El camí de ronda de Blanes (iStock)

De Malgrat de Mar a Argelers per camins de ronda: així és el projecte Camí de Mar

Diversos alcaldes donen suport a la proposta que busca que hi hagi un traçat continuat de 250 quilòmetres amb vistes al mar per la Costa Brava i la Costa Vermella

RedaccióActualitzat

Unir els camins de ronda de la Costa Brava i la Costa Vermella, a la Catalunya Nord, per potenciar un turisme desestacionalitzat i sostenible, així com les relacions entre una banda i l'altra de la frontera: és el projecte de l'associació Camí de Mar, que busca que hi hagi un traçat continu de 250 quilòmetres des d'Argelers de la Marenda, a la Catalunya Nord, fins a Malgrat de Mar, al Maresme. Una proposta que ja té el vistiplau de diversos alcaldes de la zona afectada, que també s'han unit per demanar que el camí sigui una realitat a les autoritats competents de tots dos països.


Una idea que va sorgir fent senderisme

La proposta neix de dos aficionats al senderisme: l'enginyer de camins Eduard Bonmatí Lladó i el geògraf i historiador Josep Lluís Martínez Masferrer.

Després de recórrer a peu tota la part transitable del litoral entre aquestes dues poblacions, han fet una diagnosi sobre quin és l'estat dels camins de ronda.


En quins trams no hi ha camí?

La conclusió: dels 250 quilòmetres que ressegueixen l'abrupta costa que hi ha entre Malgrat de Mar i Argelers de la Marenda, hi ha camí de ronda en molt bon estat en 155 quilòmetres. En 62 quilòmetres, el camí de ronda està en mal estat --alguns ajuntaments ja l'estan arreglant-- i en 33 quilòmetres no hi ha camí. En aquest mapa pots veure en verd els punts on hi ha camins de ronda i, si no està pintat, o bé no n'hi ha o bé està en mal estat.

 

Un exemple de camins que ja s'estan arreglant és el de la platja de Portopí, a Tossa de Mar. Però, en canvi, no hi ha camí entre Tossa i la veïna Sant Feliu de Guíxols.

Per ara, està previst posar camí en diverses discontinuïtats entre Portbou i Llançà, el cap de Begur i Llafranc i Tossa de Mar i Blanes. En total, aquests trams sumen 5 quilòmetres.

Ara bé, hi ha "trams de gran dificultat, així que caldrà buscar la manera d'unir alguns camins", tal com exposa l'alcalde de Tossa de Mar, Martí Pujals.


Caminar veient sempre el mar

"El problema és que el camí està tallat en 85 punts a la Costa Brava i en 1 a la Vermella", explica Bonmatí en declaracions a Catalunya Ràdio. I aquestes discontinuïtats són les que impedeixen recórrer els 250 quilòmetres de costa sense deixar de veure el mar, que és el que persegueixen com a reclam turístic.

Ara, els camins de ronda estan connectats amb camins de muntanya com el GR-92. "Quan acaba el camí de ronda, si segueixes caminant t'envia a la muntanya", lamenta Bonmatí.

El camí de ronda al seu pas per Lloret de Mar (iStock)

A l'estil del Camí de Sant Jaume

El projecte busca atraure un turisme de senderisme. Inspirant-se en el Camí de Sant Jaume, Bonmatí i Martínez han dividit els 250 quilòmetres en 21 etapes, que es podrien caminar de 8h a 14h. I a més, han fet un itinerari cultural "terra endins" per fer a les tardes.


Per què des d'Argelers fins a Malgrat?

La proposta passa per unir els camins de ronda entre Argelers fins a Malgrat perquè és la zona del litoral més abrupta, entre les platges llargues del sud de França i les platges llargues del Maresme. Així, "el camí ens dona accés a racons ocults que es coneixen poc", explica Bonmatí.

A la part francesa, el camí de la costa s'anomena "sentier litoral".

El geògraf i historiador Josep Lluís Martínez Masferrer (esquerra) i l'enginyer de camins Eduard Bonmatí Lladó, en una de les presentacions que han fet del projecte (Camins de Mar)

Els alcaldes es mobilitzen

De moment, el projecte està en una fase inicial, però ja hi ha hagut dues reunions d'alcaldes i alcaldesses, tant de la part francesa com de la catalana, i valoren la possibilitat de constituir un ens per gestionar el projecte, tal com explica el batlle de Tossa de Mar.

Pujals defensa l'actuació com a "projecte turístic extraordinàriament potent, perquè farà que vingui gent també a l'hivern".

Una de les autoritats clau amb qui hauran de parlar si volen fer realitat el projecte és la Direcció General de Costes, que depèn del Ministeri per a la Transició Ecològica, ja que els camins són a primera línia de la franja costanera, en el que s'anomena "servitud de trànsit", una figura que està regulada per la llei de costes. A la part francesa, també caldrà convèncer el Ministeri de la Mar.


El calendari

Per fer possible el camí, primer caldria que les administracions es posessin d'acord i hi donessin suport. I, en cas d'aconseguir-ho, Bonmatí és conscient que fer els 33 quilòmetres de camí de ronda que falten no serà realitat d'un dia per l'altre.

"De moment, farem una prova pilot per resoldre els primers cinc quilòmetres, veurem a quin ritme es poden completar". Sigui com sigui, creu que el projecte no es faria realitat fins al 2040, "en el millor dels casos".

El camí de ronda al seu pas per l'Escala (iStock)

Quin és l'origen dels camins de ronda?

Els camins de ronda de la Costa Brava són vies mil·lenàries que inicialment es feien servir per alertar de la presència de pirates i corsaris. Més tard, també per avisar dels contrabandistes. "En aquell moment, no tenia sentit que estiguessin lligats entre ells, els vigilants anaven i venien", explica Bonmatí. Ara, però, les prioritats han canviat.

 

ARXIVAT A:
Medi ambientTurisme
Anar al contingut