Emergència habitacional a Salt: Ajuntament i Sindicat de l'Habitatge reclamen mesures

El desnonament de l'imam d'una mesquita de Salt i de la seva família i els aldarulls posteriors han sigut un esclat social del qual fa mesos que alerta el Sindicat de l'Habitatge.

La família va ser desnonada divendres passat del pis on vivien al passeig dels Països Catalans. Reconeixen els impagaments pels quals van ser desnonats, però diuen que havien intentat negociar sense èxit amb el banc, ja que tenien ingressos.

Després de les tres nits en un hostal que els va proporcionar l'ajuntament, asseguren que no tenien on anar i van decidir tornar a entrar al pis on havien viscut.

La Henda, filla de l'imam, diu que portaven 21 anys vivint al mateix habitatge, gran part pagant hipoteca, i que com que no sabien on anar van "decidir obrir el pis i tornar a entrar, i de seguida va sonar l'alarma i va venir la policia". Va ser llavors quan van ser de nou desallotjats de la que havia sigut casa seva. 

Falta de recursos d'emergència davant els desnonaments 

El Sindicat de l'Habitatge de Salt fa temps que denuncia que els recursos d'emergència per les famílies desnonades no van més enllà de tres nits "en un allotjament precari", i que si les persones afectades tenen uns ingressos mínims, l'ajuda s'acaba aquí.

"El cas de l'imam ha sigut la gota que ha fet vessar el got", assegura Judit Font, membre del sindicat, davant d'una situació d'emergència habitacional que qualifiquen de "col·lapse".

Segons explica, "estem arribant a un punt en què els desnonaments no s'estan podent aturar ni en els supòsits de vulnerabilitat, i no hi ha recursos habitacionals per a les persones que es queden al carrer". 

1.800 pisos de grans tenidors

Tot plegat, arriba quinze dies després que a Salt es van viure set desnonaments, quatre en un mateix dia i en la majoria de casos amb menors. El Sindicat de l'Habitatge de Salt en fa referència com la "setmana tràgica de desnonaments".

La raó és que, segons diuen, un dels principals motius d'aquesta situació és que en aquest municipi hi ha més de 1.800 pisos en mans de grans tenidors que esperen comprador, mentre que hi ha famílies disposades a llogar-los i tenir garantit un sostre.

La situació s'agreuja encara més perquè, segons explica Font, "no hi ha lloguer ni en el mercat ordinari".

160 desnonaments aturats 

Des de l'àrea de serveis socials de l'Ajuntament de Salt diuen que en el darrer any i mig s'han aturat uns 160 desnonaments. Tot i que en alguns casos s'han fixat noves dates de desallotjament, els Serveis Socials i l'Oficina Local d'Habitatge han fet mediació amb bancs, grans tenidors o fons voltor per "guanyar temps" i buscar alternatives d'habitatge en cada cas. 

Actualment, el percentatge de parc públic a Salt és d'un 10%, convertint-se en un dels municipis amb una mitjana més alta d'habitatge social a Catalunya.

Tot i això, des de l'Ajuntament de Salt reconeixen que els recursos municipals són limitats i que el problema d'arrel, com també apunta el sindicat de l'Habitatge recau en el parc d'habitatge buit "en mans de fons voltor", que és el percentatge més alt de desnonaments que es fan.

Per això, Àlex Barceló, tinent d'alcalde de Territori i Habitatge de l'Ajuntament de Salt, reclama que tots aquells actius immobiliaris o bancaris "passin a ser pisos una altra vegada". 

"On vaig amb tres fills?" 

La Saliha fa tres mesos que viu en una habitació de casa la seva mare amb els seus tres fills. La van desnonar al novembre de l'habitatge que estava ocupant propietat d'un banc. Tot i tenir nòmina i feina, el banc mai va accedir a negociar. Ara són nou persones vivint al mateix domicili: "Els meus fills estan tristos, no tenim espai."

Des que va ser desnonada continua esperant una resposta habitacional, però des de la Taula d'Emergència municipal ja l'han advertit que aquesta situació es pot allargar més d'un any o fins i tot dos. Mentrestant, el pis on ella vivia està tancat i buit, i ha hagut de demanar a diferents coneguts que li guardin molts dels mobles i maletes que hi havia a l'interior. 

Mentre explica el seu cas, recorda que una amiga seva es troba ara mateix en les mateixes circumstàncies en què estava ella fa tres mesos: "No sap quant temps es podrà quedar al pis on viu", i insisteix en l'emergència que hi ha el municipi on han nascut i crescut els seus tres fills.