Un 33% de les persones que es van treure la vida van anar al CAP una setmana abans de treure's la vida ( Norma Vidal / ACN)

Detectar persones en risc de suïcidi als CAP aplicant intel·ligència artificial

El Parc Taulí de Sabadell ha elaborat un estudi en què s'observa que la meitat de les persones que es van treure la vida havien contactat amb el metge de família abans

RedaccióActualitzat

A l'Hospital Universitari Parc Taulí treballen en un projecte innovador per facilitar que els metges de primària detectin de manera més efectiva les persones en risc de suïcidi.

Sorgeix a partir del resultat d'un estudi de 2.000 casos de morts entre el 2010 i el 2015 i que revela que moltes de les persones que es van treure la vida a Barcelona havien fet un ús freqüent dels serveis de salut d'atenció primària.

Gairebé la meitat de les persones, un 46%, havia contactat amb el seu metge de primària. I un 33% ho havia fet la setmana abans del suïcidi. Molts d'aquests casos, a més, no havien estat derivats a un especialista en psiquiatria. L'estudi s'ha publicat a la revista Archives of Suicide Research.

"Les nostres observacions confirmen que sovint els pacients suïcides es posen en contacte amb el sistema sanitari d'atenció primària, però no són detectats com un alt risc de suïcidi o no es gestionen eficaçment per a la prevenció", adverteix el doctor Diego Palao, un dels responsables de l'estudi

 

Una alerta en la història clínica

Ara, treballen en un sistema perquè aquests casos no passin per alt i es puguin prevenir, a partir de les dades dels registres mèdics electrònics de rutina i mitjançant la utilització de tècniques d'intel·ligència artificial.

Quan un metge entri factors de risc a la història clínica, tant problemes mentals com especialment depressió o altres detonants del suïcidi, com la ingesta de substàncies tòxiques, sobretot alcohol, o pèrdues de feina, casa o parella, el mateix sistema enviaria una alerta a la pantalla. "Aquest sistema pot permetre al metge de família fer les preguntes de risc d'exploració del risc de suïcidi", diu un dels responsables de l'estudi.

Quan un metge entri factors de risc a la història clínica el mateix sistema enviaria una alerta a la pantalla. (Albert Segura Lorrio / ACN)

Els problemes de salut mental derivats de la pandèmia i d'altres que s'han agreujat ja omplen moltes de les urgències i espais d'hospitalització de les unitats de Psiquiatria, tant d'adolescents i joves com de persones adultes.

"Les unitats d'hospitalització psiquiàtrica no es poden improvisar i hi ha una pressió a urgències molt important. Hem d'enfortir els serveis per donar una resposta satisfactòria", afirma el doctor Palao.

De l'estudi es desprèn el perfil de la majoria de suïcidis consumats. Els homes adults tenen xifres més altes de suïcidi, però els joves i les dones fan més temptatives. "Sembla una paradoxa, que ho intentin més les dones i morin més els homes. La diferència de gènere s'explica en aquest cas per suïcidis més contundents i violents", conclou.

Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut, hi ha un suïcidi al món cada 40 segons i, per cada suïcidi, s'intenta 20 vegades dur-lo a terme. Així, es calcula que hi ha 800.000 morts anuals per aquesta causa al planeta, i és el segon motiu pel qual es produeixen més defuncions entre els joves de 15 a 29 anys.

 

ARXIVAT A:
SalutSalut Mental
Anar al contingut