L'escriptora canadenca Alice Munro ha mort aquest dimarts als 92 anys
L'escriptora canadenca Alice Munro en una imatge d'arxiu (EuropaPress/George Waldman)

"El meu padrastre va abusar de mi": la filla d'Alice Munro denuncia el silenci de l'escriptora

Andrea Robin Skinner va superar uns abusos sexuals condemnats per la justícia i lamenta que dins i fora de la família es callés per preservar la figura de l'escriptora canadenca

Mònica Zapico Fondevila / Emma Pons VallsActualitzat

Andrea Robin Skinner va patir abusos sexuals per part del marit de la seva mare, la Nobel de Literatura Alice Munro, als 9 anys. Ho va revelar a la mare als 25 i ho va denunciar davant la justícia als 38, trencant el silenci familiar que li va fer posar distància amb pares i germans i que va provocar el trencament amb l'aclamada escriptora canadenca.

Ara ha publicat al Toronto Star el relat dels abusos que va superar i ha denunciat que, malgrat tot, Munro va decidir continuar el matrimoni amb l'agressor, Gerald Fremlin.

Tot va començar l'estiu del 1976. L'Andrea tenia 9 anys i havia anat a passar uns dies a casa de la seva mare, a Clinton, al Canadà. Munro es va absentar durant uns dies i va ser quan Gerald Fremlin, el seu marit, va abusar sexualment de la fillastra. Quan la nena va tornar a casa el pare, a la ciutat canadenca de Victòria, ho va explicar. 

El pare va decidir no dir-ne res i els fets es van quedar entre les quatre parets de la casa familiar. Skinner va sentir-se molt sola. 

"La incapacitat del meu pare d'actuar de manera ràpida i decidida per protegir-me em va fer sentir que ja no pertanyia a cap de les dues llars. Estava sola."


Mirar cap a una altra banda

Durant anys, la nena va continuar passant els estius a Clinton, amb la mare i el padrastre. I els abusos van continuar. El padrastre feia bromes barroeres de caràcter sexual, s'exhibia davant d'ella quan anaven en cotxe, parlava de les necessitats sexuals d'Alice Munro o de les nenes del barri que li agradaven. 

Quan Skinner tenia 11 anys, un matrimoni que havia tingut amistat amb Fremlin va explicar a Munro que aquest s'havia exhibit davant de la filla de 14 anys. Ell ho va negar i quan l'escriptora va preguntar-li si havia passat alguna cosa amb l'Andrea, va respondre: "No és el meu tipus."

Davant de Munro, Gerald Fremlin explicava que hi havia cultures que no eren tan primmirades i que, en el passat, es considerava normal que els nens s'introduïssin en el sexe de la mà dels adults. Alice Munro va callar. I també ho va fer l'Andrea. 

Alice Munro
Quan la filla li va explicar la situació, Munro ho va viure com un atac contra ella, com si hagués patit una infidelitat (Stephen Pearson/Fairfax Media/Getty Images)

Bulímia, insomni i migranyes

Durant l'adolescència, i a conseqüència dels abusos, l'Andrea va patir bulímia, insomni i migranyes. Era una estudiant brillant, amb ganes d'ajudar els altres. La processó anava per dins, i en els anys universitaris el desordre alimentari va dominar la seva vida. Va perdre els amics i va rebutjar la possibilitat d'estudiar a l'estranger. 

Als 25 anys va decidir explicar-ho a la mare. Munro li havia parlat d'un relat en què una nena se suïcida després que el padrastre n'abusi sexualment, i llavors li va preguntar a la seva filla: "Per què no li va explicar a la mare?"

Això va fer pensar a Skinner que la seva mare tindria una bona reacció quan li expliqués, que no la culpabilitzaria, cosa que havia temut tots aquells anys i un dels motius pels quals no l'hi havia dit mai. La carta amb què ho explicava començava així:

"Estimada mare, he carregat un secret durant setze anys. El Gerry va abusar sexualment de mi quan tenia 9 anys. He tingut por tota la meva vida que em culpessis del que va passar."

Però la resposta la va decebre i va suposar l'inici del trencament de la seva relació.


Munro ho va interpretar com una traïció cap a ella

Lluny d'empatitzar amb la filla, Munro ho va viure com un atac contra ella, com si hagués patit una infidelitat. "Va reaccionar exactament com jo havia temut que fes", lamenta Skinner en el seu relat.

En aquell moment, Munro va separar-se temporalment de Fremlin i es va traslladar a un altre domicili, on la filla la va visitar i va quedar "sobrepassada" pel sentiment de greuge que l'aclamada escriptora experimentava.

"Creia que el meu pare ens havia fet guardar el secret per humiliar-la."

Fremlin, per la seva banda, va amenaçar-les de matar Skinner si mai ho denunciava a les autoritats. La va assenyalar com a incitadora dels abusos, dient que havia estat ella qui l'havia seduït, i titllant-la de "trencallars". I va insinuar que filtraria unes fotografies de l'Andrea de petita amb roba interior seva, "extremadament eloqüents".

Malgrat tot, Munro va tornar amb Fremlin i va continuar amb el matrimoni. L'escriptora va dir que li havia explicat els abusos "massa tard", que s'estimava molt el seu marit i que si la filla esperava que ella renunciés a les seves pròpies necessitats i compensés els errors dels homes era degut a la cultura misògina i patriarcal imperant.

"Va ser inflexible en el fet que fos el que fos el que hagués passat, era una cosa entre el meu padrastre i jo. No tenia res a veure amb ella."

Per Skinner, Munro responia així a la seva pròpia pregunta de per què la nena del conte havia preferit no explicar-li l'agressió a la mare: "No li va dir per què preferia morir abans que exposar-se al seu rebuig."

El distanciament familiar fins a la ruptura

Tots els silencis familiars que envoltaven el cas van portar l'Andrea a distanciar-se dels seus pares i germans, tot i que els continuava veient. 

"Vaig mirar de perdonar la meva mare i Fremlin, i vaig seguir visitant-los a ells i a la resta de la família. Vam fer com si res hagués passat."

Skinner va fer teràpia, va poder pair tot el que havia patit i va superar el sentiment de culpa que l'envaïa. Es va casar i, quan va tenir fills, va trencar totalment amb la mare, perquè no volia que Fremlin estigués en contacte amb els bessons.

"Li vaig dir a la meva mare que no el volia a prop dels meus fills, i ella em va respondre que visitar-me sola seria un inconvenient, perquè no conduïa." Això va suposar el punt final de la relació entre mare i filla.

"Vaig explotar i li vaig dir que la nostra relació s'havia acabat."


Denúncia i condemna dues dècades després

Però el cas no es va acabar aquí. Dos anys més tard, quan Skinner en tenia 38, va llegir una entrevista en què Munro lloava Gerald Fremlin i es confessava feliç per tenir-lo a la seva vida, alhora que definia com a "propera" la relació amb les tres filles. 

"M'havia sentit poc important per a la meva mare durant molt de temps, però és que ara m'estava esborrant."

Va ser en aquest punt quan Skinner va decidir denunciar els fets davant de la justícia. Havien passat 19 anys des dels abusos. 

Fremlin va ser condemnat a dos anys de llibertat condicional i li van prohibir acostar-se a menors de 14 anys. Skinner volia que se sabés la veritat, que es reconegués el seu dolor. I que la seva història formés part de la biografia d'Alice Munro. Però això no va passar. 

"La fama de la meva mare va significar que el silenci continués."

Després de la denúncia, Skinner es va distanciar també dels germans, en qui no trobava una font de suport, sinó molta incomprensió. Però uns anys més tard, van contactar amb The Gatehouse, una organització que dona suport a les víctimes d'abusos sexuals infantils. A poc a poc, la relació amb els germans es va anar refent. 

Però mai no es va reconciliar amb la mare, Alice Munro, que va morir el maig d'aquest 2024. "No em vaig forçar a arreglar les coses o perdonar-la. Vaig fer el dol per haver-la perdut i això va ser una part important de la meva sanació."

 

ARXIVAT A:
Pederàstia
Anar al contingut