Espanya, vuitè país del món amb més morts i pèrdues econòmiques per desastres climàtics
L'índex de risc climàtic global adverteix que els països rics no estan fent els deures en matèria d'adaptació als riscos climàtics
Les brutals onades de calor del 2003 van provocar 70.000 morts a Europa, incloent-hi, evidentment, Catalunya.
Les inundacions del 2019 van deixar al darrere 7 víctimes mortals i milions en pèrdues econòmiques, a tota la costa catalana.
Més onades de calor, de rècord, el 2022 van causar més de 1.700 morts a Catalunya.
Els desastres climàtics van en augment a mesura que s'escalfa el planeta. A casa nostra els efectes són molt més devastadors que en altres àrees del món, bàsicament, perquè estem situats a la regió mediterrània, que s'escalfa un 20% més que la mitjana global.
A tota la Península, els incendis atiats per les sequeres extremes i les altíssimes temperatures, les inundacions o les sequeres amplificades per la crisi climàtica són més intensos que en la majoria de països del món. Això és el que considera l'índex de risc climàtic global, un estudi científic que avalua les pèrdues per catàstrofes climàtiques.
L'informe situa Espanya com el vuitè país més afectat de tot el món, amb molts dels efectes centrats a Catalunya. De fet, els investigadors col·loquen Espanya fins i tot per sobre de països com les Filipines, que pateix tifons regularment; o Vanuatu, assotat sovint per ciclons.
L'estudi xifra en 27.000 les vides humanes perdudes a l'estat espanyol en aquests 30 anys, i en 25.000 milions de dòlars les pèrdues materials. I això que l'estudi acaba el 2022 i que, per tant, no té en compte encara ni la dana al País Valencià ni els últims anys de sequera extrema a Catalunya.
Catalunya i Espanya, entre els indrets més afectats del món
"Els anys 2003 i 2022 van ser especialment devastadors", diu David Eckstein, coautor de l'índex de risc climàtic.
"La intensa calor, aquells dos anys, va ser de rècord. Les sequeres, els incendis forestals, la reducció de rendiment agrícola i la gran pressió sobre els sistemes sanitaris van causar pèrdues generalitzades."
Per sobre d'Espanya només hi hauria el petit estat de Dominica, al Carib, que pateix huracans amb molta freqüència. En segon lloc, la Xina, que ha sofert més de 600 episodis extrems d'inundacions i tifons en aquestes tres dècades. En tercer lloc, Hondures, en un indret vulnerable del planeta que sovint és assotat per huracans i grans tempestes.
Després vindria Myanmar, també propens a ciclons. L'Índia, afectada per onades de calor i inundacions. Itàlia, en cinquè lloc, amb un clima molt similar al nostre. Com Grècia, en setè lloc, que va patir grans incendis el 2022, per exemple.
"Espanya ocupa el vuitè lloc principalment pel gran nombre de víctimes mortals", diu Eckstein.
Països rics entre els més afectats
Crida l'atenció que entre els 10 països més afectats del món hi hagi estats rics, amb recursos per prevenir aquests desastres. I, de fet, els investigadors fan una crida d'atenció a aquests governs: han d'invertir més en adaptació climàtica per poder suportar sense tantes pèrdues els embats de l'escalfament global.
Segons la investigadora del Servei d'Avaluació i Gestió de Recursos Naturals, NRAMS, de l'IDAEA-CSIC Marta López Saavedra, Catalunya tampoc ha fet els deures en matèria de prevenció:
"Catalunya aprovaria en la resposta a l'emergència perquè Protecció Civil actua molt bé. Però suspèn en preparació abans que arribi l'emergència."
NRAMS és un equip de recent creació, format per ambientòlegs, geòlegs i enginyers, davant de la necessitat creixent d'actuar per prevenir desastres climàtics. Analitzen, sobretot, les solucions per evitar pèrdues humanes i econòmiques.
"El primer que s'ha de fer és formar la població. Hem de saber tots com actuar, per exemple, davant d'un incendi forestal, una inundació o una onada de calor", diu Marta López Saavedra.
Canviar la planificació territorial per evitar morts i pèrdues econòmiques
Però també cal més planificació territorial. La manera com hem construït durant anys ha posat barreres a aquests desastres naturals de manera que encara fan més mal.
El ciment de les ciutats amplifica les onades de calor amb l'efecte "illa de calor", o les construccions a la costa provoquen més danys en cas de temporals de mar, o les construccions al voltant de rius i rieres, en lloc d'estructures naturals com els boscos de ribera, fan que les inundacions causin més estralls.
"Ha d'haver-hi una planificació territorial acord amb els riscos naturals de la regió. Deixar de banda la infraestructura grisa és bàsic." El consell de Marta López Saavedra no és nou, però és evident que encara no s'està aplicant tot aquest coneixement científic per evitar que els fenòmens extrems continuïn enduent-se vides i provocant danys materials.
