Cotxes nous fabricats a Alemanya preparats per ser exportats a la terminal portuària de Cuxhaven, Alemanya
Cotxes nous fabricats a Alemanya preparats per ser exportats a la terminal portuària de Cuxhaven, Alemanya (istock Bjoern Wylezich)

Europa, pendent d'uns aranzels en fase d'anunci

A la cimera que s'està fent a Brussel·les per parlar de la despesa en defensa, els aranzels que ha anunciat Trump han eclipsat la trobada

Enllaç a altres textos de l'autor Lluís Caelles

Lluís Caelles

Sotscap de la secció d'Internacional de TV3

@LluisCaelles
Actualitzat

Els aranzels anunciats per Donald Trump als productes europeus han generat a Europa la resposta dual habitual: d'una banda, la crida al diàleg i la negociació per resoldre qualsevol litigi, i de l'altra, el missatge desafiant de poder a poder.

El canceller alemany, Olaf Scholz, ha llançat el missatge conciliador. Qualsevol aranzel --ha dit-- seria "dolent per als EUA i per a Europa". Només amb cooperació, ha dit, es pot resoldre aquesta situació.

A l'altre costat de la tanca argumental, el president de França, Emmanuel Macron. Si Europa rep "un atac en termes de comerç", la Unió "haurà de defensar-se i, per tant, reaccionar".

La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, que té un altre gran incendi diplomàtic obert amb Trump --la sobirania de Groenlàndia-- ha dit que tot i que "no donaria mai suport a combatre contra els aliats, si els Estats Units imposen durs aranzels a Europa, hi haurem de respondre de manera col·lectiva i contundent".

Uns aranzels que encara no ha vist ningú

Fins ara no ha quedat clar què vol dir respondre-hi amb contundència. Entre altres raons, perquè no se sap gaire bé a què s'haurà de respondre. Aquest és un dels trets de l'estratègia de Donald Trump

Des de divendres, els mitjans de comunicació de tot el món han omplert portades, sumaris i titulars amb el foc aranzelari a discreció del president dels Estats Units. A hores d'ara encara no hi ha hagut efectes tangibles en matèria de taxes a les exportacions-importacions. De fet, el que hi ha hagut ha estat un ajornament de qualsevol mesura aranzelària amb Mèxic i el Canadà.

El Consell Europeu, doncs, potser perquè no pot fer res més, s'ha situat dins el marc mental que la Casa Blanca exporta al món: l'escenari de guerra.

L'ex primer ministre belga i líder parlamentari dels Liberals i Demòcrates per Europa al Parlament Europeu, Guy Verhofstadt, ha entrat de ple a la batalla: els aranzels són un "un atac flagrant a la seva pròpia gent i un regal als multimilionaris. I, alhora, són una mesura que destrossa els seus aliats més propers". I ha rematat: "La UE no ha de cedir les tàctiques d'assetjament de Trump".

El dubte --que també és una de les armes de Donald Trump-- és si els aranzels s'arribaran a aplicar. Ja en va imposar durant el seu primer mandat, i això fa que una reimposició no sigui gens descartable.

Quins productes són, ara per ara, candidats als aranzels dels EUA?

El primer de tot són els automòbils. És el sector més exposat. Europa exporta vehicles als Estats Units per valor de milers de milions de dòlars.

Les grans marques alemanyes (Volkswagen, BMW o Porsche), la francesa Renault o l'holandesa Stellantis patirien una reducció de beneficis de més del 5% i una caiguda del valor borsari substancial en el cas de l'aplicació d'un 25% d'aranzels als EUA. Plouria sobre mullat, en casos com Volkswagen, que ha travessat una línia vermella anunciant tancament de fàbriques a Alemanya.

El sector del luxe també quedaria tocat amb els aranzels. Les marques més prestigioses del planeta (LVMH, Burberry, Hermès, etc.) tenen una important font d'ingressos del mercat dels Estats Units. Si bé és cert que els increments de preu poden tenir menys efecte en aquest sector, l'impacte els afectarà en un grau o un altre.

Tecnologia i enginyeria: grans conglomerats com ara Airbus o Siemens poden veure alterada substancialment la demanda, que pot beneficiar els seus competidors nord-americans. En el cas de l'aviació, el mal moment que travessa Boeing pot quedar pal·liat amb les mesures aranzelàries.

Finalment, el sector alimentari, estès a tot Europa, patiria la imposició aranzelària. Vi, olis i formatges amb denominacions arrelades i prestigi mundial passarien a ser productes més exclusius del que són i, per tant, quedarien fora de l'abast de molts consumidors.

Tot plegat, ara per ara, són hipòtesis. Però la maquinària comercial, els lobbies i els sectors econòmics ja treballen perquè els aranzels no arribin. I perquè això passi cal oferir alguna contrapartida. Aquesta és la feina dels dirigents. També és feina dels dirigents mantenir i defensar la sobirania dels seus ciutadans. Un equilibri difícil. Amb Trump, més difícil.

ARXIVAT A:
Unió EuropeaEstats UnitsDonald Trump
Anar al contingut