Com funciona La Bressola, un model d'immersió en un context lingüístic advers

Des de principis d'any, els responsables de La Bressola fan una crida per donar suport a l'entitat. L'entitat, que fa 50 anys que fa escola en català a diverses poblacions de la Catalunya Nord, passa per un moment econòmic molt difícil per la retallada de subvencions.

Aquest dissabte s'ha fet una manifestació sota el lema "Bressola viva, llengua viva". I és que l'ús del català com a llengua vehicular és al centre del projecte Bressola, en un entorn social que no utilitza el català i en què la majoria dels pares d'alumnes tampoc el parlen.

Història

Creada l'any 1976 inspirada sobre les escoles basques d'Iparralde Seaska, la primera classe de català a la Catalunya del Nord es va obrir amb set alumnes, de diferents edats, en un local particular del barri de Sant Galdric a Perpinyà. L'any següent una segona escola es va crear a Nyils, dins d'un edifici municipal d'una antiga escola que havia tancat.

Gairebé 50 anys més tard La Bressola compta amb 1.100 alumnes, que tenen entre dos i quinze anys, repartits en nou centres diferents: set escoles primàries --Perpinyà (barri de Sant Galdric i El Vernet), Niyls, Prada, El Soler, Sant Esteve i Pesillà--  i dos establiments de secundària --El Soler i Canet--.

Si al llarg dels anys s'ha anat adaptant el model pedagògic, sempre és amb el mateix objectiu: afavorir l'aprenentatge de la llengua catalana en un context sociocultural advers en relació amb el francès.

Model de creació d'un centre escolar

El projecte es recomana d'iniciar-lo amb un sol nivell i un grup reduït d'alumnes. Això permet als professors transmetre la llengua posant més esforç en les primeres setmanes del curs.

A partir del segon any, s'han de consolidar els coneixements dels alumnes que continuen, els primers dies després de la tornada en particular pal·liant el llarg període de les vacances d'estiu que malmeten els costums de l'any anterior.

Després s'ha de responsabilitzar aquests alumnes, més grans, en l'ajuda cap als més joves, els que acaben de començar el primer curs. I així any rere any, curs rere curs, per crear una dinàmica d'escola.

S'ha de vigilar el nombre d'alumnes per cada aula: a maternal, quan comencen, l'objectiu és no passar dels 20-25 alumnes, amb 6 o 7 alumnes de tres edats diferents, i s'intenta mantenir aquest equilibri a partir del cicle 2.

Segons el coordinador pedagògic, Àdam Bertran, aquest fet no és casual:

"Com més infants tens, més difícil és mantenir aquesta immersió o aquest seguiment individualitzat", assegura.

La pedagogia

Els conceptes claus de l'escolarització dels alumnes de La Bressola són: verticalitat, immersió i treball cooperatiu, uns principis que per ser eficaços han d'interactuar entre ells.

La verticalitat és una organització escolar que reuneix infants de diverses edats dins d'un mateix grup classe que els permet compartir projectes, tallers i activitats d'aprenentatge en què els més grans es responsabilitzen dels més petits.

La immersió consisteix que tota la comunicació es fa en català, no només dins de l'aula per estudiar. La llengua ha de ser naturalment la llengua del grup, la del joc, la de discussions al menjador, però també la de la baralla, és a dir, la llengua de vida dins de l'escola.

Finalment, el treball cooperatiu ha d'afavorir la construcció d'un verdader grup de treball i d'aprenentatge gràcies a la convivència d'infants de diferents edats que comparteixen tasques i activitats ajudant-se els uns als altres respectant els ritmes de cadascú.

Aquests eixos es van vertebrar com una necessitat a l'inici de la història de la Bressola perquè, com recorda Àdam Bertran, el 1976 es van inscriure set alumnes d'edats diferents:

"És així que apareix la necessitat de treballar conjuntament amb alumnes de diferents edats. En aquell moment es van adonar que naturalment els infants més grans ajudaven els més petits i que els petits s'emmirallen en els grans".

Projectes - Tallers - Activitats

Un dels pilars de la Bressola és d'aprendre més enllà dels manuals escolars. En aquest sentit, cada curs es proposen tallers per jugar amb la llengua, per exemple fa unes setmanes es va organitzar una iniciació a l'Scrabble.

També es preparen activitats. Des de fa cinc anys s'organitza una mostra de glosa. El treball previ de preparació es fa amb el professor i es consolida per grups d'alumnes. La glosa permet treballar l'aspecte literari d'aquest gènere, però també el vocabulari, buscant sinònims per fer coincidir les rimes, l'expressió oral, la presència escènica i la improvisació.

Un altre dels punts forts és la festa de finals de curs anomenada "Bressolada". Al llarg de l'any escolar, els alumnes de cada centre han treballat un tema, una cançó, una obra de teatre o unes activitats que presentaran davant de les famílies i dels alumnes dels altres centres de la Bressola. 

Enguany, per exemple, la temàtica global és Oliver Twist i cada un dels nou centres educatius de La Bressola prepara una cançó d'aquest musical i la presentaran davant dels altres el dissabte 24 de maig. A més de ser una festa que cada any esperen per passar-ho bé, la Bressolada és un eix vertebrador de la línia de treball al llarg del curs.

Model econòmic

La xarxa d'escoles de La Bressola són privades, però amb un contracte de col·laboració segons el qual l'estat francès paga els salaris d'una part important del professorat.

Per a les famílies es calcula la contribució econòmica en funció dels recursos dels pares d'alumnes sobre la base de la declaració de la renda. 

En relació amb les dificultats de l'entitat, arran de l'augment de les despeses a causa de la inflació, aquesta participació financera de les famílies es podria veure afectada. I en cas de pujada dels preus, són precisament les persones en situació més fràgil que podrien decidir abandonar l'escola en detriment dels seus infants.

Condicions laborals

Els representants del sindicat Sud Education 66 en el si de La Bressola anuncien que se sumen a la convocatòria de la manifestació d'aquest dissabte, amb l'objectiu de defensar els seus drets i les seves condicions de treball. 

Mario Perez Tórtola detalla que coneixien la delicada situació des del final del curs passat, i arran de l'anunci de la impossibilitat de poder pagar els salaris a partir del mes de maig "tot s'ha centrat en l'aspecte econòmic", mentre que falten recursos humans i materials a més d'apuntar a una diferència de tractament en funció del municipi on se situa cada Bressola i de la sensibilitat del seu ajuntament.

Lídia Pasqual, del mateix sindicat, afegeix que si La Bressola "ha de ser un model pedagògic, que ho sigui també per al tracte als treballadors i per les condicions laborals".