Zelenski demana "treballar més" per aturar Putin i aconseguir "una pau real i amb garanties"

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i el vicepresident dels Estats Units, J. D. Vance, s'han trobat aquest divendres a Múnic per parlar de plans de pau per al conflicte entre Ucraïna i Rússia.

Zelenski ha dit que ha estat "una bona trobada" i que està convençut que "ha estat la primera però no l'última".

"El que necessitem realment és parlar més, treballar més i preparar el pla de com aturar Putin i acabar la guerra."

Ja a les seves xarxes socials, Zelenski ha assegurat estar "preparats" per avançar "el més ràpid possible cap a una pau real i amb garanties". Valorem profundament la determinació del president Trump, que pot ajudar a parar la guerra i aconseguir justícia i garanties de seguretat per a Ucraïna, ha afegit.

J. D. Vance ha definit la reunió com "una conversa fructífera" i ha insistit que l'objectiu és arribar a "una pau duradora, no la mena de pau que durà l'Europa de l'Est a un conflicte d'aquí un parell d'anys".

La celebració de la reunió s'havia ajornat unes hores, sembla que perquè la delegació nord-americana volia tenir més temps per estudiar la resposta ucraïnesa a l'oferta del govern de Trump de tenir accés als minerals de terres rares i a altres oportunitats de negoci a Ucraïna, a canvi de mantenir el seu suport.

La guerra marca la Conferència de Seguretat de Múnic

La trobada de Zelenski i Vance s'ha produït aprofitant l'assistència de tots dos a la Conferència de Seguretat de Múnic, que des del 1963 es fa en aquesta ciutat alemanya.

De periodicitat anual i centrada en qüestions de seguretat i defensa, hi participen polítics, responsables militars, diplomàtics, acadèmics i també activistes.

L'edició del 2025, considerada per diversos experts com la més decisiva dels més de seixanta anys que té d'història, torna a estar marcada per la invasió russa d'Ucraïna, iniciada el 24 de febrer del 2022.

La Conferència de Seguretat aquest any arriba quan encara no fa un mes del retorn a la Casa Blanca de Donald Trump, que ja ha tingut temps de sacsejar el tauler amb declaracions controvertides que desafien els consensos que fins ara havien presidit les relacions internacionals.

Aquest dijous, sense anar més lluny, Trump ha anunciat unilateralment una reunió a tres bandes a Múnic entre representants d'alt nivell dels Estats Units, de Rússia i d'Ucraïna.

Un anunci fet l'endemà d'haver parlat per telèfon amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i amb el president rus, Vladímir Putin, que segons Trump està d'acord a iniciar "negociacions immediates" sobre la fi de la invasió.

El Kremlin, però, no l'ha confirmada, i el govern ucraïnès, directament, l'ha negada.

De fet, cap representant del govern rus no ha estat convidat a Múnic, i aquest divendres la portaveu d'Exteriors russa, Maria Zakhàrova, ha assegurat que cap representant d'aquest ministeri ni "d'altres estructures oficials" no serà a la capital de Baviera.

Dmitró Litvin, assessor de Zelenski, ha reiterat la posició que ja s'havia defensat anteriorment: que Ucraïna "ha de parlar primer amb els Estats Units", bilateralment, i que "Europa ha de formar part de qualsevol conversa seriosa per a una pau genuïna i duradora".

Europa vol "la pau a través de la força"

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, s'ha dirigit als assistents a la conferència amb un discurs en què s'ha mostrat confiada que "treballant junts" s'aconseguirà "una pau justa i duradora".

Von der Leyen ha afirmat que Ucraïna i Europa busquen "la pau a través de la força" i ha assegurat que Europa ha aportat "quantitats històriques" d'ajut econòmic i militar.

La presidenta de la CE ha explicat que la despesa europea en defensa ha crescut, però que cal "un abordatge contundent" per passar del 2% actual al 3% del PIB d'inversió militar.

Von der Leyen proposarà activar la clàusula d'escapament de les regles fiscals amb la intenció de "donar marge fiscal addicional" als països de la UE perquè inverteixin més en defensa. Amb aquesta mesura, els governs dels països de la Unió podrien saltar-se els límits de dèficit i deute sense exposar-se a sancions, cosa que ja es va fer durant la pandèmia i també per la guerra a Ucraïna. 

A més, Von der Leyen ha recordat que estan "treballant amb Ucraïna per al seu ingrés a la UE".

Rutte defensa el paper d'Ucraïna i de la UE

Abans que Litvin, el mateix Zelenski ja va voler deixar clar que "no hi pot haver cap negociació sobre Ucraïna sense Ucraïna".

Des de l'OTAN, el secretari general, Mark Rutte, també ha defensat que Ucraïna no pot quedar al marge de cap negociació sobre el seu futur, i que la Unió Europea també hi ha d'intervenir per garantir l'èxit de les converses.

Rutte ha parlat en el marc de la reunió de ministres de Defensa de l'Aliança, en què ha participat per primera vegada Pete Hegseth, el nou representant dels Estats Units designat per Trump.

Hegseth ha assegurat que la proposta nord-americana no és "una traïció" a Ucraïna, malgrat que qüestioni dues aspiracions ucraïneses: l'entrada a l'OTAN i les reivindicacions territorials.

Ell mateix s'ha encarregat de qualificar de "poc realista" la voluntat d'Ucraïna de recuperar la integritat territorial del 2014, abans de l'annexió russa de la península de Crimea i l'entrada al Donbàs.

"El moment més perillós"

Més enllà de circumstàncies concretes, la Conferència de Seguretat de Múnic d'aquest any arriba en un moment d'un cert trencament de consensos. Un moment que un alt funcionari occidental molt experimentat ha assegurat en declaracions a la BBC que "és el més perillós i disputat" que ha viscut al llarg de la seva carrera.

És veritat que no hi ha hagut mai unanimitat sobre la invasió russa d'Ucraïna, però sí una condemna aclaparadorament global a Putin.

També hi ha un consens ampli sobre la necessitat d'ajudar Ucraïna en tot el que calgui durant tant de temps com calgui per assegurar una posició negociadora de força i per impedir una victòria russa que podria encoratjar Putin a fer el mateix amb altres països veïns.

Els Estats Units, precisament amb Joe Biden al capdavant, és el país que més paquets d'ajudes financeres i armamentístiques ha aprovat a Ucraïna durant aquests últims tres anys.

Ara, en canvi, liderats per Trump, sembla que han acceptat unilateralment que Ucraïna haurà de fer fortes concessions si vol la pau.

Tropes dels EUA a Ucraïna?

El president nord-americà, de tota manera, ha tornat a fer gala de la seva manera de governar.

Així, mentre que, d'una banda, sembla inclinat a acceptar un acord favorable al president rus, de l'altra l'amenaça amb grans represàlies si no s'hi avé.

Ho ha fet en boca del seu vicepresident, J. D. Vance, que ha arribat a afirmar que la possibilitat de desplegar tropes a Ucraïna "encara està sobre la taula".

"Hi ha eines econòmiques i hi ha, per descomptat, eines militars per fer pressió" sobre Rússia si no negocia un acord de pau de bona fe, ha declarat en una entrevista al diari The Wall Street Journal, publicada aquest divendres.

Alhora, ha remarcat: "Hi ha moltes formulacions i configuracions, però ens importa que Ucraïna tingui la independència sobirana."

El perill d'una "pau fictícia"

Aquest divendres, diverses veus han alertat del perill d'arribar a un acord amb Rússia que resulti favorable per a Putin.

"Una pau que fos una capitulació seria una mala notícia per a tothom", ha declarat el president francès, Emmanuel Macron, en una entrevista al diari Financial Times. Macron, en una conversa telefònica amb Zelenski, ha assegurat que ajudarà amb l'objectiu que siguin els ucraïnesos els que liderin les converses cap a la pau. 

Des d'Alemanya, la ministra de Defensa, Annalena Baerbock, ha traslladat a Vance durant una reunió bilateral que una "pau fictícia" a Ucraïna causaria més agressions russes i debilitaria la seguretat a Europa.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha argumentat que "una Ucraïna fallida debilitaria Europa, però també els Estats Units".

Vance, ara sí, amb Ucraïna

Durant el mandat de Biden, l'aleshores senador J. D. Vance s'havia mostrat molt escèptic sobre l'ajuda dels Estats Units a Ucraïna.

El 2022, entrevistat en un pòdcast, va arribar a declarar: "Realment, no m'importa el que passi a Ucraïna, en un sentit o en l'altre." I en la Conferència de Múnic d'ara fa un any va defensar que les prioritats del seu país s'havien de centrar en Àsia i el Pròxim Orient.