El dilema dels iranians: molts volen alliberar-se dels aiatol·làs, però no a qualsevol preu

"No és políticament correcte utilitzar el terme 'canvi de règim', però si l'actual règim iranià no és capaç de fer que l'Iran torni a ser gran, per què no hi hauria un canvi de règim? MIGA!!! (com les sigles en anglès del seu lema 'Fer Amèrica gran una altra vegada'). Amb aquestes paraules, publicades a la seva xarxa Truth Social, Donald Trump s'aventurava a suggerir un canvi de règim a l'Iran.

La població ha de conviure amb l'atac d'Israel primer i el dels Estats Units, després. Un atac que el seu règim els havia fet creure que era impensable perquè no s'hi atrevirien. 

Davant d'això, els aiatol·làs han decidit respondre i atacar amb míssils una base dels Estats Units a Qatar. 

Per la seva banda, Donald Trump ha anunciat un "alto el foc total" entre Israel i l'Iran que entrarà en vigor aquest dimarts.

"La població iraniana està preocupada i trista", assegura Anahita Nassir, politòloga iranianocatalana des de la diàspora. 

Amb un règim debilitat pels bombardejos, també intenten que la dissidència al país no s'organitzi. Per això dificulten les comunicacions, les trucades i bloquegen internet. 

Ho constaten des de Netblocks, un observatori anglès que es dedica a monitorar internet i que treballa per defensar els drets digitals i la governança d'internet. 

Tal com mostra la gràfica, el govern desconnecta la seva població enmig de l'intercanvi de foc i quan el president Trump anunciava les dues setmanes per reflexionar. 

Tallar internet i les comunicacions és una mesura "recurrent", segons Nassir: "Quan el règim té un problema de dissidència, talla les comunicacions, perquè és una manera de fer que la gent de dins no s'organitzi, els de fora no puguem saber què passa i que no hi hagi comunicacions." 

Tallar les comunicacions, doncs, es converteix en un instrument "polític i de control", denuncia Nassir. 
 

Una triple amenaça: règim opressor, sancions internacionals i bombes del cel

La població iraniana ha de fer front, segons explica Nassir, a tres amenaces. Per una banda, a la repressió interna que viu el país des de fa 46 anys amb un règim opressor; per una altra, a les conseqüències que pateix el país per les sancions internacionals, i ara també per les bombes que cauen del cel d'ingerència estrangera. 

"La població fa 46 anys que viu la supressió de les llibertats, les bombes el que han fet és accelerar aquest desig de canvi", opina aquesta politòloga. Nassir considera que "el règim s'ha debilitat perquè els atacs l'han agafat per sorpresa", però també cal tenir en compte que a l'Iran "no hi ha una oposició estructurada, perquè no hi ha associacions o partits, sinó faccions". 

Els atacs de Netanyahu, i ara la insinuació de Trump al voltant d'un canvi de règim, polaritzen la població. Molts volen alliberar-se dels aiatol·làs, però no a qualsevol preu. A més, matisa la politòloga Anahita Nassir, "un canvi de règim no vol dir que vagi a favor de la població". 

"Existeix desig de canvi? Evidentment que sí, però això no vol dir que s'estigui a favor de les bombes estrangeres ni que el poble vulgui un canvi però sota una agenda estrangera."

"El futur és a les presons"

És difícil d'imaginar una alternativa al poder del líder suprem, Ali Khamenei: bona part de l'oposició és a la presó, i el règim, que ho sap, incrementa les execucions de presos polítics.

"Qualsevol persona que hagi volgut criticar el règim és a la presó: intel·lectuals, defensors de drets humans, músics, estudiants...", assegura Nassir, que denuncia que el règim iranià fa servir les execucions dels presos polítics com a "eina de control" perquè la població estigui atemorida i no es mostri crítica amb el règim.

Des d'Amnistia Internacional també es mostren preocupats per aquest augment recent del nombre d'execucions, sobretot de persones acusades "d'espionatge" d'Israel. Per això demanen a les autoritats iranianes que "aturin tots els plans per dur a terme execucions arbitràries" i que "protegeixin de les desaparicions forçades, la tortura i altres maltractaments totes les persones detingudes per acusacions d'espionatge per a Israel". 

"Les autoritats han de garantir que tots els detinguts estiguin protegits contra les desaparicions forçades, la tortura i altres maltractaments, i que tinguin dret a judicis justos en tot moment, fins i tot durant els conflictes armats." 

Tot i que manifestar en públic el desig de canvi és arriscat, les guerrilles urbanes no desisteixen de reclamar un futur polític sense els aiatol·làs i amb drets humans amb grafitis a les parets de l'Iran. 

El 2022, amb les protestes per la mort de la jove Jina Mahsa Amini --detinguda per la policia de la moral per portar el vel mal posat--, el règim ja va mostrar la seva repressió cap a la població civil. La mort de la jove Amini va ser l'espurna que va fer esclatar el malestar acumulat durant anys pels rigors islàmics, les lleis misògines, l'atur, la creixent desigualtat i la corrupció del règim iranià. 

"Quan la gent surt al carrer, sap que s'arrisca que l'executin o la torturin, al règim no li importa el benestar de la població, només es vol mantenir al poder", critica Nassir. 

Per això demana que siguin els mateixos iranians i no les agendes estrangeres, els que dictin els pròxims passos de l'Iran.