
Dos anys per a les municipals: els partits engeguen motors per a la següent cita electoral
Seguretat i habitatge, entre els temes que marcaran la segona part dels mandats municipals
Dos anys després de les eleccions municipals, els partits comencen a escalfar motors per a la nova cita a les urnes el 2027. Són les primeres eleccions marcades al calendari, si no hi ha sorpreses i no s'avancen els comicis al Congrés o al Parlament.
De moment, els partits encara no han iniciat el procés per nomenar candidats, però coincidint amb l'equador del mandat municipal, comencen a activar-se per a uns comicis on preveuen que es parli, sobretot, de seguretat i habitatge, assumptes que han començat a arribar al Parlament i als pactes entre Salvador Illa i els seus socis d'investidura.
El PSC, consolidar la victòria

El guanyador fa dos anys a Catalunya té el repte de conservar grans alcaldies, començant per Barcelona. Jaume Collboni té pràcticament assegurat tornar a ser candidat, i va fer un balanç de mig mandat on va assegurar que havia iniciat o completat un 85% del pla de govern. Collboni que va quedar segon, per sota de Xavier Trias, i governa en solitari per un pacte amb Comuns i PP que li va donar l'alcaldia.
La formació socialista té previstos actes amb alcaldes i vol aprofitar les sinergies amb el govern per ajudar-los. Els principals temes que es marquen són l'habitatge, seguretat i medi ambient.
De fet, des de la Generalitat, Salvador Illa ha arrencat alguns projectes amb un fort impacte als municipis, com el Pla de Barris, que els farà arribar fons per millorar les àrees vulnerables i més degradades.
Territorialment, el partit té el repte de créixer més enllà de l'àrea metropolitana. Segons la portaveu del partit, Lluïsa Moret, volen afegir més alcaldies:
"Les eleccions ens va permetre créixer substancialment en alcaldies i passar de 97 a 132. També estar a més de 50 governs més i, evidentment, tenir presència en candidatures en llocs on fins en aquells moments no en teníem. Per tant, consolidar aquest creixement i continuar creixent amb l'objectiu molt clar de generar confiança".
Junts ja té en marxa la maquinària

De tots els partits, Junts, segons a les últimes municipals en nombre de vots i primers en alcaldies, és qui més visiblement ha engegat motors. El partit va reunir alcaldes i regidors en una convenció municipal a Vic i Jordi Turull fa actes per tot el país per explicar el projecte.
Com el PSC, la seguretat i l'habitatge també són alguns dels temes clau per al partit, que també vol "defensar els interessos de la classe mitjana", segons va explicar Turull a Vic:
"El motor econòmic i social del país és la classe mitjana i hem de defensar-la perquè és sinònim de cohesió social i d'ascensor social. Defensar la classe mitjana vol dir combatre les polítiques que s'acarnissen fiscalment amb ells".
Tenen el repte de recuperar capitals i a Barcelona busquen el relleu de Xavier Trias. També tenen el desafiament de resistir l'embat que vol fer Aliança Catalana a la Catalunya interior.
Per fer-ho ja han començat a posar algunes qüestions sobre la taula amb gran impacte als municipis, com la proposta de no empadronar les persones que ocupin un habitatge o la de prohibir el vel integral a tot arreu i qualsevol mena de vel islàmic a les escoles.
ERC vol revertir la tendència

Esquerra Republicana va iniciar fa dos anys un cicle electoral baixista, que es va consolidar després en les eleccions espanyoles i en la pèrdua de la Generalitat després dels comicis al Parlament.
Ja des que va presentar la seva candidatura a la presidència del partit, Oriol Junqueras es va envoltar d'alcaldes i es va marcar l'objectiu de revertir aquesta tendència el 2027, que va dir que volien tornar a guanyar. Serà la primera prova de foc al seu lideratge.
També ho volen fer amb l'habitatge, la seguretat i el medi ambient com a temes principals. Amb l'entrada al govern de Barcelona descartada, se centren ja a preparar les eleccions, amb actes amb càrrecs electes sense descuidar cap territori.
De fet, segons el vicesecretari general de municipalismes del partit, Santi Valls, els republicans tenen el repte de continuar sent el partit amb més equilibri entre les grans ciutats i els municipis petits, a més de continuar sent qui té més regidors:
"És un repte de mantenir la cohesió territorial. Nosaltres estem presents a les grans ciutats, a les ciutats mitjanes, a les petites i als micropobles més petits"
Comuns: el repte de recuperar Barcelona

Fa dos anys, els comuns van perdre l'alcaldia de Barcelona, però es van quedar a un grapat de vots de Collboni, que va ser segon. El partit té el repte de recuperar la primera ciutat del país i sumar alcaldies a les set que tenen.
Per fer-ho, hauran de triar també el lideratge municipal, després del buit que va deixar Ada Colau. L'habitatge serà un dels principals cavalls de batalla del partit, que vol treure profit dels pactes amb el govern de Salvador Illa per marcar perfil propi.
Les coordinadores de la formació ja han començat a reunir-se amb els dirigents municipals, i tenen el repte d'obtenir representació a municipis com Girona, Reus o Terrassa, a més de recuperar altres alcaldies com Montcada i Reixac o Sant Feliu de Llobregat.
La CUP: Girona, la cara; Barcelona, la creu

Tot i que van perdre 40.000 vots, els anticapitalistes van aconseguir mantenir places clau en les eleccions del 2023, com Berga, i també governen a Girona, municipis que voldran mantenir en els comicis que se celebraran el 2027.
En canvi, van perdre la representació a altres municipis, sobretot Barcelona, on aspiren a tornar a entrar el 2027. El partit té previst un acte a Capellades la setmana que ve en el qual presentaran ja la campanya que els ha d'acompanyar fins als comicis, amb el lema "Construïm el país".
El PP: continuar creixent

El PP i Vox van ser els dos únics partits que van créixer en nombre de vots en els anteriors comicis. Els populars volen mantenir aquesta tendència i afegir alcaldies a les dues que tenen: Castelldefels i Badalona. A Barcelona, Daniel Sirera es veu com a candidat.
Mentrestant, Vox veu com a amenaça la competència d'un altre partit d'extrema dreta: Aliança Catalana, amb una agenda molt semblant, com demostren en cada ple al Parlament.