El CAC posa de relleu la irrupció de la IA generativa en el seu darrer informe del sector audiovisual

ACN Granollers - El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) posa de relleu la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) generativa en l'entorn de la producció de continguts audiovisuals i el repte que suposa abordar com ha de ser la seva regulació. Així ho ha destacat la seva vicepresidenta, Laura Pinyol, que ha presentat el document en el marc del Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC), a Granollers. L'informe posa de relleu l'anàlisi del consum de continguts més enllà de la televisió tradicional a través d'altres formats audiovisuals, però també l'increment d'empreses dedicades a la creació de vídeojocs. Amb dades de 2023, el sector audiovisual va facturar 8.636 milions d'euros, un 14,1% més que al 2022, fet que representa un 3% del PIB català.

L'informe fa una fotografia del sector audiovisual, amb una anàlisi de l'estat de les televisions que hi ha a Catalunya, així com els serveis audiovisuals, les emissores de ràdio o els mitjans híbrids, tendència generalitzada al sector. "Enguany hem fet molta perspectiva i molta anàlisi de com és el món dels audiovisuals que ve, notem una presència creixent d'empreses dedicades al videojoc", ha destacat la vicepresidenta del CAC i responsable de l'àmbit de recerca, Laura Pinyol. 

En aquest sentit, ha destacat que Catalunya s'està convertint en un pol d'atracció i producció en aquest sector, motiu pel qual calia reflectir aquest lideratge en l'informe. Un altre gran impacte detectat es troba en l'aplicació de la IA generativa i la seva incidència en els mitjans de comunicació.

"Som a temps de fer una reflexió per, després, prendre decisions sobre com ha de ser la seva regulació i l'entorn deontològic dels mitjans, perquè la IA generativa ja és aquí", ha afegit Pinyol. En aquest sentit, assegura que hi ha molt bones pràctiques que fan tenir esperança sobre la seva utilitat per sobre d'un possible perjudici. 

"S'ha d'entendre com una oportunitat per posar el periodisme al servei de la democràcia i la ciutadania, perquè al final el periodisme, la llibertat d'expressió, és el principal valor de la democràcia, i quan aquest valor s'utilitza per anar en contra d'ella entra en col·lapse", ha destacat. És per això que considera que no es tracta només d'un moment d'inflexió industrial o de canvi de paradigma: "Cal una reflexió ètica, responsabilitat".

Pinyol considera, en aquesta línia, que cal un exercici per seguir posant el periodisme al davant de la verificació de fets, sobretot quan a través de la IA es pot convertir un format en un altre, és a dir, a partir d'una imatge generar un text, o d'un text crear un pòdcast. "És una bona oportunitat perquè els mitjans guanyin pes en aquesta segmentació de l'audiència", ha afegit.

Amb tot, Pinyol ha considerat que els mitjans han de garantir la veracitat de la informació que es publica, amb una anàlisi dels grans impactes que, cada cop més, són més immediats. Això s'ha de fer, considera, amb l'anàlisi de dades i amb la capacitat de determinar en molt poca estona si una cosa és una notícia falsa.

Canvis en el consum audiovisual

L'informe fa una fotografia del sector i com ha canviat el consum dels productes audiovisuals. Així, el 2024 es va registrar una davallada sostinguda de la televisió lineal, seguint la tendència d'anys anteriors, mentre que el consum de ràdio es manté estable i creix el de les plataformes digitals, les xarxes socials i els continguts interactius. 

El televisor segueix sent el dispositiu preferit per al consum audiovisual a Catalunya. No obstant això, el visionament de televisió lineal s'ha retallat en 7 minuts respecte al 2023, amb 2.35 hores diàries per persona de mitjana, una dada que suposa una hora menys que el 2020. 

La cadena més vista segueix sent TV3, per 15è any consecutiu, amb un 13,7% de quota de pantalla. Pel que fa a la ràdio, el consum diari per persona és de 93 minuts de mitjana, amb una penetració del 55% i quasi 4 milions d'oients, un 70% en llengua catalana. L'FM segueix sent el sistema d'emissió preferit, a la vegada que creix el consum per Internet, en 'streaming' i a través de pòdcasts.

Les plataformes OTT i IPTV de pagament han capitalitzat un canvi de tendència de consums audiovisuals, amb Netflix com l'única amb presència a més de la meitat de llars catalanes (un 53,6%) i 4 milions d'abonats. La segueix Amazon Prime Video, amb 3 milions.

Pel que fa a xarxes socials, el consum mitjà a Catalunya és de 2.18 hores diàries, mentre que el sector del videojoc confirma la seva consolidació, després que entre 2019 i 2023 Catalunya va esdevenir la regió de la Unió Europea amb més projectes d'inversió estrangera directa en aquest sector. 

Impacte a Catalunya

L'informe del sector recull també les dades de facturació, "dades importants", segons Pinyol, donat que suposen 8.636 milions d'euros el 2023. "Representa un increment del 14% respecte a l'any anterior, el que també suposa el 3% del PIB català", ha afegit. 

Aquesta dada, diu Pinyol, denota que és un sector industrial important del nostre país, que es tradueix en una ocupació que ha crescut un 12,6%, amb 41.866 persones que estan treballant en aquest àmbit i 4.161 empreses registrades. 

Amb tot, el motor principal del sector audiovisual a Catalunya va ser l'entreteniment, amb la generació d'uns 4.434 milions d'euros. El segueixen la publicitat i la comunicació, amb 3.087, i els mitjans de comunicació, amb 1.115.

El CAC també ha aprofitat la seva presència al MAC per reclamar la Llei de l'Audiovisual catalana, tal com el Govern s'ha compromès en reiterades ocasions.