Barcelona / Karma Peiró

Entrevista a Hervé Lebret, inversor i escriptor: "Mai no hi haurà un Silicon Valley a Europa"

Actualitzat
Hervé Lebert, professor de l'École Polytechnique de Lausana, ha estat un dels ponents de l'Ifest '08, una trobada que durant tres dies (10, 11 i 12 de juliol) reuneix a Barcelona emprenedors de tot el món. Lebert ha explicat algunes de les conclusions del seu darrer llibre: "Start-up: What we still may learn from Silicon Valley". Segons ell, Europa mai tindrà un centre tecnològic com el Silicon Valley d'on van sortir empreses tan exitoses com Microsoft, Apple, Yahoo o Google".

P: Per què el Silicon Valley de San Francisco, el primer centre tecnològic del món, és tan especial?

R: És únic. És com els quadres de Picasso: hi pot haver altres artistes que l'imitin, però mai no tornarà a haver-hi unes pintures exactament com les seves. El Silicon Valley no es va crear per la decisió d'un govern ni d'una empresa o d'una agència d'innovació. Es va formar de manera espontània, quan gent creativa es va ajuntar.

P: I la fórmula s'ha anat replicant en altres parts del món, com el de Bangalore (Índia)
R: Sens dubte. També n'hi ha a Israel, al Japó i en ciutats com Boston... En llocs on hi ha pioners, la gent que arrisca.

P: I a Europa, què ens passa? Que no arrisquem prou?
R: Aquí hi ha gent molt valuosa i hi ha diners. Pots treballar per a empreses com Novartis o Nestlé i obtenir un bon salari. A Suïssa, per exemple, hi ha un bon nivell de vida. Per quin motiu hauries d'arriscar-te? Quan vas a l'escola no et diuen que intentis fer les coses que l'altra gent no fa, que innovis, com passa als Estats Units. Ells donen autoconfiança. No es tracta d'imposar una assignatura dedicada als negocis.

P: Així doncs, és una qüestió cultural?
R: Quan vaig treballar al Silicon Valley la gent parlava de crear "start-ups" (companyies de llançament d'un producte o idea). Però a Europa ningú no hi pensa, en això, pocs pensen a ser emprenedors. Si ets un científic et planteges treballar de professor en una universitat o per a una gran empresa. No estem parlant d'un tema educatiu, sinó d'un desig de realitzar les teves idees.

P: Però a Europa, també tenim emprenedors…
R: I tant! Però no destaquen en tecnologia.

P: El 1995, Barcelona va reunir els primers proveïdors d'internet, mitjans digitals, empreses de serveis a la xarxa, etc. Però amb els anys, les que no van tancar per la crisi del 2000 es van traslladar a Madrid. Quin creu que pot haver estat el motiu d'aquesta fugida?
R: No conec prou bé el panorama espanyol, però podria pensar que potser no va haver prou recolzament polític, o potser va ser per altres motius. Un Silicon Valley com el de San Francisco s'ha d'entendre com un ecosistema: si no hi ha menjar en un lloc, la gent emigra. En aquest cas potser no hi havia diners, o joves creatius i arriscats o una massa crítica.

P: És molt complicat crear un ecosistema com el que esmenta?
R: No, però no el pots forçar, predir, només deixar que passi.

P: Quan diu "deixar que passi", vol dir esperar de braços creuats?
R: Sí. Potser Europa decideix un dia posar un centre d'innovació tecnològica a Brussel·les, però si és una decisió política no funcionarà. La gent jove s'hi hauria de desplaçar, hauria d'existir una gran universitat, diners per crear empreses i advocats. Podria ser una decisió per prendre... però no estic segur que funcionés.

P: Només necessitem gent jove?
R: Sí. I també inversors que arrisquin. I un lloc amb bon temps, no pots obrir un Silicon Valley on mai surt el sol, que sigui atractiu per a la gent jove.

P: Els majors de 30 anys ja no estan per innovar?
R: Pots ser un bon creador als 45 anys, però tens compromisos. Als 20 anys... què arrisques? No tens família, estàs ple d'energia. A Europa hi ha molta gent que primer vol acabar una carrera i després un postgrau, i després provar sort en una gran companyia i… després ja és massa tard. Steve Jobs, el creador del Macintosh, era un apassionat, un expert en el que estava fent i no va acabar els estudis.

P: Quines diferències veu entre els joves americans i els europeus?
R: Els primers no és que siguin més intel·ligents, sinó que veuen que l'altra gent ha tingut una idea i ha intentat tirar-la endavant. I copia esquemes. A Europa hi ha molta autocensura i poca confiança.

P: Imagini que tinc una bona idea tecnològica. D'on trec els diners per crear la meva empresa?
R: Aconseguir diners és molt difícil, perquè la gent que els deixa, que inverteix a risc, és molt conservadora. Però si la teva idea és bona potser els has de trobar als EUA o a Brussel·les. i no a casa teva. Has d'estar preparat per viatjar, per moure't durant unes setmanes i conèixer nova gent. I no tenir por, ser ambiciós.

P: En el seu darrer llibre diu que una "start-up" és com un bebè. Per què?
R: Quan tens un nadó comets molts errors, però acabes aprenent de quina manera educar-lo, cuidar-lo, alimentar-lo, canviar-li els bolquers, etc. I tens molta gent experta al teu voltant, altres pares i mares, professors, metges, familiars que t'ajuden. Amb una "start-up" és el mateix: d'entrada hi ha d'haver dos socis, per recolzar-se en els pitjors moments, no has d'intentar controlar tot perquè segur que t'equivocaràs. El més important és l'experiència, quan siguis adult a la teva companyia ja ho hauràs après.

P: Això si abans no he hagut de tancar pels errors comesos...
R: Normalment no són tan greus per deixar morir la teva empresa. La vida és totalment incerta, així que has de provar de fer-lo el millor possible i ja està.

P: Ha intentat ser un emprenedor alguna vegada?
R: No, tenia por. I mai no vaig tenir una boníssima idea per presentar-la a un inversor. Potser no vaig tenir prou confiança en mi mateix quan era més jove. Però després d'haver estat al Silicon Valley vaig tornar a Ginebra i vaig treballar per Index Ventures, una de les inversores europees més grans. Aquesta companyia va descobrir programes com Skype, Joost, LastFM o MySQL.

P: Quan hi haurà un Silicon Valley a Europa?
R: Mai no existirà.

P: Ni d'aquí a 20 anys?
R: No, però podria ser que empreses d'èxit o emprenedors ambiciosos es localitzin per separat en diferents ciutats. A mesura que sigui més fàcil comunicar-nos i moure'ns d'un lloc a l'altre sortiran grans creadors d'idees. Concentrem-nos en ells, en ajudar-los. No crec que el model del Silicon Valley es pugui replicar mai més.
Anar al contingut