
El que Red Eléctrica explica de l'apagada: descarta el ciberatac o l'error humà
Apunten a dues pèrdues de generació independents prèvies al tall
Red Eléctrica de España (REE), la companyia publicoprivada que gestiona la xarxa elèctrica de l'Estat, ha descartat aquest dimarts en roda de premsa que la causa de l'apagada massiva del sistema elèctric hagi estat un ciberatac.
"No hi ha hagut cap mena d'intrusió als sistemes de control de Red Eléctrica que pogués haver provocat l'incident", ha afirmat Eduardo Prieto, director de serveis d'aquesta companyia.
Segons ha explicat Prieto, la REE va treballar aquest dilluns amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i el Centre Nacional de Protecció de les Infraestructures Crítiques (CNPIC) per aclarir si la caiguda podria tenir l'origen en un atac cibernètic, una de les hipòtesis plantejades per explicar la fallada.
I, tot i que asseguren que les conclusions no són definitives, cap de les dues agències ni tampoc la REE haurien trobat cap indici que la fallada pogués haver estat causada per cap intrusió als sistemes de control, i apunten a dues pèrdues de generació independents prèvies al tall de subministrament.
Què va passar durant aquells 5 segons
A les 12.33, just abans de la primera desconnexió, segons ha relatat Prieto, "el sistema elèctric tenia unes condicions de funcionament estables". En aquell moment és quan es produeix el primer episodi de desconnexió que pertorba el sistema i comporta una caiguda "brusca i significativa" de la generació elèctrica. Aquest esdeveniment, però, es va superar amb èxit després que s'aconseguís estabilitzar el sistema elèctric.
Tanmateix, només 1,5 segons més tard es va produir un segon episodi de pèrdua de generació que va afectar "diverses variables crucials de funcionament del sistema elèctric".
Aquesta segona pèrdua de generació és la que va portar al zero energètic i va produir l'apagada massiva. El motiu és que va generar oscil·lacions severes dels fluxos de potència. Aquestes oscil·lacions es produeixen quan es perd l'equilibri entre l'energia que entra al sistema --que és la que produeixen els generadors-- i la que en surt --la que es consumeix i les pèrdues. En aquell moment, les oscil·lacions també provoquen que la xarxa elèctrica peninsular es desconnecti de les línies de connexió amb França.
En aquest sentit, Manuel Alcázar Ortega, subdirector del Departament d'Enginyeria Elèctrica de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de la Universitat Politècnica de València, explica, en declaracions al Science Media Center Espanya, que la Península té una "interconnexió limitada" amb la resta del sistema elèctric europeu a través de França. Aquest fet la "situa en una situació de debilitat enfront d'altres sistemes elèctrics més interconnectats". A més, assenyala aquest expert, el fet que la producció fotovoltaica sigui tan elevada a certes hores fa que "la inèrcia del sistema i la capacitat de gestió d'energia reactiva per fer front a oscil·lacions de freqüència i tensió sigui menor, cosa que redueix la seva capacitat de reacció".
Se'n desconeix el motiu
Prieto no ha aclarit per què es van produir aquestes oscil·lacions i ha insistit que encara "no tenim prou dades" sobre per què es va deixar d'injectar electricitat en el sistema, tot i que estarien ubicades en el sud-oest peninsular, cosa que ha fet especular novament que podrien ser instal·lacions de generació d'energia solar, probablement plantes de fotovoltaica.
De moment, REE treballa per aplegar la informació necessària que els permeti identificar la localització exacta i la instal·lació al darrere de la segona pèrdua de generació, així com els motius pels quals es va produir.
Tot i que no ho pot descartar al 100%, des de REE no creuen que aquests dos episodis hagin estat causats per un error humà. Els cinc segons en què es van produir i que van ser necessaris per fer caure tot el sistema elèctric peninsular són "poc temps perquè es degui a una actuació humana".
Per Alcázar, de la UPV, "aquesta oscil·lació, en un moment en què la demanda era baixa, la generació fotovoltaica superava el 55% i hi havia una contribució reduïda de generadors que poguessin proporcionar inèrcia al sistema, va fer que el sistema elèctric no pogués fer front a la variació de freqüència i s'hagi desencadenat una desconnexió en cadena de generadors que, al final, ha causat la fallida". En opinió d'aquest expert, "la probabilitat d'aquest tipus d'esdeveniments és baixa però possible".
Ni fenomen meteorològic rar ni vibracions
Que l'apagada massiva hagués estat produïda per un megaincendi al sud de França, com va córrer per xarxes durant les primeres hores, ho va descartar ja ahir la companyia elèctrica francesa. Avui Prieto també ha descartat altres hipòtesis, com ara que l'origen fos un fenomen meteorològic rar o a causa d'un fenomen de vibració atmosfèrica induïda.
També ha volgut deixar de banda altres explicacions que s'havien posat sobre la taula, com ara el fet que no hi hagués prou centrals nuclears en funcionament: "En el moment dels episodis hi havia més de 3.000 megawatts nuclears", ha assenyalat Prieto, que ha apuntat que és pura "especulació" afirmar que "amb més nuclears en funcionament en aquell moment no s'hagués produït la fallada".
Així mateix, ha volgut justificar que no s'hagin donat explicacions fins ara sobre l'origen de l'episodi per la "complicació" de l'anàlisi que es requereix i la falta de tota la informació necessària. "Fins a tenir les anàlisis necessàries, hem prioritzat treballar per adoptar les mesures de salvaguarda per evitar que l'episodi es repeteixi", ha afirmat.
- ARXIVAT A:
- EnergiaInfraestructures