El BBVA guanya l'opa, però perd la fusió: l'escenari després de la decisió del govern espanyol

De la decisió final del govern espanyol sobre l'opa se'n poden treure força conclusions, però en destaca una de molt clara: el BBVA guanya poder fer l'opa, però perd la fusió… de moment. Ja s'havia dit que el govern no podia impedir legalment una operació de compra entre dues entitats privades, però no està de més recordar-ho. El BBVA té l'autorització per absorbir en un futur gens llunyà un dels seus màxims competidors: el Banc Sabadell.

Separadament junts

Però, com ja s'esperava, ara la compra es fa més complicada per una condició molt simple: encara que guanyi l'opa, el BBVA ha de mantenir almenys durant tres anys el Sabadell com una entitat separada. Això és inèdit? De fet, no tant. El Santander va comprar Banesto el 1994, i el va mantenir amb marca i entitat pròpia fins a l'any 2013. El cas BBVA-Sabadell és diferent, perquè Banesto estava en fallida i el Sabadell no. De tota manera, cal recordar que l'any 2027 hi ha eleccions generals a Espanya...

En tot cas, ara el Sabadell hauria de ser una entitat separada, amb unes condicions generals que marca el govern: aquelles que es justifiquen per l'interès general. O sigui, bàsicament, pel manteniment de la plantilla i que no es tanquin oficines. I que es mantingui el patrimoni del Sabadell.

I què hi guanya el BBVA?

Amb condicionants com aquests, què guanya el BBVA amb aquesta operació? Doncs, evidentment, el BBVA haurà de fer molts números, i decidir si els surt a compte. Recordem que aquests tipus d'opa es fan bàsicament per reduir costos, allò que des de fa trenta anys el sector en diu "sinergies".

El BBVA ha defensat que amb l'operació pot fer unes sinergies d'uns 750 milions d'euros: uns 300 milions vindrien de la reducció de treballadors i oficines, i la resta, de les sinergies tecnològiques i d'organització. Si el BBVA ha de seguir el que li diu el govern --no tocar plantilla ni oficines--, s'esfumaria aquell estalvi de 300 milions.

I pel que fa a les qüestions tecnològiques, aquí es pot veure el got mig ple o mig buit: en totes les fusions, unificar la plataforma tecnològica pot costar com a mínim dos anys. O sigui que, segons com es fessin les coses, el Sabadell "opat" ja podria anar avançant en aquest camp. Una altra cosa és el patrimoni; per exemple, els edificis i els terrenys. Podria o vendre's determinats actius?

Un Sabadell "opat"... i vigilat

I el nou Sabadell "opat", però no fusionat, en quina situació quedaria? Segons el govern espanyol, el Sabadell podria "mantenir el seu model", per exemple, de crèdits a pimes i autònoms. Però cal tenir en compte que, segons ha reconegut el mateix ministre d'Economia, el nou propietari del nou banc, el BBVA, tindria tot el dret del món a nomenar el consell d'administració i els directius del nou Sabadell.

És evident, però, que si cal complir els criteris del govern durant tres o cinc anys, aquests directius estarien obligats a actuar amb les mans lligades, constantment "vigilats" pel ministeri, fins a passar l'examen final. Algun periodista càustic ja s'ha afanyat a definir aquest hipotètic consell d'administració com un "protectorat" del govern.
 

Poques concrecions

En tot cas, aquestes conclusions surten d'una decisió del govern espanyol que, a falta de saber tota la lletra petita, peca de poques concrecions. I de poca capacitat coercitiva, o fins i tot de sancionar, en camps tan importants com la defensa de la plantilla o el manteniment de la xarxa d'oficines.

Potser per això els sindicats ja han titllat d'"insuficients" les mesures. I la patronal de les pimes, Pimec, s'ha mostrat "moderadament" optimista.