El sistema de peticions d'asil, desbordat: 270.000 persones sense resposta de l'Estat

L'any passat 17.488 persones van sol·licitar asil a Catalunya, 97 de les quals eren menors. Són dades de la Comissió Catalana d'Acció pel Refugi (CCAR), que aquest dijous ha presentat l'"Anuari 2024: La situació de l'asil a Catalunya i el món". 

La xifra representa un 10,7% del total de sol·licituds d'asil a escala estatal, que es van enfilar fins a les 167.366 peticions, i situa Catalunya com la tercera comunitat autònoma on es van rebre més sol·licituds, només darrere de Madrid, amb 47.439 peticions, i Andalusia, on se'n van presentar 25.538. 

Tot i això, alerten que durant el 2024 l'Estat només va resoldre 96.101 expedients, fet que suposa l'equivalent al 57% dels expedients presentats el 2024. I s'ha de tenir en compte que n'hi ha d'altres anys que encara no han rebut resposta: segons el CCAR, n'hi ha 270.000 que es troben en espera de resolució. 

Un fet que, segons assenyalen, obliga aquestes persones a "sobreviure sense ingressos estables ni suport institucional" i els impedeix accedir "a serveis essencials com l'assistència sanitària o l'empadronament".

Per nacionalitats, Veneçuela (66.134) i Colòmbia (40.140) continuen sent les nacionalitats amb més sol·licituds de protecció internacional, seguides de Mali (10,673) el Perú (10.427) i el Senegal (7.708).

El 40% de les resolucions són negatives

A més a més, les dades del CCAR assenyalen que, dels 96.101 expedients que es van gestionar el 2024, el 40% van ser denegats. 

Només el 18,5% van obtenir una resolució favorable a la protecció internacional, mentre que el 35% van ser acceptats amb un grau de protecció més baix.

Això situa Espanya molt per sota de la taxa de reconeixement del conjunt de la Unió Europea, que supera el 40%.

Necessitat de noves polítiques

Davant aquesta situació, alerten del greuge que ha suposat per a les persones demandants d'asil la posada en marxa del nou reglament d'estrangeria.

En virtut d'aquesta nova reglamentació, no es té compte el temps que han viscut i cotitzat a Espanya les persones a qui se'ls ha denegat l'asil quan intenten regularitzar la seva situació per altres vies. Això, segons indiquen des del CCAR, reduirà les peticions de protecció internacional. 

Pel que fa al cas concret de Catalunya, assenyalen la necessitat d'actualitzar els plans de gestió de les migracions i l'asil i de desenvolupar polítiques pròpies, com els visats humanitaris o els corredors universitaris, per garantir la protecció internacional a les persones que la sol·liciten. 

D'altra banda, el CCAR es mostra preocupat per la possibilitat que la negociació del traspàs de competències en migració impliqui caure en un marc de discussió que criminalitzi les persones migrants.