Espanya hauria adjudicat 46 contractes a empreses d'armes d'Israel durant la guerra: consulta'ls

El contracte de compra de bales a Israel que la Moncloa ha rescindit és la punta d'un iceberg molt més profund amb desenes de licitacions formalitzades o pendents de formalitzar amb empreses militars israelianes i les seves filials o intermediàries, uns contractes que, d'acord amb el que diu públicament el govern espanyol, també s'haurien d'anul·lar.

La pista l'ha seguit el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, que prepara un informe sobre almenys 46 contractes per valor d'1.044.558.955 euros que l'executiu de Pedro Sánchez ha adjudicat a indústries militars israelianes des del 7 d'octubre del 2023, el dia exacte d'inici de la guerra de Gaza.

D'aquests 46, segons consta a la Plataforma de Contractació de l'Estat, encara n'hi ha 10 que no han estat formalitzats, un estadi que a priori seria menys perjudicial econòmicament per a l'Estat en cas que se'n desdigui. Consulteu aquí la taula completa (si no la veieu bé, es pot obrir en aquest enllaç):

Entre els no formalitzats --que sumen 817 milions d'euros-- destaquen els llançacoets Silam (576,4 milions) i els míssils Spike (237,5 milions), així com altres contractes amb les empreses de defensa israelianes IMI Systems LTD, Netline Communications Technologies (NCT) Ltd i Guardian Homeland Security S.A.

Un altre dels contractes que assenyala l'informe correspon al "manteniment integral dels sistemes de seguretat de l'Autoritat Portuària de Tarragona", per valor de més de 2,3 milions d'euros, que es va tancar amb Magal Solutions SL tot just al desembre.

"Hi ha més cooperació que mai"

Malgrat que algunes fonts insisteixin que hi ha contractes que s'han paralitzat encara que no consti en el portal, el Centre Delàs desconfia que això sigui així. "És tant com demanar un acte de fe", adverteix en declaracions al 324.cat l'investigador Alejandro Pozo, que és l'autor de l'informe.

De fet, després de dècades analitzant dades sobre compravenda d'armament, Pozo afirma amb contundència que des del 7 d'octubre del 2023 hi ha hagut més cooperació que mai entre Espanya i Israel:

"No hi havia hagut mai tantes adjudicacions i tanta cooperació com ara entre Espanya i Israel en matèria de defensa."

Això, quan fa poc més d'un any que, des del Congrés, Pedro Sánchez s'erigia en un dels líders internacionals a favor de Palestina i assegurava que Espanya ja no comprava ni venia armes amb Israel.

"Quedi tranquil, des del 7 d'octubre Espanya no té cap operació de compravenda d'armes amb Israel, cap", va etzibar-li el president del govern espanyol a Gabriel Rufián.

També a l'octubre la ministra de Defensa, Margarita Robles, va afirmar per primera vegada que les compres s'havien suspès. Des d'aleshores, segons les dades que ha recollit el Centre Delàs, encara s'han tancat deu contractes més amb la indústria armamentística del país que lidera Benjamin Netanyahu.

Contravé les Nacions Unides

De fet, les compres d'armes a Israel contravenen les resolucions de les Nacions Unides, on Espanya va votar a favor de la suspensió d'inversions, comerç i transferències. Per fer-ho efectiu caldria un embargament integral com el que es va fer a Rússia, però que no s'ha aplicat en el cas d'Israel.

I és que, a banda dels 46 que han localitzat per fer l'informe, Pozo adverteix que també hi ha contractes anteriors que encara estan vigents, així com productes espanyols amb components israelians, que no s'han tingut en compte a l'hora de fer aquest càlcul.

"Els ciutadans no ens mereixem que el govern ens menteixi, perquè amb prou feines ha fet res per reduir les relacions armamentístiques entre Espanya i Isreael", denuncia el també investigador del Centre Delàs Eduardo Melero.

En aquest sentit, l'entitat assenyala que bona part de les empreses implicades en aquestes compres "també impliquen i beneficien la indústria espanyola", cosa que "facilita que la indústria israeliana sigui l'adjudicatària d'aquests contractes i genera una preocupant complicitat entre les empreses d'armes espanyoles i les israelianes".

Pel que fa al cost de cancel·lar tota aquesta llista de contractes, el doctor i professor de Dret Administratiu a la Universitat Autònoma de Madrid avança que es podria enfilar entre els 400 i els 600 milions d'euros.

Sigui com sigui, fer-se enrere en la compra de bales prevista per Marlaska no ha fet més que empitjorar les ja gens bones relacions entre el govern de Pedro Sánchez i el de Netanyahu. 

"Israel condemna fermament la decisió del govern espanyol de rescindir unilateralment un contracte signat amb l'empresa de defensa IMI Systems, així com el seu anunci que s'abstindrà de concloure acords de defensa amb empreses israelianes en el futur", ha dit a AFP un portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors israelià. 

El cas de les armilles

A més del contracte que l'executiu ha decidit rescindir, el Ministeri de l'Interior en manté un altre per valor de 319.000 euros per a armilles antibales per a la Guàrdia Civil amb la mateixa empresa israeliana. 

El contracte va sortir publicat al BOE a l'abril, i segons Interior queda exclòs del compromís de no subscriure contractes de compravenda d'armes amb empreses israelianes, ja que es tracta d'un material de protecció.

Dos contractes de Defensa amb tecnologia israeliana 

Mentrestant, el Ministeri de Defensa assegura que no compra armament ni munició a Israel, tot i que reconeix que manté dos programes amb tecnologia del país. 

Així, el Consell de Ministres va aprovar el 3 d'octubre del 2023 la compra de 168 sistemes de míssils contra carro SPIKE LR2 per a l'Exèrcit de Terra i la Infanteria de Marina, un contracte amb un valor estimat de 285 milions d'euros que desenvolupa la companyia espanyola Pap-Tecnos amb tecnologia de la israeliana Rafael perquè, segons Defensa, es tracta d'un proveïdor tecnològic que "no és substituïble".

A més, també està en marxa el programa del llançacoets de llarg abast SILAM. A Espanya, del desenvolupament i la fabricació se n'encarrega Escribano i Expal, propietat de la companyia alemanya Rheinmetall. Però la cadena de subministraments podria incloure un component tecnològic sota llicència de la israeliana Elbit, que tampoc és substituïble, assenyala Defensa. 

Pel que fa al programador M339 Setter espoleta 120 mm, amb què es pretenia millorar l'eficàcia de la munició dels carros de combat Leopard, la seva licitació va ser paralitzada el 26 de novembre després de comprovar que l'empresa a la qual podria adjudicar-se era l'isreaeliana IMMY, per la qual cosa no es va formalitzar cap contracte.