Els Comuns accepten endarrerir l'increment de la taxa turística a canvi de mesures en habitatge
L'augment de la taxa turística s'aplicarà a l'octubre, a canvi d'accelerar el registre de grans tenidors, crear un control específic als pisos turístics i garantir 60 milions d'euros més en habitatge i al fons de cooperació local
El govern ja té garantits els suports per retardar sis mesos, fins a l'octubre, l'augment de la taxa turística, gràcies al suport dels Comuns al decret llei que l'executiu tornarà a presentar al Parlament perquè el convalidi.
Els Comuns han acceptat votar a favor que s'ajorni l'increment d'aquest impost a canvi de quatre mesures en suport de l'habitatge, segons han explicat aquest matí la presidenta de la formació, Jéssica Albiach i la consellera d'Economia, Alícia Romero.
Albiach ha justificat el canvi de posició de la seva formació, que fa deu dies va tombar el decret que ajornava fins a la tardor l'augment de l'impost, per sortir, ha dit, "d'una situació absurda i de bloqueig que no porta enlloc".
A canvi, el govern s'ha compromès a:
- Afegir 60 milions d'euros al tercer suplement de crèdit del govern, que s'ha d'aprovar en les pròximes setmanes, per garantir que els diners que s'haurien de recaptar de més amb aquesta taxa entre el maig i l'octubre no es perdran.
- Accelerar el registre de grans tenidors, tant persones físiques com jurídiques, perquè estigui llest el mes d'octubre.
- Crear un programa específic d'inspecció i control als pisos turístics, per controlar el frau en la liquidació de la taxa turística i actualitzar el cens d'aquest tipus d'habitatges. Els habitatges turístics que no liquidin l'impost per estada turística podrien perdre la llicència.
- Convocar el pla de barris entre juny i juliol perquè arribi a 20 municipis l'any.
D'aquests 60 milions del suplement de crèdit, 30 es destinaran a polítiques d'habitatge --sobretot per a compra a través de tempteig i retracte-- i els altres 30, al fons de cooperació local. Aquests últims han de permetre dotar de més recursos els municipis que han de conviure amb "la incomoditat d'una allau de visitants" durant la temporada turística, segons ha explicat la consellera d'Economia, Alícia Romero.
Romero ha assegurat que tenen garantit el vot favorable d'ERC perquè aquest cop el decret d'ajornament de la taxa tiri endavant. El govern va aprovar dimarts un decret que ajornava l'aplicació de l'augment de la taxa turística aprovada pel Parlament dimarts, un decret que ara ha de convalidar el Parlament.
El decret permet augmentar la taxa turística mentre es redacta i negocia un projecte de llei d'aquest impost sobre les estades en establiments turístics (IEET). Un projecte de llei que, segons ha explicat Alícia Romero "podrà incorporar alguna modificació" pactada amb el sector hoteler.
Ara sí, ara no
Tècnicament, l'augment de la taxa turística està en vigor des del passat 1 de maig, després que el Parlament tombés per sorpresa fa quinze dies --amb els vots dels Comuns i de Junts-- el decret llei que l'havia d'ajornar fins a la tardor.
L'aplicació d'aquest decret, però, també està ajornada des d'aquest dimarts, quan el Consell Executiu va aprovar un altre decret llei que retarda l'entrada en vigor de l'impost sobre les estades en establiments turístics (IEET). De fet, el govern ja havia demanat als hotelers que no apliquessin encara la nova taxa, que ara ha quedat com estava.
El govern de Salvador Illa va justificar el retard per la necessitat de "donar seguretat jurídica al sector mentre es debaten al Parlament els canvis en l'IEET proposats en el decret 6/2025", que es tramitarà com a projecte de llei.
El govern havia aprovat l'impost per decret, després que el febrer el pactessin PSC i Comuns, i s'hi afegís ERC, però es va fer enrere a instàncies del Consell de Garanties Estatutàries, que va instar a frenar-lo.
En un dictamen fet a petició de Junts i que era de caràcter consultiu, el Consell va alertar que no hi havia motiu d'urgència que justifiqués que aquesta iniciativa s'aprovés per decret, i va emplaçar el govern a tramitar-la com un projecte de llei, que és el que s'ha compromès a fer ara.
Una taxa doble: l'impost de la Generalitat i recàrrec del municipi
Sobre el paper, la taxa turística s'ha duplicat, i en alguns casos fins i tot s'ha triplicat, gràcies a l'augment tant de l'impost com del recàrrec que els municipis poden aplicar. Un recàrrec que, fins al decret, només tenia autoritzat la ciutat de Barcelona.
La taxa, que depèn de la categoria de l'establiment on s'allotgin els visitants, va dels 2 als 7 euros a Barcelona, on el recàrrec és d'un màxim de 8 euros per persona i dia. I dels 1,20 als 6 euros a la resta de Catalunya, on els municipis poden aplicar un recàrrec addicional de fins a 4 euros.
És a dir que, en el cas de Barcelona, un turista que s'allotgi en un hotel de 5 estrelles podrà pagar un màxim de 15 euros per nit (7 euros de taxa i 8 de recàrrec). Si ho fa en un alberg turístic o un càmping no de luxe pagarà un màxim de 10 euros (2 de la tarifa i fins a 8 del potencial recàrrec).
Fora de Barcelona, l'import màxim serà de 10 euros (6 de taxa i 4 de recàrrec) en els hotels de 5 estrelles i de fins a 5,20 (1,20 d'impost i 4 de recàrrec) en un establiment que no sigui de 4 o 5 estrelles, pis turístic o creuer.
Fins ara, la Generalitat ha destinat aquests ingressos a promoció turística. Els diners que es recaptin de més amb l'increment es destinaran, però, a polítiques d'habitatge.
Qui ha de pagar aquest impost?
L' impost sobre les estades en establiments turístics l'han de pagar les persones més grans de 17 anys que s'allotgin en un establiment turístic: hotel, hotel apartament, hostal, pensió, apartament turístic, càmping, establiment de turisme rural, habitatge d'ús turístic, llar compartida, alberg de joventut que presti el servei turístic d'allotjament o embarcació de creuer turístic.
L'import a pagar es calcula en funció del nombre d'estades, amb pernoctació o sense, i de la categoria de l'establiment. El pagament es fa a través de l'establiment turístic que, a la factura que emet per l'estada, inclou el concepte i l'import.
En queden exempts els menors de 17 anys, les persones que viatgin per raons de salut o força major i les que tinguin atorgades subvencions per programes socials d'una administració pública de qualsevol estat membre de la Unió Europea.
El temps màxim que es pot cobrar són 7 dies.
