Els periodistes del Congrés, farts dels agitadors a les rodes de premsa: "Són activistes polítics"
Després d'un nou incident, les associacions professionals dels informadors es planten i reclamen que es reformi el reglament que regula les acreditacions, un pas que ja ha fet el Parlament de Catalunya
La majoria de periodistes del Congrés de Diputats es van plantar aquest dimarts i van abandonar la sala on es feien les rodes de premsa de portaveus, després d'un nou incident protagonitzat per una de les persones acreditades per la cambra.
Bertrand Ndongo, acreditat per la web Periodista Digital, es va enfrontar amb la portaveu de Sumar, Verónica Martínez Barbero, i va impedir fer la feina als mitjans.
Des de l'Associació de Periodistes Parlamentaris (APP), en un comunicat posterior, reclamen que es reformi el reglament que regula les acreditacions a la cambra per "evitar comportaments inacceptables en l'exercici del periodisme" amb "unes regles" per desenvolupar la seva feina "en funció de criteris deontològics i de respecte".
Un nou incident a la sala de premsa
L'incident es va desfermar a l'inici del torn de preguntes de la roda de premsa de la portaveu de Sumar, quan Ndongo va començar, sense tenir el torn de paraula, a preguntar i fer retrets a la portaveu sobre el processament de l'exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana Mónica Oltra.
Ndongo també es va enfrontar a una de les responsables de premsa del partit que li demanava respecte, mentre Barbero li demanava que callés per poder escoltar els periodistes que li volien fer preguntes. Ndongo va continuar insistint, impedint el torn de preguntes, moment en què la portaveu i la majoria d'informadors van abandonar la sala per continuar fora.
Arran de l'incident, els periodistes del Congrés van decidir no assistir a la resta de convocatòries de premsa dels portaveus del dia, que de tota manera es van fer sense que hi assistís cap dels mitjans habituals.
No és el primer cop que els periodistes del Congrés protesten per ingerències i comportament com els de Ndongo. El 19 de febrer van manifestar malestar a les escales del Congrés dels Diputats sota el lema "assenyalar no és periodisme".
Reformar el reglament d'acreditacions del Congrés
En el comunicat posterior, l'APP va reiterar la necessitat que les meses del Congrés i el Senat tramitin "amb la màxima urgència" la proposició de llei de reforma del reglament de la cambra baixa, que al mes de març ja van signar la majoria dels grups parlamentaris i que es veurà al ple de la setmana que ve.
"S'hi estableixen les mesures necessàries per evitar comportaments inacceptables en l'exercici del periodisme, sense que això comporti, en absolut, limitar, restringir o menyscabar el dret dels mitjans de comunicació d'obtenir i difondre informació veraç per a la ciutadania."
La proposició de reforma del reglament de la cambra inclou, a més, la creació d'un Consell Consultiu de Comunicació Parlamentària, del qual formarien part tant l'APP com la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE).
"No són periodistes, són activistes polítics"
El president de la FAPE, Miguel Ángel Noceda, s'ha sumat a la condemna de l'APP contra les persones que "alteren, impedeixen i distorsionen" la feina dels periodistes al Congrés i els ha qualificat d'"activistes polítics".
"No és admissible que activistes polítics utilitzin una acreditació de premsa per torpedinar la feina dels periodistes, que compleixen amb el dret de la informació que els ciutadans exigeixen."
La mateixa qualificació ha estat la de Gabriel Rufián, portaveu d'ERC, que ha afegit que ja fa temps que actuen i ha recordat: "Fa dos anys un suposat periodista d'aquests lliures va dir 'filla de puta' a Mertxe Aizpurua en una sala de premsa i no va passar absolutament res." Espera que algú reaccioni, però alerta que "el problema és que entressin; ja són a dins".
Per Patxi López, portaveu del PSOE, són "feixistes, amb tota la profunditat del terme", pels quals no es deixaran intimidar.
"Són activistes d'ultradreta que es dediquen a insultar, a assetjar i amenaçar tothom que no combregui amb els seus plantejaments. Es comporten, tant aquí com al carrer, no com a periodistes sinó com a veritables abusananos."
El PP i Vox, contra la reforma del reglament
Per la seva banda, el portaveu del PP, Miguel Tellado, ha dit que "qualsevol polític ha de defensar la llibertat d'expressió i la llibertat de premsa": "Quan hi ha polítics que volen fer callar periodistes i controlar mitjans de comunicació, això en una democràcia és tremendament perillós."
A la petició que va fer la portaveu de Sumar a la junta de portaveus del Congrés després de l'incident, sobre la reforma del reglament d'acreditacions, Tellado ha afirmat que no comptin amb el PP per "censurar cap mitjà de comunicació" ni "per "expulsar o retirar credencials de premsa a determinats periodistes".
Tots els grups parlamentaris, a excepció del PP i Vox, van registrar durant la tarda un text per a la modificació del reglament del Congrés per establir unes normes de convivència i garantir la tasca dels professionals de la informació.
El Parlament de Catalunya s'avança i reforma el reglament
El Parlament de Catalunya s'ha avançat aquest dimarts i ha renovat les normes que regulen l'acreditació i accés dels mitjans de comunicació.
En paraules del president de la cambra, Josep Rull, l'objectiu és el d'"anticipar-se" a possibles dificultats amb la irrupció de pseudomitjans de comunicació, com ja ha passat al Congrés dels Diputats.
Així ho ha acordat la mesa, que ho va aprovar dimarts passat, i s'ha publicat aquest dimarts al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC), el mateix dia que la cambra ha signat un conveni de col·laboració amb el Consell de la Informació de Catalunya (CIC).
La nova regulació, treballada conjuntament en els últims mesos amb el Col·legi de Periodistes, el Col·lectiu Ciutadella i el Grup Ramon Barnils, incorpora el compromís amb el codi deontològic de la professió periodística.
Requisits i compromís ètic i deontològic
Les normes estableixen que "l'acreditació es dona als periodistes, als fotògrafs i als equips de rodatge que treballen per a mitjans de comunicació 'bona fide' (de bona fe) i compromesos amb els principis ètics de la professió periodística i amb el codi deontològic de la professió periodística a Catalunya". Aquesta concessió i gestió d'acreditacions s'atribueix al Departament de Comunicació del Parlament.
D'altra banda, s'estableix que tots els professionals acreditats han de signar una declaració responsable que manifesti el coneixement de les normes de conducta. Aquesta declaració inclou el compromís amb el compliment del codi deontològic.
De la mateixa manera, les normes estableixen requisits per als mitjans que es vulguin acreditar: "Han d'estar constituïts com a empresa informativa, amb independència editorial i finançament transparent, i han de tenir codi d'identificació fiscal, seu social, equip directiu, redacció, administració i dades corporatives de contacte."
En els casos que hi hagi dubtes sobre el compliment dels requisits d'una sol·licitud d'acreditació, el CIC, l'entitat que vetlla pel compliment del codi deontològic periodístic, serà l'òrgan encarregat de resoldre'ls. Elaborarà un informe que es presentarà a la mesa, que prendrà la decisió definitiva.
També es preveu elevar aquesta regulació al reglament de la cambra, amb la intenció d'incloure sancions per incompliments dels principis ètics i deontològics, tot i que dependrà del consens que hi hagi entre els grups.
