Cinc consells per ajudar un infant a qui li fa por l'aigua

Amb la calor extrema, les ganes de refrescar-se en piscines, rius i platges es multipliquen. Però alguns nens i nenes no en volen saber res, de remullar-se, perquè els fa por l'aigua. 

Tot i que és una por prou habitual, és important aprendre a nedar i a desenvolupar-se correctament en el medi aquàtic. Per aconseguir que un nen o una nena venci la por a l'aigua, el primer que cal és una actitud positiva dels adults que l'acompanyen.

La cap de Psiquiatria Infantil i de l'Adolescència de l'Hospital Germans Trias i Pujol, Maria Giralt, indica algunes de les accions que es poden dur a terme.
 

1. No tenir por de la por

El fet que el nostre fill o la nostra filla tingui por no ens ha de preocupar. Les pors són part normal del desenvolupament emocional i cognitiu de les criatures. Durant la infància en van apareixent, les superen i n'apareixen de noves.

"Les pors tenen una funcionalitat adaptativa. Això vol dir que són útils o protectores: les pors ens ensenyen a detectar perills, ens mostren els límits i ens ajuden a aprendre com aproximar-nos a aquestes situacions", explica Giralt.
 

2. Identificar què li fa por específicament

Per dissenyar l'estratègia més adequada per ajudar el nostre fill a superar la por a l'aigua, cal saber concretament què és allò que tem. 

Li fa por l'aigua perquè ha tingut alguna experiència negativa prèvia o ha sentit parlar d'un accident? Potser és que sent una sensació de descontrol del cos en el medi aquàtic? 

Altres infants temen coses concretes: la profunditat, el desguàs de la piscina, els animals del mar... Potser li molesta l'aigua freda? O el que no vol és separar-se de l'adult?

Identificar la por concreta ens permetrà afrontar-la de la millor manera.
 

3. Vigilar què li transmets

A vegades, som els adults que tenim por que hi hagi incidents quan entren a l'aigua i sense adonar-nos-en ho transmetem als infants. "Hem de ser molt curosos amb expressions com 'Vigila!', 'No t'hi acostis!', 'Això és perillós!' etc. perquè generen un senyal d'alarma que multiplica la por", indica Giralt.

També cal anar amb compte amb la sobreprotecció o l'anticipació exagerada a l'hora de preparar l'equipament de seguretat per al bany a la piscina o la platja. Tot plegat pot fer entendre que és una cosa molt difícil o que ells no poden afrontar-ho sols. 
 

4. Acostar-l'hi a poc a poc

L'aproximació a l'aigua no ha de ser mai forçada. Cal fomentar que s'hi acostin de mica en mica, per exemple, començant per mullar-se els peus. 

Fins i tot, si té molta por, podem començar uns dies abans fent un joc a la banyera que després puguem traslladar a la piscina i, més tard, al mar.

A l'hora d'entrar a l'aigua és important donar opcions a la criatura: si prefereix fer servir un flotador, braçals, etc.

5. Protegir-lo de notícies impactants

Els infants escolten les converses dels adults fins i tot quan no ens ho sembla. "Entenen més del que ens pensem, i de vegades de manera distorsionada", indica Giralt.

Per això, cal anar amb compte quan parlem d'accidents a l'aigua, ja que es poden crear una imatge mental impactant. 

És important transmetre als nens i nenes que, quan són al nostre costat a dins de l'aigua, no els passarà res.

La por de l'aigua és, doncs, habitual en el desenvolupament de les criatures i la majoria la superaran de manera natural. "En cas que l'afecti seriosament en la vida quotidiana, per exemple a l'hora de dormir, o en el seu estat emocional a casa, caldrà consultar un psicòleg infantil", indica la doctora Maria Giralt.