Cas Errejón: el polèmic i denigrant interrogatori del jutge a Elisa Mouliáa
Els experts apunten que, amb un to agressiu i posant en dubte les respostes de la víctima, el jutge Carretero demostra per què moltes víctimes no denuncien
Nou capítol en el cas Errejón. S'han filtrat les declaracions que tant l'exdiputat de Sumar com Elisa Mouliáa --que el va denunciar per agressió sexual-- van protagonitzar dijous passat als jutjats de Madrid. I això ha deixat al descobert el to agressiu del jutge instructor de la causa, Adolfo Carretero, i com va qüestionar la víctima amb algunes de les seves preguntes.
En els dos interrogatoris --de pràcticament una hora cadascun-- Carretero adopta una actitud controvertida. En el cas de Mouliáa, a més, les preguntes adopten un to groller en què posa en dubte les seves respostes. Diverses vegades el jutge dona per feta la resposta de la víctima fins i tot abans que contesti.
El magistrat insisteix diverses vegades en el motiu pel qual Mouliáa no es va apartar d'Errejón.
Un exemple més de revictimització de les denunciants
La ministra d'Igualtat, Ana Redondo, ha definit l'actitud i les paraules de Carretero com una clara revictimització de la dona per part de la justícia.
Este tipo de interrogatorio revictimiza a las mujeres y las aleja de la denuncia y de la protección. La LOGILS pone el consentimiento en el centro y ha cambiado el paradigma de valoración de las conductas machistas. El juez debe valorar las pruebas, no cuestionar a la víctima. https://t.co/qxpSEtB00D
Ana Redondo (@_anaredondo_) January 20, 2025
A més, la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha mostrat preocupació davant les filtracions: "Com a dona, les imatges m'han dolgut profundament". "S'han de valorar les proves i no qüestionar les víctimes", ha conclòs.
El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha lamentat que "uns fets tan sensibles i íntims siguin de coneixement general" i ha afegit que, vist l'interrogatori, és "imprescindible que els jutges tinguin coneixement profund de les qüestions de gènere".
Una visió que comparteixen els especialistes, que creuen que aquest tipus de declaracions allunyen les dones de presentar denúncies.
Per Laia Serra, advocada penalista experta en violències masclistes, el missatge que es llança a qualsevol dona denunciant és: "Tu exposes la teva intimitat, et sotmets a un interrogatori indignificant, i aquesta situació que pot ser altament vexatòria acaba exposada a tort i a dret a tot el país".
Tot plegat, segons Serra, fa que les dones no se sentin protegides i actua com a "efecte dissuasiu".
"S'ha construït part del relat amb prejudicis i idees preconcebudes del jutge", ha afirmat l'advocada, i ha lamentat que aquest interrogatori sigui representatiu d'"una cultura judicial mancada de cura".

El magistrat del jutjat número 1 de violència sobre la dona a Barcelona, Carlos Pascual, s'ha sumat a l'opinió de Serra i ha constatat que "no s'ha tingut en compte la situació de la víctima ni s'ha evitat que la intervenció del jutge li causi més dolor".
"No podem pensar que amb saber-ne, de dret, n'hi ha prou."
Pascual ha explicat: "Cal deixar que la víctima expliqui de manera còmoda i tranquil·la, i aclaparar-la i imposar-li que només contesti el que vols i de la manera que vols afecta la qualitat del relat".
Filtració inèdita en delictes sexuals
Les preguntes de Carretero han eclipsat un altre debat igual d'important: la filtració íntegra de les declaracions. És un fet inèdit en casos de delictes sexuals, especialment sensible per trobar-se en la fase d'instrucció.
És una vulneració de la llei de l'estatut de la víctima, que protegeix la privacitat de les denunciants, però també pot vulnerar la llei de protecció de dades tant de Mouliáa com d'Errejón. "En aquest cas, es parla d'elements íntims", ha especificat Serra.
Les filtracions passen en casos de molta rellevància mediàtica i poden venir per part dels jutjats o de les parts. Pascual ha explicat que "pot tenir repercussions penals si s'aconsegueix determinar qui ho ha filtrat", un objectiu difícil un cop la gravació arriba a les parts.
Per evitar que el vídeo salti de mà en mà, però preservar el dret de defensa, Pascual ha proposat prendre mesures preventives, com entregar una transcripció a les parts o convocar-les als jutjats per visualitzar el vídeo.
L'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere ha expressat en un comunicat el seu "rebuig a la filtració dels vídeos", ha recordat la protecció especial que la llei atorga a les víctimes de violències masclistes i ha explicat que, per ara, el CGPJ no ha rebut cap queixa de les parts.
Per la seva banda, la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha mostrat preocupació davant les filtracions: "Les imatges m'han dolgut profundament".
- ARXIVAT A:
- Íñigo ErrejónJudicial