Els semiconductors: per què són el petroli del segle XXI?
Considerats un bé estratègic pels estats, durant els propers anys l'ús de la intel·ligència artificial farà créixer encara més aquesta indústria, amb la Unió Europea al vagó de cua
El poder econòmic i militar reposa sobre els semiconductors i els xips. Els Estats Units en dominen els avenços, amb la col·laboració de Taiwan, tot i que la Xina hi inverteix més que ningú per atrapar-los, mentre que la Unió Europea queda ben lluny del lideratge.
Els semiconductors són la base de tota l'electrònica, com explica Sandra Bermejo, catedràtica del Departament d'Enginyeria Electrònica de la UPC al pòdcast "Mapamundi", de Catalunya Ràdio. "Sense semiconductors no hi ha ordinadors, mòbils, aplicacions biomèdiques com els làsers per fer cirurgia o les fibres òptiques", assegura.
"Quan ho expliquem als estudiants els diem: tot el que és més complicat que una torradora porta un semiconductor."
Són materials molt versàtils que poden conduir o no l'electricitat als xips i donar-los la capacitat de processar, emmagatzemar i transmetre dades. Un xip sense un semiconductor que li porta l'electrictat no funciona. Són un bé estratègic pels estats, especialment perquè també tenen aplicacions en la tecnologia militar, com els drons o els míssils guiats.

La facturació mundial de semiconductors el 2024 va assolir els 588.360 milions de dòlars, un 13% més respecte a l'any anterior.
La batalla per controlar els semiconductors
La Xina es va gastar més diners important semiconductors que petroli durant els primers vint anys d'aquest segle. Les primeres potències volen ser sobiranes i no dependre d'estats no aliats en aquesta tecnologia, la base de la tercera revolució industrial.
Joan Ribas, professor d'economia a l'Escola Superior de Comerç Internacional de la UPF, ho explica:
"La primera revolució industrial, el segle XVIII a Anglaterra, va ser la màquina de vapor, el carbó i el tèxtil. La segona va venir dels Estats Units amb el cotxe, l'electricitat i el petroli. I la tercera és la informació, que es mou amb els semicoductors."
A més, els propers anys, la indústria dels semiconductors no farà sinó créixer, especialment per l'augment de l'ús de la intel·ligència artificial, la IA. Poc després de tornar a la Casa Blanca, Donald Trump ha anunciat una inversió de fins a 500.000 milions de dòlars en aquest camp.
"Volem que aquesta tecnologia es quedi al nostre país. La Xina és un competidor. Preneu nota d'aquest nom: Stargate, perquè el sentireu molt."
Aquest és el nom del projecte comú de les companyies OpenAI, SoftBank i Oracle per desenvolupar la IA, que començarà amb una inversió en un centre de dades a Texas.

La batalla per controlar els semiconductors passa per tenir accés als materials necessaris per fabricar-los, i les matèries primeres venen majoritàriament de fora dels Estats Units i de la Unió Europea. El principal són les terres rares, disset elements de la taula periòdica que monopolitza pràcticament la Xina.
Taiwan, l'epicentre de la fabricació
L'illa de Taiwan és la meca de la fabricació de semiconductors i xips, però cap país del món en controla totes les fases: el disseny, la fabricació i el muntatge.
Roger Espasa és enginyer d'informàtica i fundador i conseller delegat de Semidynamics, una empresa de Barcelona dedicada a dissenyar parts dels xips:
"Una cosa és dissenyar i una altra fabricar. El 60% de xips del món es fabriquen a Taiwan, un petit percentatge es fa a Corea del Sud, alguns a Europa i als Estats Units."

Molts apunten que, a banda de l'interès polític de la Xina sobre Taiwan, hi ha l'ambició de controlar l'empresa TSMC, que centralitza la fabricació taiwanesa de xips.
Si la Xina envaeix l'illa i ocupa aquesta planta, però, descobrirà que els materials crucials i el software necessari s'ha de comprar als Estats Units, el Japó i altres estats no aliats. En aquest camp hi ha una cadena global complexa.
No obstant això, els Estats Units dominen els avenços en el disseny de semiconductors i de xips, amb Silicon Valley al capdavant. Allà tenen un sector públic molt potent, especialment el Pentàgon, que fa demanda per avançat d'aquesta tecnologia, cosa que a Europa no passa.
Les promeses de Trump d'imposar aranzels a productes provinents de la Xina xocarà amb les grans tecnològiques nord-americanes, que no acceptaran reduir dràsticament la seva dependència productiva de Pequín, com explica el professor Ribas:
"D'avui per demà no poden deixar de dependre de la Xina. Mira el que va passar amb la pandèmia: de sobte, es va aturar l'economia mundial perquè calen milions de milions de xips per a la cadena de producció de cotxes, de rentadores, de túrmix..."
La Xina va publicar el 2015 l'anomenat pla "Made in China 2025", amb l'objectiu d'augmentar la producció nacional de semiconductors i assolir l'autosuficiència. El president Xi Jinping s'ha proposat deixar de dependre dels fabricants de xips estrangers, com escriu Chris Miller al llibre "Chip war":
"La Xina vol comprar fabricants de xips estrangers, robar-los la seva tecnologia i dotar amb bilions de dòlars de subsidis les empreses xineses de xips."
El Departament de Comerç de l'administració Biden va enfortir els controls sobre les exportacions de semiconductors d'última generació per evitar que la Xina modernitzi el seu exèrcit. Washington ha imposat restriccions a 140 empreses xineses, tant pel que fa als semiconductors com als equips que calen per produir-los.
I Europa i Catalunya, on són?
Europa està a punt de perdre el tren per ser sobirana en aquest camp. El 2022, la UE es va proposar doblar la producció europea de xips, fins al 20%. Ara bé, per Espasa no té sentit tenir moltes fàbriques de xips a Europa:
"Això que dic és molt poc popular: aquesta neura que hem de tenir la fàbrica té sentit geoestratègic en cas de conflicte bèl·lic o pandèmia, però les fàbriques només poden sobreviure si tens molts dissenyadors de xips que volen fer-les servir."

Catalunya és la tercera regió de la Unió Europea que ha captat més projectes d'inversió tecnològica en aquest camp des de l'anunci de la llei europea de xips, l'any 2022. Ara bé, en general estem molt per darrere dels Estats Units i de la Xina. Fent un símil atlètic, Espasa assegura que "si fos una marató, els xinesos i els nord-americans són al quilòmetre 41 i nosaltres som al zero, traient-nos el xandall i discutint si ha de ser groc o blau o si col·laborarem amb França o amb Itàlia".
Conclou que Catalunya està, doncs, "molt lluny del cap de la cursa".
- ARXIVAT A:
- Economia