Cop de porta del Suprem als afectats per les preferents de Triodos: dona la raó al banc

El Tribunal Suprem ha donat un cop de porta als afectats per les participacions preferents de Triodos.

Ha donat la raó al banc ètic holandès amb els anomenats certificats de dipòsits per a accions (CDA), perquè considera que els clients van estar ben informats dels riscos quan se'ls va vendre el producte.

Així ho argumenta en tres sentències que s'han conegut aquest mes de maig, dues referents a dos casos de Girona i una a un cas de l'Audiència de Terol. Els afectats van recórrer al Suprem després de les sentències desfavorables de les audiències provincials.

És un revés per als 7.000 clients d'aquesta banca ètica que tenen CDA a l'estat espanyol.

El Tribunal Suprem considera que els clients de Triodos Bank van ser ben informats a l'hora de comprar aquest producte financer, perquè sabien que només podien comprar i vendre'ls entre clients, que depenien que el banc fos rendible i que podien perdre "una part o tots els diners de la inversió", argumenta la sentència.

Tomba així els arguments dels advocats de les defenses que han portat aquests casos als jutjats.

Triodos celebra les sentències

Triodos s'ha felicitat que les sentències els hagin donat la raó, perquè "han confirmat que Triodos va informar degudament els demandants", explica la gerent de productes d'inversió de Triodos Bank, Cristina Martínez Salas.

"És un precedent important de cara als litigis que encara tenim a Espanya", afegeix. En total, hi ha més de 900 casos als tribunals, que fins ara han tingut sentències a favor del banc però també a favor dels clients.

Indignació entre els clients

Res a veure amb la indignació i decepció que han sentit els clients que tenen CDA. No se'n saben avenir, perquè donaven per fet que les seves demandes podrien tirar endavant.

Gabriel Piquer és un d'ells i és membre de la Plataforma d'Afectats. Assegura que no va estar ben informat, que en el seu cas el banc el contactava per telèfon perquè comprés més CDA i que a ell no li van fer el test d'idoneïtat ni el van informar dels riscos del producte, perquè encara no s'havia implantat l'obligació de fer-ho.

També explica com ell i molts d'altres van anar a la banca ètica per fugir de productes complexos, de risc i especulatius.

"És una mentida. La indignació i la frustració... fins i tot hi ha gravacions de la venda del producte. És una injustícia, una estafa i un mal fer. Que ens pot afectar a tots. Per com es carrega tota la jurisprudència i tot el que havíem après del tema de preferents, d'abusos bancaris de l'última crisi, s'ho carrega tot. Obre un precedent molt perillós."

Estalvis atrapats des de la pandèmia

Els CDA són un producte complex, qualificat d'alt risc, en què els inversors posen diners que van al capital del banc. I si els volen recuperar, es compren i venen en un mercat intern del banc, entre clients interessats.

Els maldecaps pels afectats per aquestes preferents van començar en plena pandèmia. El que fins llavors era un mercat fluid de compravenda entre els clients d'aquests títols es va acabar tancant perquè la gent va necessitar recuperar aquests diners que tenien com a estalvi o inversió i no hi havia compradors interessats. Des d'aquell moment, tenen els estalvis atrapats.

Intents de solució: sortir a borsa

I els intents que ha fet Triodos perquè puguin recuperar els diners no els consideren satisfactoris perquè hi acabaven perdent una part de la inversió inicial.

La solució que els ha donat fins ara el banc és una plataforma anomenada Captin, semblant a una borsa, on qui vulgui pot posar a la venda els seus CDA i esperar que algú els vulgui comprar.

L'oferta, i sobretot la demanda, és tan baixa que els preus han caigut en picat. La majoria dels títols es van comprar al voltant dels 80 euros cada un. En aquesta plataforma, a les subhastes d'aquest maig el preu ronda els 25 euros per títol. Unes pèrdues de gairebé un 70% dels seus diners.

En les sentències del Suprem es considera que aquest canvi en el sistema de cotització és per "una circumstància excepcional posterior a la contractació". I explica que "d'aquesta modificació no se'n pot deduir un error de consentiment". I insisteix en el fet que el client ja havia sigut informat que "el mercat intern previst inicialment no funcionés o inclús pogués arribar a provocar la pèrdua total de la inversió".

Però els afectats s'indignen perquè diuen que els han canviat les regles del joc a mig partit. I que ells no volien un producte especulatiu.

En el cas de Piquer, ensenya com, en el contracte que va signar, en la descripció del producte es deia que "Triodos Bank opta per no cotitzar a borsa". I el següent pas que ha previst Triodos serà negociar-ho a la borsa Euronext, una decisió que s'explicarà en la propera junta d'accionistes, el 23 de maig.

"Els que encara són una mica reticents, els animem a explorar les noves possibilitats d'aquest mercat. Es reflectirà en un sentiment de més felicitat per als titulars si veuen que tenen més liquiditat i poden recuperar la inversió, total o en part, perquè tot dependrà del preu a què cotitzi."

L'última proposta de Triodos

En paral·lel, Triodos els ha posat una altra proposta sobre la taula: els pagaran 10 euros per títol si, a canvi, renuncien a reclamar i presentar qualsevol demanda judicial.

Des de la Plataforma d'Afectats de CDA de Triodos rebutgen aquesta proposta, que consideren "un insult". Aquesta oferta ha aixecat molts recels entre els clients disposats a reclamar, perquè es troben entre l'espasa i la paret: "Hi ha una part de mi que pensa: 'Accepta, agafa això i calla.' No és el perfil de la gent que buscava aquest tipus de banc", reflexiona Gabriel Piquer.

Ell estava pendent de la sentència del Tribunal Suprem per engegar la seva demanda judicial i ara encara no sap què farà. I explica que tot depèn de la situació de cadascú.

Els advocats que han portat els casos no han volgut fer declaracions, però han aconsellat als afectats que el més prudent és desistir de les accions judicials i acceptar l'oferta de Triodos.

Però des de la Plataforma d'Afectats sí que tenen dubtes de què fer a partir d'ara: "Hem xocat contra un mur, i ara què fem? Claudicar amb una cosa tan injusta?" I no descarten continuar lluitant.