El castell de Peramola, un bé cultural en ruïnes que posa en perill cases del poble

A Peramola, un poble de l'Alt Urgell, el deteriorament d'un antic castell medieval declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN) ha esdevingut una amenaça per als veïns. Malgrat la protecció oficial, el monument està en mans privades i en un estat tan precari que ja afecta estructuralment alguns habitatges del voltant.

És el cas de la Carme Fornés, veïna del poble, que aquest gener va detectar esquerdes preocupants a casa seva: "L'arquitecte que em va dir que ni tan sols em faria el pressupost perquè tinc un problema d'assentaments."

L'habitatge, juntament amb l'apartament rural que gestiona a la planta baixa, ha estat precintat pels Bombers, que només li permeten accedir-hi per retirar pertinences.

Els veïns fa anys que alerten de l'estat del castell, que conserva restes notables de l'estructura original dins l'edifici conegut com el Casino. Des del terrat de casa seva, la Carme veu com la teulada s'enfonsa i l'aigua es filtra i agreuja els desperfectes:

"Jo estic disposada a fer el que calgui per salvar la casa i poder recuperar la propietat i el negoci. Només demano corresponsabilitat a l'Ajuntament de manera subsidiària davant uns propietaris que no se n'han fet càrrec des de fa més de 15 anys".

Anys d'oblit

El castell, d'origen medieval, va ser llegat per Arnau Mir de Tost al seu net el 1071. Després de passar per diverses famílies nobles, va acollir activitats comunitàries com el centre agrícola mutualista i, més recentment, un centre parroquial. Tot i això, fa dècades que ningú se'n fa responsable.

"Aquí hem vingut des de petits a fer catecisme, esbarjo, comèdies, teatre. S'hi ha fet de tot", recorda la Ramona Gualdo, veïna de Peramola. 

L'alcalde del poble, Joan Puig, reconeix la situació límit: 

"Per a un ajuntament petit com el nostre, és una pedra a la sabata. Hauríem de destinar molts diners que es podrien destinar a coses més funcionals del poble. Tot i així, és un bé d'interès cultural nacional i s'hauria de poder conservar." 

L'Ajuntament treballa per expropiar la finca, però la restauració superaria de llarg el seu pressupost anual.

Mentrestant, el silenci dels hereus i la inacció administrativa alimenten la impotència del veïnat i l'Ajuntament, que reclamen a la Generalitat o al Ministeri de Cultura que hi intervinguin abans que el patrimoni --i les llars-- s'enfonsin del tot.