Exposar un nadó al sol pot desencadenar el procés per a un futur melanoma si té un gen concret

A recerca de Vall d'Hebron, el VHIR, han descobert el mecanisme biològic que fa que l'exposició al sol dels nounats ja pugui desencadenar cèl·lules malignes que seran un melanoma al cap d'uns anys. És el tipus de càncer de pell més letal. I això passa quan els rajos ultraviolats coincideixen amb l'activació d'un gen.

El gen BRafv600E i la radiació solar, des del naixement

Quan un nounat s'exposa al sol amb prou intensitat perquè tingui una reacció cutània, com enrogiment de la pell o butllofes, aquest gen de nom complicat provoca un augment significatiu de les possibilitats de melanoma, perquè desencadena una proliferació descontrolada de les cèl·lules canceroses. 

Tot i que és conegut el perill que els nadons estiguin al sol sense protecció, l'estudi ha revelat que aquesta n'és la causa, com explica Juan Ángel Recio, cap de recerca Bioquímica en Melanoma del VHIR:

"En el moment que el nen rep la radiació i a més té aquesta alteració genètica es pot produir el fenomen de la malignització, que no és immediat."

El propi cos té recursos per lluitar contra les cèl·lules malignes, però queden desactivats quan coincideixen el sol amb l'alteració genètica.

Donant la resposta a un dels enigmes del melanoma

Encara es desconeix l'origen d'alguns melanomes. Els melanòcits, les cèl·lules productores de melanina, ens donen el color a la pell. Quan creixen en punts determinats causen nevus —pigues o taques benignes— i una quarta part d'aquests nevus evolucionaran a melanoma. La investigació ha mostrat que en més de la meitat dels melanomes malignes està present la mutació genètica BRafv600E, i no tots provenen d'una taca prèvia.

Nous fàrmacs per evitar que el melanoma progressi

A més del paper d'aquest gen, han identificat una molècula implicada en el procés, la UPP1, que si es bloqueja podria dificultar el creixement de cèl·lules tumorals i, per tant, frenar el melanoma. 

L'estudi s'ha fet amb ratolins, ara cal fer estudis clínics, en humans, per provar l'eficàcia del bloqueig i d'altres estratègies mèdiques com apunta Recio: 

"Ho estem desenvolupant, ja tenim identificades aquestes molècules que s'uneixen a unes proteïnes que són necessàries per al procés de malignització, i són els primers passos per desenvolupar fàrmacs. Tot comença aquí".

Els especialistes recorden que no s'ha de prendre el sol sense protecció mai, en qualsevol edat.

La recerca del VHIR s'ha fet amb la col·laboració del servei de Dermatologia de l'Hospital Vall d'Hebron, i també del programa Oncologia Clínica del VHIO, i s'ha publicat a la revista especialitzada Nature Oncogene. 

A Europa es diagnostiquen 150.000 melanomes cada any, i la xifra es preveu que augmenti a causa de factors com el canvi climàtic.