Els púnics: una misteriosa civilització que només coneixíem a través dels seus enemics

Els devem innovacions transcendentals, com ara l'alfabet, origen de molts sistemes d'escriptura actuals. A principis del primer mil·lenni abans de l'era comuna s'havien estès fins a l'Ebre. 

Formaven part d'una extensa xarxa comercial marítima a través de la qual, a més de comerciar, van difondre la seva cultura, llengua i religió per tota la Mediterrània central i occidental. 

I, tanmateix, malgrat les contribucions cabdals dels púnics, pràcticament tot el que sabíem fins ara d'aquesta civilització antiga procedia només dels registres dels seus enemics, els grecs i els romans.

Ara, un estudi genètic coliderat per la Universitat Harvard i l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE UPF-CSIC) de Barcelona posa llum a aquesta misteriosa i cosmopolita població que va protagonitzar la primera globalització de la història. 

Els investigadors han analitzat el genoma de 210 individus trobats en 14 jaciments arqueològics repartits per la Península, el Pròxim Orient, el nord d'Àfrica, Sicília, Sardenya i Eivissa. Els seus resultats, que es recullen a la revista Nature, ofereixen una visió completament inesperada d'aquesta cultura marítima, una de les més influents de la història.

Però, qui eren els púnics?

Durant l'edat del bronze, a la regió del Pròxim Orient coneguda com el Llevant, on en l'actualitat hi ha Síria i el Líban, va sorgir la cultura fenícia. Durant el primer mil·lenni abans de l'era comuna, aquesta població va anar establint colònies per tota la Mediterrània. 

Una de les més potents va ser la de Cartago, ubicada a l'actual Tunísia, una ciutat que va esdevenir un hub marítim i comercial molt important, capaç de competir amb l'Antiga Roma. I, de fet, van ser els romans els qui van sobrenomenar els cartaginesos com "els púnics". 

Si bé se sap que aquella colònia i totes les poblacions associades van adoptar la cultura, la llengua i la religió fenícies, es desconeixia si també s'havien barrejat genèticament. I aquesta és una de les incògnites que aïlla el nou estudi. 

"Hem vist que els fenicis van transmetre la seva cultura, però no els seus gens", resumeix Carles Lalueza-Fox, expert en paleogenòmica de l'IBE i director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que ha coliderat la investigació. 

De fet, aquesta recerca és una continuació d'un estudi seu previ, del 2019, sobre la història de la península Ibèrica. El català va decidir continuar buscant més restes en jaciments púnics perquè li semblava "molt interessant la possibilitat de poder explicar la història d'aquesta civilització, de la qual l'únic que sabem és el que en diuen els enemics".  

Primera globalització

Així mateix, han vist que "els pobles púnics tenien una enorme diversitat genètica, cosa que suggereix que es van barrejar amb poblacions de llocs molt llunyans", afegeix aquest investigador. 

"El perfil genètic de la cultura púnica és extraordinàriament heterogeni", considera David Reich, catedràtic de genètica i biologia evolutiva humana a Harvard. A cada un dels jaciments analitzats han trobat que tenien ancestres genètics molt variats, tot i que hi havia una aportació molt important de poblacions del nord d'Àfrica.

En aquest sentit, per exemple, han identificat dos individus emparentats, segurament cosins segons, enterrats a banda i banda de la Mediterrània: un a Sicília i un altre a prop de Cartago. Això, segons Lalueza-Fox, demostra la gran mobilitat que hi havia en aquella època. 

"Implica navegació a grans distàncies geogràfiques i interconnexions típiques de les globalitzacions, amb persones que es mesclaven", apunta. De fet, segons aquest expert en genòmica antiga, l'expansió dels púnics per la Mediterrània "va ser l'inici de la primera gran globalització de la història".