Els agricultors de Lleida demanen ajudes per cobrir els camps de fruiters de xarxes antipedra
Aquest sistema és el més efectiu i comporta altres beneficis, però també és molt car, uns 30.000 euros per hectàrea
Com és que només el 5% dels arbres fruiters de Lleida estan protegits amb xarxes antipedra, a diferència dels agricultors francesos? Sobretot, després de les últimes tempestes, especialment perjudicials en algunes zones agrícoles, els pagesos opten per l'assegurança agrària, que indemnitza el pagès, però no salva la collita de les tempestes.
La resposta és l'elevat cost que representa instal·lar-les, al voltant dels 30.000 euros per hectàrea.
Les xarxes són el sistema més efectiu, segons les investigacions que l'IRTA fa des del 2012: no només protegeix de la pedra, també genera estabilitat econòmica al pagès, i, com explica Lluís Asin, cap de programa de fructicultura de l'IRTA que des de l'any 2012, té beneficis agrícoles.
"La planta està lleugerament ombrejada, i per tant té una necessitat menor d'aigua --benvinguda sigui en un escenari de sequera-- i, per una altra part, hi ha una protecció davant les cremades o cops de sol."
Per això, els productors demanen ajudes que permetin a tots els agricultors instal·lar-ne, que almenys els cobreixin el 60% del cost real.
