El nebot de Joan Solà retreu la falta de compromís de la classe política amb la llengua
El paranimf de la Universitat de Barcelona ha quedat petit per acollir els centenars de persones que han volgut acomiadar el filòleg Joan Solà, mort dimecres als 70 anys. Deixebles, acadèmics, molts estudiants i personalitats del món de la política han assistit a l'últim homenatge al lingüista, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any passat. Entre els diversos parlaments en memòria del mestre, ha destacat el del seu nebot i també filòleg, Joan Solà, que ha criticat durament la falta de suport de la classe política en la defensa de la llengua catalana.
"El país et plora avui, Joan, per la teva persona, però ja fa massa temps que plora i que es dessagna per la nostra llengua. N'estem farts", ha assegurat rotund el nebot de Joan Solà, i ha continuat: "En som molts els que ens sentim desolats i desamparats. Els polítics ens han deixat sols i per això avui som aquí, perquè això és casa teva, i no a la seu del govern del poble de Catalunya, el poble a qui tu has dedicat la vida. Avui som aquí perquè aquest nostre govern no s'ha fet encara digne de fer-te d'amfitrió".
A banda d'alguns familiars, a l'acte d'homenatge també hi han intervingut companys de professió de Joan Solà com el professor Sebastià Bonet, que ha destacat que "ni el reconeixement ni l'èxit motivaven tant Joan com l'alegria que li proporcionava el saber". L'acte l'ha tancat el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, que ha triat uns dels 1.050 articles que el filòleg va escriure. Per desig exprés de la família, a l'acte d'homenatge no hi ha intervingut cap polític.
El fèretre amb les restes de Joan Solà ha sortit del paranimf de la Universitat de Barcelona entre aplaudiments. Sense que estigués previst, les persones que n'esperaven la sortida han cantat l'himne dels Segadors.
Al llarg del dia, centenars de persones han anat a la Universitat de Barcelona, on Joan Solà va desenvolupar gran part de la seva feina, per dir l'últim adéu al reputat lingüista. Familiars i amics, però sobretot alumnes i exalumnes, a més d'estudiants que no l'havien tingut com a professor però que també se'n sentien deixebles, han passat per l'edifici de la UB, on s'ha instal·lat la capella ardent del filòleg, mort aquest dimecres als 70 anys. Amb aquest gest, han volgut expressar l'admiració i el respecte que sentien per ell i per la seva incansable feina per la llengua.
Adéu a un defensor del català
Nascut a Bell-lloc d'Urgell el 1940, Solà es va llicenciar en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona (UB) i es va doctorar en Filologia Catalana.
Catedràtic de Llengua Catalana a la Universitat de Barcelona, va tenir sempre com a principals referents els grans lingüistes catalans com Pompeu Fabra i Joan Coromines, dues figures que han centrat bona part de la seva obra.
Molts el consideren el lingüista català més brillant després de Joan Coromines, tal com acredita la quarantena de llibres que va publicar. Uns mèrits que li van valer la Creu de Sant Jordi i el Premi Crítica Serra d'Or, entre altres guardons.
Fa poc, a més, va ser nomenat doctor "honoris causa" de la Universitat de Lleida i l'any passat va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que li va concedir Òmnium.
Activitat divulgativa
A banda de la seva feina com a investigador, catedràtic i docent en universitats de tot el món, Solà destaca per la seva voluntat divulgativa. Cada setmana, des de fa anys, publicava un article al diari "Avui".
A més, Solà és autor d'una quarantena de llibres i més d'un centenar d'articles de sintaxi, història de la llengua i sobre lingüística i sociolingüística. Entre els seus llibres hi ha "Història de la lingüística catalana", "Gramàtica del català contemporani" i "Lingüística i normativa"', entre d'altres. A banda de les obres estrictament acadèmiques destaca l'última, "Plantem cara", una defensa de l'ús de la llengua.
La rellevància de Joan Solà queda palesa pel fet que va ser la primera personalitat catalana que va ser convidada a pronunciar un discurs des de la tribuna del Parlament de Catalunya. En la seva intervenció, va instar els polítics a defensar la llengua catalana i a recuperar la seva autoestima, com a única via per tenir "una llengua rica que pot anar al costat de les altres en igualtat de condicions".
A banda d'alguns familiars, a l'acte d'homenatge també hi han intervingut companys de professió de Joan Solà com el professor Sebastià Bonet, que ha destacat que "ni el reconeixement ni l'èxit motivaven tant Joan com l'alegria que li proporcionava el saber". L'acte l'ha tancat el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, que ha triat uns dels 1.050 articles que el filòleg va escriure. Per desig exprés de la família, a l'acte d'homenatge no hi ha intervingut cap polític.
El fèretre amb les restes de Joan Solà ha sortit del paranimf de la Universitat de Barcelona entre aplaudiments. Sense que estigués previst, les persones que n'esperaven la sortida han cantat l'himne dels Segadors.
Al llarg del dia, centenars de persones han anat a la Universitat de Barcelona, on Joan Solà va desenvolupar gran part de la seva feina, per dir l'últim adéu al reputat lingüista. Familiars i amics, però sobretot alumnes i exalumnes, a més d'estudiants que no l'havien tingut com a professor però que també se'n sentien deixebles, han passat per l'edifici de la UB, on s'ha instal·lat la capella ardent del filòleg, mort aquest dimecres als 70 anys. Amb aquest gest, han volgut expressar l'admiració i el respecte que sentien per ell i per la seva incansable feina per la llengua.
Adéu a un defensor del català
Nascut a Bell-lloc d'Urgell el 1940, Solà es va llicenciar en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona (UB) i es va doctorar en Filologia Catalana.
Catedràtic de Llengua Catalana a la Universitat de Barcelona, va tenir sempre com a principals referents els grans lingüistes catalans com Pompeu Fabra i Joan Coromines, dues figures que han centrat bona part de la seva obra.
Molts el consideren el lingüista català més brillant després de Joan Coromines, tal com acredita la quarantena de llibres que va publicar. Uns mèrits que li van valer la Creu de Sant Jordi i el Premi Crítica Serra d'Or, entre altres guardons.
Fa poc, a més, va ser nomenat doctor "honoris causa" de la Universitat de Lleida i l'any passat va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que li va concedir Òmnium.
Activitat divulgativa
A banda de la seva feina com a investigador, catedràtic i docent en universitats de tot el món, Solà destaca per la seva voluntat divulgativa. Cada setmana, des de fa anys, publicava un article al diari "Avui".
A més, Solà és autor d'una quarantena de llibres i més d'un centenar d'articles de sintaxi, història de la llengua i sobre lingüística i sociolingüística. Entre els seus llibres hi ha "Història de la lingüística catalana", "Gramàtica del català contemporani" i "Lingüística i normativa"', entre d'altres. A banda de les obres estrictament acadèmiques destaca l'última, "Plantem cara", una defensa de l'ús de la llengua.
La rellevància de Joan Solà queda palesa pel fet que va ser la primera personalitat catalana que va ser convidada a pronunciar un discurs des de la tribuna del Parlament de Catalunya. En la seva intervenció, va instar els polítics a defensar la llengua catalana i a recuperar la seva autoestima, com a única via per tenir "una llengua rica que pot anar al costat de les altres en igualtat de condicions".