El govern compromet 1.000 milions a millorar les condicions als barris vulnerables

Dues dècades després, el govern rellançarà la llei de barris, que va ser un dels projectes estrella del primer tripartit, de Pasqual Maragall. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest dilluns la iniciativa, en un acte a Vilanova i la Geltrú. Forma part del pla estratègic de l'executiu i va ser una de les promeses de campanya del PSC.

Es farà una inversió de 1.000 milions d'euros en els pròxims cinc anys per part de la Generalitat, als quals s'hi afegiran 600 milions més que posaran els ajuntaments.

El pla de barris i viles busca millorar les condicions de vida en zones vulnerables i que tinguin especial necessitat d'inversió pública. Aprofitarà la llei de barris verds que el Parlament va aprovar el 2022, impulsada pels Comuns, i que actualitzava l'antic text del tripartit, posant èmfasi en qüestions que fa 20 anys passaven més desapercebudes, com l'emergència climàtica.

El govern aprovarà un decret de desplegament d'aquesta llei, que establirà una via de finançament als ajuntaments perquè presentin projectes de millora d'aquestes zones, a través d'un Fons de Recuperació.

El pla es marca l'horitzó temporal del 2025 al 2029, i la primera convocatòria, dotada amb 200 milions, serà aquest juliol mateix i els municipis que s'hi vulguin acollir podran presentar els seus projectes, tal com va pactar el PSC amb els Comuns, a canvi de la pròrroga de la taxa turística.

Serà la primera de cinc convocatòries d'ajuts que han d'arribar com a mínim a vint municipis cadascuna, amb almenys un de cada vegueria. La primera convocatòria quedarà resolta a la tardor i les actuacions començaran al gener del 2026, i per tant s'imputaran als pressupostos de l'any que ve, i no caldran més ampliacions pressupostàries en aquest exercici.
 

No només obres al carrer

L'objectiu del pla de barris és reduir les desigualtats territorials i socials arreu de Catalunya garantint l'accés equitatiu a serveis bàsics i a un habitatge digne.

Per aconseguir-ho, es marquen tres eixos d'actuació, que són les transformacions físiques (amb obres de millora tant de l'urbanisme com dels habitatges), la transició ecològica i també l'acció sociocomunitària.

És a dir, el pla es proposa anar més enllà de les obres als carrers i persegueix objectius més amplis, com ara la reducció de les desigualtat social i de gènere i també mesures per millorar l'accés a la salut i l'educació o a un lloc de treball.

Per aconseguir-ho, el pla s'estructura en convocatòries als ajuntaments, que hauran de presentar propostes de millora, i que hauran de ser integrals. Per a la seva redacció, comptaran amb la col·laboració de les diputacions i el mateix govern, sobretot a les poblacions petites.

De 3 a 25 milions per projecte

Els projectes que resultin escollits rebran finançament públic, que dependrà, entre altres coses, de la mida del municipi i de la magnitud del projecte.

Així, els pobles de menys de 20.000 habitants podran aspirar a projectes dotats d'entre 3 i 12,5 milions, mentre que els municipis que superin aquesta població rebran entre 6 i 25 milions per projecte. Cada municipi podrà presentar com a molt un projecte per convocatòria.

Amb aquests diners es podran finançar les actuacions, però el municipi haurà d'aportar també una quantitat, que va del 50% del total, als municipis de més de 50.000 habitants al 25% als que en tenen menys de 5.000. Excepcionalment, la Generalitat pot arribar a assumir-ne el 90% del total.

Els requisits per poder sol·licitar els fons seran que el barri o zona on es vol fer l'actuació tingui una renda neta per persona inferior a la mitjana catalana, que va ser de 16.546 euros el 2024, segons l'Idescat.

També s'estableixen altres criteris, com la degradació arquitectònica o urbanística, que hi hagi un elevat nombre de desnonaments, un dèficit d'equipaments o que estiguin especialment exposats als efectes del canvi climàtic i la contaminació.

Un dels eixos del govern

El rellançament de la llei de barris va ser una de les promeses en campanya de Salvador Illa. Aleshores es va comprometre a destinar-hi 800 milions d'euros, amb 300 milions més per reformar les urbanitzacions degradades. De fet, en el primer consell de govern ja es va nomenar Carles Martí com a comissionat per a l'impuls de les polítiques de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles.

Sílvia Paneque, la portaveu i consellera de Territori -que és el departament que pilota el pla-, va explicar que seria una de les grans prioritats, i va dir aleshores que l'acció anava destinada també a desmuntar "un a un els arguments utilitzats pel populisme i l'extrema dreta".