El mosquit tigre ja ha colonitzat 743 municipis catalans i hi ha sospites de 42 més

Les temperatures altes afavoreixen la proliferació dels mosquits, un insecte molt molest. Normalment, les picades són inofensives, però en alguns casos poden transmetre malalties com el dengue o el Zika, sobretot el mosquit tigre. 

En els últims tres anys s'han notificat 1.591 casos sospitosos i se n'han confirmat 564 per laboratori, segons les dades del Departament de Salut.

Vint anys de mosquit tigre

La colonització del mosquit tigre va començar l'any 2004, primer en zones molt petites del Vallès, i després es va anar estenent any rere any fins a arribar als 743 municipis catalans, segons els últims resultats.

Els Agents Rurals, a través de la unitat de Sistemes d'Informació Geogràfica, centralitzen la recollida de dades.
 

Les dades sobre la colonització del mosquit tigre es recullen tenint en compte l'última campanya, els resultats històrics i la informació que facilita l'aplicació Mosquito Alert, un projecte de ciència ciutadana cooperativa que estudia, vigila i lluita contra l'expansió de mosquits invasors.

En el moment en què es detecta una espècie de mosquit en una regió on fins ara no s'havia identificat, s'envien alertes a les comunitats autònomes i al Ministeri de Sanitat. També s'alerta els municipis, que activen el control de plagues per erradicar-lo.

El treball dels Agents Rurals permet elaborar el mapa de seguiment de l'espècie, amb els municipis ja colonitzats.
 

42 municipis sospitosos

Aquest any, efectius d'Agents Rurals fan una vigilància especial en 42 municipis on encara no s'ha confirmat la presència del mosquit tigre, però on hi ha hagut alguns avisos de la població.

La campanya d'actuació dels Agents Rurals va començar l'1 de juny i acabarà el 19 d'octubre.

En aquest període, efectius d'aquest cos col·loquen paranys per interferir en el procés d'oviposició, quan les femelles dipositen els ous en punts estratègics per al seu desenvolupament. 

La seva tasca també inclou un seguiment setmanal i l'enviament de mostres als centres de control de mosquits per a la seva anàlisi. Es repeteix de manera sistemàtica per garantir una detecció precoç i fiable.
 

Dengue i altres malalties

El nombre de casos de dengue a Catalunya s'ha doblat en els últims dos anys. Mentre que el 2022 se'n van diagnosticar 121 casos, l'any passat, l'últim del qual es tenen les dades completes, se'n van detectar 262 positius.

Entre el 2022 i el 2024 també s'han detectat 23 casos de chikungunya (4,1%), 7 de Zika (1,2%) i 6 casos de virus del Nil Occidental (1,1%).

Entre el 2022 i el 2024, també s'ha confirmat l'existència de tres brots: dues persones a Reus, al Baix Camp, per febre per virus del Nil el 2022, dues per dengue a Malgrat de Mar, al Maresme, i vuit persones pel mateix virus a Vila-seca, al Tarragonès, el 2024.

Un 2,1% de casos autòctons

Gairebé tots els casos de dengue són importats, de persones que s'han infectat en altres països on la malaltia és endèmica, i només 11 casos van ser contagis autòctons (2,1%). Són dades baixes, però els responsables de Salut assumeixen que hi ha un risc que aquestes malalties fins ara exòtiques puguin arribar a ser endèmiques també aquí.

El subdirector general de Vigilància i Respostes a Emergències en Salut, Jacobo Mendioroz, ha reconegut que pot haver-hi una "circulació major" d'aquests virus de la que són capaços de detectar, però ha defensat el sistema de vigilància i notificació que té Catalunya:

"No ens podem fer il·lusions, no som immunes, però tot el que sigui guanyar temps i evitar casos cada any ho pot endarrerir tot."

També el secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, ha dit que "seria innocent pensar" que Catalunya quedarà al marge d'una expansió mundial, però ha afegit: "Tampoc és una cosa que estigui a tocar."

Els casos sospitosos d'arbovirosi es notifiquen a la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya de forma urgent durant els mesos de major activitat dels mosquits, per poder aplicar mesures de prevenció i control destinades a limitar l'extensió de la malaltia. 

Hi ha implicats els departaments de Salut, Territori, Agricultura i Interior. 

Les arbovirosis són malalties infeccioses causades per arbovirus, un grup heterogeni de més de 500 virus que tenen una característica comuna: són transmesos per artròpodes insectes o aràcnids. Els transmissors o vectors més coneguts són els mosquits, sobretot el mosquit tigre.

Com prevenir que s'escampin els mosquits

Per prevenir la proliferació d'aquests vectors, la Generalitat vol que tots els municipis tinguin un pla de prevenció i control de mosquits, amb accions per identificar-los i revisar periòdicament els possibles llocs de cria, per sensibilitzar la població i per fer els tractaments que siguin necessaris, prioritzant els larvicides.

La prevenció és el millor mètode per al control del mosquit tigre. Des de l'Agència de Salut Pública, recorden que es pot desenvolupar en qualsevol recipient que tingui aigua durant uns set dies. 

El mosquit pon ous i es desenvolupa en espais petits amb aigua estancada. No els agrada posar els ous en aigües en moviment ni en masses d'aigua grans.

Per això és clau evitar la posta d'ous i que creixin les larves, eliminant punts d'aigua. 

El clima i les hores de llum solar també són factors que condicionen el cicle vital del mosquit. Se'n poden trobar actius des de començament de maig fins a final d'octubre, un període que pot canviar segons les temperatures que hi hagi.

La subdirectora general de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut, Carme Chacón, ha defensat que s'han de "posar barreres" als mosquits.

Per evitar les picades, també recomanen mosquiteres perquè els insectes no puguin entrar per portes o finestres i portar roba de màniga llarga i pantalons llargs, preferent de color clar, a més de mitjons.

Vigilància en animals

Les mesures de prevenció desplegades pels departaments de Salut, Territori, Agricultura i Interior també inclouen una vigilància d'aus i cavalls, que poden ser vectors de transmissió del virus del Nil Occidental.

En el període d'activitat del mosquit, s'aplica una vigilància activa per detectar anticossos en animals en zones considerades de risc. S'actua, per exemple, en garses capturades per a altres finalitats i aus de corral criades a l'aire lliure. També es vigilen els èquids que acudeixen a l'Hospital clínic veterinari de la UAB i els que viuen als parcs dels Aiguamolls de l'Empordà i del Delta de l'Ebre.

A més, durant tot l'any també s'analitzen cavalls amb símptomes sospitosos o algunes aus salvatges que es troben mortes.