El Regne Unit diu l'adeu definitiu al carbó, el mineral que va consolidar-lo com a potència

Ha estat 57 anys en servei, però finalment la central de Ratcliffe-on-Soar, l'última que quedava en actiu al Regne Unit, ha deixat de cremar carbó, ha tancat les portes definitivament.

"És un cúmul d'emocions barrejades. Crec que el carbó ha fet la seva carrera, i ha fet una bona carrera, però crec que tots reconeixem que hem d'anar endavant." Així ha viscut aquest últim dia a la feina Neil Williams, cap de torns de la central. Ha treballat a la planta prop de 15 anys, però explica que en porta al sector gairebé 40, per això fa broma quan diu que el carbó corre per la seva sang.

La central també és plena de records per a Peter Haywood, un treballador ja jubilat:

"És una vergonya -diu- quan fa tant de temps que és aquí. És com si fos part de la família, no?"

La fi d'una època

Per moltes generacions de treballadors, no només miners, el tancament té un fort pes simbòlic. S'abaixa la persiana a un sector clau per al país, motor de la revolució industrial que va consolidar-lo com una potència econòmica i escenari també de la vaga més llarga que ha viscut mai el Regne Unit.

La protesta va ser un punt d'inflexió per al sector -amb acomiadaments massius-, però també per al país, perquè va consolidar una onada de privatitzacions, amb Margaret Thatcher al capdavant, que va estendre's després per tot Europa. La indústria del Regne Unit, motor fins llavors del país, cedia terreny davant la City de Londres i el sector financer.
 

Primer país del G7 a abandonar el carbó

El pes del carbó durant els anys 80 era responsable encara del 70% de l'electricitat que es produïa al país, però la xifra no ha parat de minvar any rere any fins a reduir-se a mínims l'any passat, quan representava poc més de l'1%.

El tancament de la planta, doncs, no suposa cap canvi brusc pel sistema energètic del país, però converteix el Regne Unit en la primera gran economia que aparca el carbó definitivament.

El seu ús al món, però, està lluny d'extingir-se. Alemanya, per exemple, va alimentar l'any passat la seva economia amb 130 milions de tones, és el país de la Unió que més en consumeix i no espera tancar-les fins al 2028. I la Xina, tot i l'aposta per les renovables, encapçala en rànquing a escala mundial amb gairebé 5.000 milions de tones l'any passat.

Espanya, sense carbó el 2025

Espanya espera poder eliminar definitivament el carbó l'any vinent. La majoria de les centrals tèrmiques han anat tancant els darrers anys i de les 21 que hi va arribar a haver, només en queden 4.

El fort creixement de les renovables ha arraconat el carbó, que només en 10 anys ha passat de representar el 14% de tota la producció elèctrica a l'1,3% actual.

Ara aquestes centrals operen pocs dies a l'any i només de forma puntual, com va passar amb la central d'As Pontes, a la Corunya. La crisi energètica de fa tres anys va propiciar una revifada de la seva activitat.

El 2021 va tornar a rebre carbó perquè durant aquells mesos resultava més barat cremar carbó que gas, tot i ser més contaminant. El novembre passat, As Pontes, tancava i al gener d'aquest any es desconnectava definitivament de la xarxa elèctrica.