Descobertes tombes de l'època romana en les obres de la Via Laietana de Barcelona

A mesura que s'aprofundeix es troben restes més antigues: s'han localitzat en perfecte estat dos esquelets de l'època tardoantiga i les restes malmeses de cinc sepultures romanes

Les obres que s'estan fent a la Via Laietana de Barcelona han tret a la llum més restes arqueològiques de diversos períodes històrics de la ciutat. Ara s'han trobat cinc tombes d'època romana, que poden datar entre els segles IV i V, i dues tombes dels segles VI o VII, aproximadament.

Aquestes noves sepultures se sumen a dues més que es van trobar el febrer passat a l'altra banda del carrer. També van aparèixer estructures relacionades amb els fonaments i algun espai soterrani de l'antic convent de Santa Maria de Jonqueres, a l'inici de les obres de la Via Laietana, a la part alta.

La intervenció arqueològica on s'han trobat les restes òssies de 7 sepultures (ACN / Pere Francesch)

Zona de sepultures

Les dues tombes que s'han trobat ara en un petit espai de la plaça Antoni Maura tenen restes òssies ben conservades, que correspondrien als segles VI o VII.

L'arqueòleg Joan Garriga, director de la intervenció, ha explicat que la troballa d'enterraments en aquesta zona era previsible, perquè ja es van trobar molts durant l'obertura de la Via Laietana i de la construcció del metro. A més, aquí hi havia documentada una casa important.

"Just on som ara, hi havia un edifici funerari, on i havia enterrat un personatge important de l'època. Es va fer un edifici per enterrar aquesta persona rellevant i la resta de la població es vol enterrar al costat d'aquests personatges que són les tombes que estem excavant ara i que eren a l'exterior de l'edifici, no a l'interior."

Al segle I hi havia una gran domus romana, diu Garriga, que es coneix des de l'any 1954, quan es van construir els edificis que formen la plaça. Se sap que les restes de la domus hi són, però es desconeix l'estat de conservació. També se sap que durant les obres del metro es van trobar moltes sepultures, però en aquest cas no es va documentar res.

Els dos esquelets complets s'han trobat molt a prop l'un de l'altre, en una zona d'enterraments (CCMA)

Garriga ha explicat que en època romana i principi del cristianisme, els enterraments es feien fora de la ciutat, com és el cas d'aquest terreny que era fora muralles.

Les tombes més antigues, construïdes en el període romà, s'han trobat amb les restes fragmentades i malmeses per la superposició de diferents construccions al llarg dels segles. 

A les sepultures romanes les restes han quedat trossejades per la construcció de murs posteriors (CCMA)

L'evolució de la ciutat, testimoni soterrat

A mesura que avancen les obres de la Via Laietana, els arqueòlegs treballen per analitzar i documentar el gran volum de restes que hi afloren. Primer es van trobar restes anteriors a la construcció de la Via Laietana, i a més profunditat es troben les restes més antigues, primer les modernes, després les medievals i ara les romanes.

"El que veiem aquí és com evoluciona la ciutat, des del més antic al més modern. Sol, passar que els murs es van superposant els uns amb els altres i formen aquest entrecreuat que a vegades costa de deixifrar."

En aquesta zona s'hi han trobat una dotzena de murs de diferents cronologies que se superposen, també hi ha aparegut un pou dels segles XVIII i XIX, una pilastra, rajoles, totxanes o morter de calç, una llosa ceràmica que tapava una olla i tres sitges dels segles IX i X. I segons es desprèn dels materials ceràmics que estan apareixent, indica que pot ser una zona artesanal entre els segles XII i XV.

Dues peces de marbre d'una inscripció que encaixen amb les lletres I i N (CCMA)

Entre les restes trobades a l'excavació, destaquen dos fragments d'una inscripció en marbre on es llegeixen dues lletres: I i N, que de moment no se sap a què corresponen, si a una làpida o inscripció. També s'hauran d'estudiar alguns elements constructius que conserven restes de pintura per determinar-ne l'època i la procedència. L'anàlisi de les restes òssies també aportarà més informació, com ara el sexe de les persones enterrades. 

Algunes pedres amb restes de pintura mural (CCMA)

Tot plegat es farà a les dependències del Museu d'Història de Barcelona, mentre que la resta es tornarà a colgar, per continuar amb les obres de construcció d'un parterre.

Al programa "Tot es mou", de TV3, han mostrat com treballaven els arqueòlegs:


 

 

ARXIVAT A:
Ajuntament de BarcelonaArqueologiaMemòria històrica Urbanisme
Anar al contingut