l'aire lliure. És el cas dels jardins de l'Antic Hospital de la Santa Creu, a Ciutat Vella, i la plaça Universitat.

En aquest últim punt, els veïns i comerciants estan tips de la gent que pixa entre els contenidors:
"Pipins, caques i de tot, cada dia està pitjor, això. Això no és normal, és un lloc on hi ha nens i gent gran i sempre fa pudor i està brut."
Un altre veí de la zona afegeix, resignat, que "entre la brutícia de la gent i que tampoc es neteja gaire, sí que fa una mica de mala olor". Quan els contenidors i les obres es converteixen en urinaris a l'aire lliure, els serveis de neteja de l'Ajuntament hi passen la mànega més sovint o es canvia la disposició dels contenidors per evitar que quedin racons on s'hi puguin amagar els que pixen al carrer.
Mobles que es llencen quan no toca
Sense moure'ns de Barcelona, hi ha altres assignatures pendents quan parlem de civisme. Segons dades de l'Ajuntament, un 30% dels mobles que es llencen es baixen al carrer el dia que no toca.
La gestió d'objectes voluminosos i dels trastos vells que s'abandonen a la via publica quan no hi ha prevista la recollida, costa 4 milions d'euros extres cada any al consistori. A Barcelona, cada barri té un dia assignat per poder llençar mobles. Si això no es compleix, la multa es pot enfilar fins als 750 euros.

Malgrat això, les sancions per aquestes infraccions són poques perquè és difícil que la Guàrdia Urbana enganxi in fraganti els que les cometen. En canvi, sí que hi ha un gruix important de sancions a comerços que no gestionen correctament els residus que generen. L'any passat se'n van posar més de 2.700.
Carlos Vázquez és el director de neteja i recollida de residus de l'Ajuntament. Explica que el problema és que hi ha molts comerços que no separen correctament vidre, paper, plàstic i orgànic:
"Si ho fessin bé, no es generarien aquestes bosses immenses que col·lapsen els contenidors, previstos per als veïns, que com a conseqüència deixen les bosses d'escombraries a fora."
L'any passat, la Guàrdia Urbana va posar més de 9.000 multes per embrutar carrers, façanes o espais públics, però el gruix de les sancions se l'emporten --com hem explicat-- els que orinen o defequen enmig de la via pública.
- ARXIVAT A:
- Ajuntament de Barcelona