El 16 de març el govern dels Estats Units va deportar al Salvador més de 200 migrants veneçolans i d'altres nacionalitats acusats de pertànyer a bandes criminals (Reuters/Secretaria de Prensa de la Presidencia)

El Suprem dels Estats Units ordena aturar les deportacions de veneçolans amb una llei del 1798

Dos jutges conservadors discrepen de la decisió, anunciada aquesta matinada en resposta a un recurs d'urgència presentat per la Unió Americana de Llibertats Civils

RedaccióActualitzat

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha ordenat aturar les deportacions de veneçolans com les que el govern presidit per Donald Trump va fer el 16 de març en aplicació d'una llei del segle XVIII pensada per a temps de guerra.

La decisió s'ha anunciat en una nota breu, no signada, emesa aquesta matinada, en resposta a un recurs d'urgència presentat per la Unió Americana de Llibertats Civils (ACLU), que alertava que diversos detinguts en un centre per a migrants de Texas estaven a punt de ser deportats sense la preceptiva revisió judicial.

L'administració Trump no ha trigat a reaccionar, i només 24 hores més tard ha presentat un recurs davant el Suprem dels EUA demanant que aixequi el bloqueig temporal a les expulsions de migrants a El Salvador.

L'escrit, presentat pel procurador general, John Sauer, al·lega que la decisió de la Cort Suprema "es va saltar" els tribunals de menor instància i demana que aquests tribunals puguin resoldre el cas i que no calgui que sigui el Suprem qui es pronunciï.

Exterior del Tribunal Suprem dels Estats Units, el 8 d'abril (Reuters/Jonathan Ernst)

"El govern té l'ordre de no treure dels Estats Units cap integrant d'aquesta categoria de detinguts fins a una nova ordre d'aquest Tribunal", diu la nota del Tribunal Suprem que ordena aturar les deportacions.

Com és habitual en aquests casos, el Suprem no argumenta la seva decisió, que se sap que no ha estat unànime perquè dos jutges conservadors han discrepat de la resta de magistrats. Es tracta de Clarence Thomas i Samuel Alito.


Dret a l'habeas corpus

La revisió judicial a què tenen dret els detinguts va ser establerta pel mateix Tribunal Suprem el 7 d'abril quan va permetre al govern dels Estats Units utilitzar la llei d'enemics estrangers, de 1798, per deportar migrants considerats integrants de bandes criminals.

Aquesta victòria parcial de Trump tenia una contrapartida: abans de ser deportats, els migrants tenen dret a recórrer la seva detenció, en aplicació de l'habeas corpus, i, per tant, han de ser avisats de la seva deportació "en un termini raonable" que el Suprem no detalla.

En el seu recurs, presentat davant de diversos tribunals, inclòs el Suprem, l'ACLU assegurava que a alguns dels migrants ja els havien fet pujar en autobusos i els havien dit que els anaven a deportar.

Militars dels EUA baixen de l'avió un migrant deportat a El Salvador, el 16 de març (Reuters/Secretaria de Prensa de la Presidencia)

"S'ha determinat que sou un enemic estranger subjecte a detenció, contenció i expulsió", es llegeix en la notificació que aquest divendres van rebre alguns detinguts a Texas, feta pública per l'ACLU.

L'expulsió, imminent, estava prevista per a aquest divendres o dissabte, segons diverses fonts. No se sap el nombre de persones que anaven a ser deportades, ni si el seu destí també era el Cecot, la polèmica megapresó d'alta seguretat d'El Salvador.

"El jutge no va ser elegit"

La qüestió sobre la taula, per tant, és si el govern de Trump ha complert o no amb els requisits establerts pel Suprem per poder deportar migrants legalment.

Ara per ara, la Casa Blanca no s'ha pronunciat sobre aquesta decisió del Suprem.

Hores abans, preguntat per les noves deportacions previstes, Trump ha dit que no en sabia res, però que "si són mala gent, sens dubte" ho autoritzarà.

Donald Trump durant un acte en el Despatx Oval, el 18 d'abril (Reuters/Nathan Howard)

"Per això vaig ser elegit", ha argumentat, en la seva resposta als periodistes, abans de remarcar que, en canvi, "el jutge no va ser elegit" [pels ciutadans en unes eleccions].

Caldrà veure si aquesta ordre del Suprem genera un nou enfrontament entre el poder executiu i el poder legislatiu dels Estats Units, i quan l'alt tribunal es pronunciarà sobre el fons de la qüestió.


Kilmar Abrego ja no és al Cecot

Aquest divendres, d'altra banda, s'ha sabut que Kilmar Abrego Garcia, el salvadorenc que el govern dels Estats Units ha admès que va deportar per error, ja no és al Cecot.

Ho ha explicat el senador Chris Van Hollen, que s'hi ha pogut entrevistar en persona.

Van Hollen, senador demòcrata per Maryland, on Abrego residia legalment quan va ser detingut, tenia intenció de visitar-lo al Cecot, però va ser interceptat per militars salvadorencs a tres quilòmetres de la presó.

Més tard, Abrego va ser conduït a l'hotel de Van Hollen, on van poder reunir-se cara a cara.

"M'ha dit que estava traumatitzar de ser al Cecot", ha explicat el senador a l'aeroport Dulles de Washington.

Roda de premsa de Chris Van Hollen, aquest divendres, acompanyat de la dona i altres familiars de Kilmar Abrego (Reuters/Kent Nishimura)

També que Abrego li va dir que feia vuit dies que l'havien traslladat a un altre centre de detenció, a Santa Ana, dues hores al nord, on està més bé però continua incomunicat.

I que al Cecot compartia cel·la amb 25 interns més i no havia parlat amb ningú de l'exterior des que el van internar.

"Aquest cas no és només sobre un home, que ja seria molt important", ha dit Van Hollen abans d'afegir: "És sobre la protecció de les llibertats fonamentals i el principi fonamental de la Constitució del degut procés que protegeix tothom que resideix als Estats Units."

El senador demòcrata ha denunciat que els governs dels Estats Units i d'El Salvador han de retre comptes per la seva complicitat en la detenció il·legal d'Abrego.

La reunió de Van Hollen amb Abrego ha tingut lloc dies després que Trump rebés el president d' El Salvador, Nayib Bukele, a la Casa Blanca, i que el dirigent nord-americà no posés cap pega a la negativa del salvadorenc a retornar Abrego als Estats Units amb l'argument és un terrorista.


"Ningú ha begut margaritas"

Van Hollen també s'ha referit a les fotos de la reunió amb Abrego publicades per Bukele a les xarxes, en què sobre la taula on conversen s'hi veuen dues copes amb glaçons, una cirera i el sembla sal o sucre a les vores.


"Ningú ha begut margaritas ni aigua amb sucre o el que fos allò", ha declarat el senador, després d'explicar que només van beure aigua i potser van fer un cafè, però que mentre parlaven un representant del govern salvadorenc va deixar-hi aquestes copes.

També que la d'Abrego està menys plena que la seva, segurament "per mirar de fer creure que havia begut". Una posada en escena que ha volgut remarcar que té un error: el cèrcol de sal o sucre està intacte, i si haguessin begut en faltaria una part.

A més de publicar les fotos, Bukele fa befa de la situació del deportat i de les condicions d'internament al Cecot: "Kilmar Abrego Garcia, miraculosament ressuscitat dels "camps de la mort" i la "tortura", ara prenent margaritas amb el senador Van Hollen al paradís tropical d'El Salvador!", es pot llegir en el missatge que acompanya les imatges.

ARXIVAT A:
JudicialMigracionsEstats UnitsDonald Trump
Anar al contingut