El Cens de la Vida Marina descriu uns oceans més diversos i interconnectats del que es creia
Els oceans són més diversos i estan més connectats entre ells del que es creia fins ara, segons ha revelat el Primer Cens de la Vida Marítima que s'ha presentat a Londres. L'estudi és fruit de deu anys d'investigacions per part de 2.700 científics d'arreu del món i recull més de 120.000 espècies diferents, encara lluny del milió llarg que hi ha segons els especialistes en oceanografia. El president del Comitè de Coordinació del Cens, Ian Poiner, ja ha avisat que el projecte tot just està a les beceroles: "l'era dels descobriments continua".
Un dels projectes científics internacionals més importants s'ha presentat aquest dilluns a Londres. El Primer Cens de la Vida Marina conclou, després d'una dècada de treball, que els mars del planeta són més diversos del que es creia. Al llarg de 30.000 observacions dutes a terme per 2.700 científics, s'han visualitzat 120.000 espècies, des de microbis a balenes, tot i que moltes encara s'han de descriure exhaustivament.
Encara no hi ha un coneixement complet del 10% de les espècies que hi ha a les aigües europees, un percentatge que s'eleva per sobre del 60% a l'Antàrtida, el Japó i Austràlia. Són xifres sorprenents perquè se circumscriuen únicament als peixos, dels quals l'any passat hi havia unes 17.000 espècies descrites. Els autors del cens han explicat, però, que cada any es descobreixen entre 100 i 150 espècies noves de peixos i es creu que encara en queden unes 5.000 per descobrir.
En el cas dels microbis, les dades encara són més espectaculars. En un litre d'aigua marina hi ha una mitjana de 38.000 bacteris microbians i en un gram de sorra marina entre 5.000 i 19.000 més, que suposa una projecció de més de 1.000 milions de microbis diferents als oceans.
Els efectes de l'activitat humana
L'estudi, que ha tingut un cost de 650 milions de dòlars, també ha permès descobrir que els oceans estan més connectats entre si del que es creia, gràcies a un seguiment exhaustiu de les migracions i la comprovació que moltes espècies es troben en aigües de tot el món.
Una altra de les conclusions d'aquest cens és que l'activitat humana ha tingut un gran impacte en els mars. Lluny del tòpic que considera inesgotable la riquesa dels mars, s'ha produït "un declivi generalitzat de l'abundància marina". Segons l'estudi, les aigües estan "més alterades del que s'esperava", com a conseqüència de l'acció humana.
Encara no hi ha un coneixement complet del 10% de les espècies que hi ha a les aigües europees, un percentatge que s'eleva per sobre del 60% a l'Antàrtida, el Japó i Austràlia. Són xifres sorprenents perquè se circumscriuen únicament als peixos, dels quals l'any passat hi havia unes 17.000 espècies descrites. Els autors del cens han explicat, però, que cada any es descobreixen entre 100 i 150 espècies noves de peixos i es creu que encara en queden unes 5.000 per descobrir.
En el cas dels microbis, les dades encara són més espectaculars. En un litre d'aigua marina hi ha una mitjana de 38.000 bacteris microbians i en un gram de sorra marina entre 5.000 i 19.000 més, que suposa una projecció de més de 1.000 milions de microbis diferents als oceans.
Els efectes de l'activitat humana
L'estudi, que ha tingut un cost de 650 milions de dòlars, també ha permès descobrir que els oceans estan més connectats entre si del que es creia, gràcies a un seguiment exhaustiu de les migracions i la comprovació que moltes espècies es troben en aigües de tot el món.
Una altra de les conclusions d'aquest cens és que l'activitat humana ha tingut un gran impacte en els mars. Lluny del tòpic que considera inesgotable la riquesa dels mars, s'ha produït "un declivi generalitzat de l'abundància marina". Segons l'estudi, les aigües estan "més alterades del que s'esperava", com a conseqüència de l'acció humana.
