D'"El celobert" a "Vintage": cinc recomanacions de la plataforma 3Cat per a la setmana

Com pot ser que unes notes i unes lletres tinguin tant de poder? Aquesta pregunta em porta a posar una mica de música a les recomanacions de la plataforma 3Cat. Per començar, et porto una barreja orgànica de melodies i el desvergonyiment radical de la música italiana dels anys 80. 

Encara que no et soni tan bé, també és imprescindible parar atenció a un pòdcast que explica una de les moltes contradiccions dels Estats Units: la pena de mort. Donald Trump la defensa just quan les execucions han repuntat aquest 2025. 

I per acabar, dues propostes ben diferents: adolescents xerrant sobre les seves contradiccions en l'amor i l'amistat, i una sèrie on l'humor esbudella les masculinitats més ràncies. Començo! 

El celobert 

No cal ser melòman per enganxar-se a aquesta proposta: "El celobert", de Lluís Gavaldà. Hi trobaràs cançons per espantar fantasmes o per quan estàs avorrida, artistes eterns, grups que van plegar amb el seu millor disc o fins i tot antologies d'èpoques.  

El cantant d'"Els pets" comparteix la seva passió per la música a través de les històries que expliquen les cançons. I ja porta 2.000 programes! El seu to optimista i entusiasta s'estén a través d'arranjaments i lletres. 

Italodisco, el so dels 80 

Segueixo surfejant l'onada musical. Segur que alguna vegada has ballat temes mítics com "Dolce vita" o "Vamos a la playa".  Són temacles que sonen al documental "Italodisco, el so dels 80" del "Sense Ficció", que repassa la història d'aquest estil de música. 

Al marge dels estereotips sobre els italians, el que no se'ls pot discutir és que l'italodisco va tenir un impacte internacional devastador a la seva època. És el so d'un altre món, amb melodies sintètiques i lletres en anglès, que va de la porqueria més absurda fins a la genialitat total. Arcaic i ancestral, però modern i gamberro. 

Follow Garriga 

Marxo ara als Estats Units, únic país occidental que encara executa els seus presos. Això ja no sona tan bé, però aquest pòdcast de Francesc Garriga, corresponsal de Catalunya Ràdio al país, posa la lupa --amb rigor-- sobre la societat nord-americana per entendre els seus contrastos. 

És una proposta mensual, un espai personal, reposat i curiós. Tot just s'han publicat dos capítols dedicats a la pena de mort, amb el relat del que passa a la sala d'execucions d'una presó d'Oklahoma, on un assassí confés rep la injecció letal. "És dur", avisa Garriga, i deixa una pregunta enlaire: s'han executat innocents? 

A mi també em passa 

Tens fills? No importa la resposta. Però com a mare, et diré que el que passa als adolescents ens interpel·la a totes. És important escoltar-los siguin propis, nebots o la prole dels teus amics. "A mi també em passa" és un programa d'EVA presentat per l'influencer Pau Joanmiquel.  

Segur que trobes el moment de mirar-lo. En debats de poc més de 20 minuts opinen sobre si s'ho passen bé follant o si les seves amistats són reals o tòxiques... Espòiler: no tot sempre és tan idíl·lic. És espai de salut mental i emocional on els joves i una psicòloga parlen tal com raja. 

Vintage 

I acabem amb la sèrie, "Vintage", que vaig veure ja fa un temps, però que em va deixar pòsit: cal deixar de normalitzar la subtilesa dels micromasclismes. Quina dona no els ha patit? Està protagonitzada per Abel Folch (Paco), Lluís Villanueva (Genís) i Diana Gómez (Xusa), entre d'altres. 

Paco i Genís són dos amics atrapats en una masculinitat heretada que no saben ben bé com qüestionar. En cada episodi, els veiem embolicats en situacions quotidianes que posen en evidència els seus prejudicis: des de malentesos absurds a converses incòmodes amb la Xusa, que no té pèls a la llengua.

L'humor serveix per despullar aquests dos personatges de la seva armadura vintage --i fer-nos riure mentre pensem--.