Cas DGAIA: Illa retreu a Junts els anys de govern i diu que aniran fins al final "peti qui peti"
Junts ha criticat el president pel silenci en la crisi de la DGAIA, i Illa ha assegurat que aquests "fets execrables" no es poden identificar amb un color polític
El cas de violació i prostitució d'una nena sota la guarda de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) ha centrat aquest dimecres part de la sessió de control del govern i el president de la Generalitat.
Després que Mònica Sales, de Junts, hagi titllat d"intolerable" el "silenci" del president davant la crisi de la DGAIA, la investigació d'Antifrau i la Sindicatura de Comptes de possibles irregularitats i del cessament del director, Salvador Illa ha respost amb contundència.
"Arribarem fins al final caigui qui caigui, peti qui peti i surti el que surti"
El president ha retret el to de Sales, a qui ha recordat que, en els últims 15 anys, Junts ha estat 12 anys al govern de la Generalitat i que els únics canvis en la DGAIA els darrers anys els ha fet el seu executiu i la conselleria quan estava en mans d'ERC, amb el conseller Carles Campuzano.
"Refundarem la DGAIA. Em sorprèn el to de la seva intervenció. Pretendre que no té res a veure amb la seva acció de govern... Espero que col·laborin"
Illa ha assegurat, però, que no té "interès" a "mirar enrere i assenyalar ningú".
La refundació integral de la DGAIA
Jèssica Albiach, dels Comuns, ha explicat que han impulsat una comissió d'investigació perquè el model de la DGAIA és obsolet.
Albiach, que ha assegurat que les informacions sobre la DGAIA "posen els pèls de punta", ha afirmat que per a la seva formació la transformació del model serà "una de les grans prioritats" de la legislatura, i ha preguntat a Illa si el govern serà capaç de tirar-la endavant.
Illa ha refermat el compromís de la consellera Mònica Martínez Bravo de refundar la DGAIA, "prenent les decisions que hàgim de prendre i posant-hi els recursos".
Precisament, Albiach ha dit que cal escoltar els professionals, que es queixen que cal "abaixar ràtios" i reclamen "condicions salarials dignes", i ha assegurat que els comuns hi seran "per remar", si és un sistema garantista amb els drets humans.
Pilar Castillejo, de la CUP, també ha reclamat un canvi profund a la DGAIA, sobre el qual la consellera ha assegurat que espera poder donar més informació en la seva compareixença la setmana que ve al Parlament.
La consellera ha demanat consens als grups per reformar-la, alhora que ha assegurat que estan compromesos --ha dit-- amb la "màxima transparència i màxim rigor".
A més, ha reconegut una excessiva externalització de l'entitat, com en l'àmbit del "control de prestacions econòmiques". "A ningú no se li acudiria que una pensió de jubilació fos gestionada per una entitat del tercer sector", ha dit, tot i que ha defensat la feina que fan en altres àmbits.
Illa: "No es pot identificar amb un color polític aquest fet execrable"
El PP ha retret inacció a la consellera, que ha assegurat que "des del primer dia estem prenent accions per endreçar una situació que ens hem trobat".
"No ens pot demanar que fem en 10 minuts el que no s'ha fet en una dècada."
La consellera ha recordat que s'ha engegat una auditoria i s'ha obert un expedient informatiu, entre altres qüestions, a més de posar fil a l'agulla al pla integral de transformació.
Una refundació que Lorena Roldán li ha retret que no ha anunciat fins que "s'ha vist acorralada" amb el cas que ha sortit a la llum sobre suposada malversació i l'escàndol de la nena.
Vox també demanat explicacions al president. Ignacio Garriga ha retret al govern que el cas de la nena de 12 anys no sigui el primer amb els socialistes, una acusació a la qual Illa ha respost:
"O li falla la informació o li pot el sectarisme. Aquest fet no va ser en el meu mandat. Arribarem al final, tot i que no era gestió nostra. Ja està bé d'aquests discursos"
Illa ha replicat que no es pot "identificar amb un color polític aquests fets execrables", ja que "tot el Parlament els condemna", ha dit.
"Crec que els consellers que comandaven la DGAIA en aquell moment ho condemnen, i si n'haguessin tingut algun indici haurien actuat. Està per sobre dels partits, perquè és una qüestió d'humanitat"
