Francesc, 12 anys de pontificat: renovació contra les resistències conservadores
Jorge Mario Bergoglio s'ha caracteritzat per obrir les portes de l'Església i per un fort compromís social, mentre la seva debilitat física s'ha anat agreujant amb el pas dels anys
Amb un simple i natural "bona nit" des de la balconada de la basílica de Sant Pere, Jorge Mario Bergoglio saludava els milers de fidels que l'aclamaven a la plaça. Era el 13 de març del 2013, ara fa 12 anys.
Aquell dia, l'argentí es va convertir en papa. En el segon dia de conclave i a la cinquena votació aconseguia els suports necessaris, tot i que quan el seu predecessor, Benet XVI, va renunciar al càrrec, ell no era dels candidats que més sonaven per substituir-lo.
Una Església per als pobres
De seguida es va intuir alguna cosa diferent i revolucionària en l'estil del seu pontificat. El nou papa no parlava amb la solemnitat dels seus predecessors, sinó com un humil rector que demanava als seus parroquians un petit favor.
"Abans que el bisbe beneeixi el poble, us demano que pregueu al Senyor perquè em beneeixi: la pregària del poble demanant la benedicció pel seu bisbe."
El papa Francesc, en aquests 12 anys de pontificat, ha encarnat una clara idea de renovació. Ha donat un impuls als temes socials, reformant la cúria i promovent una visió més oberta del ministeri de sant Pere: una Església pobra per als pobres, amb les portes obertes.
Ha parlat dels últims com si fossin els primers. Ha acollit els immigrants, ha rentat els peus als presos, ha abraçat els malalts de sida i ha besat els desfavorits amb la mateixa naturalitat que ho faria un pare amb el seu fill.
El seu estil senzill i directe, el seu rebuig dels símbols del luxe papal i la seva insistència en una Església pobra i pels pobres s'han guanyat milions de fidels, però també han despertat resistència i oposició, sobretot en els cercles conservadors dins i fora del Vaticà.
Un referent moral per a molts
En l'àmbit internacional Francesc s'ha distingit per a molts com un líder moral global, compromès amb la pau, el diàleg interreligiós i la defensa dels més febles. Ha visitat zones de guerra, ha denunciat les morts de civils innocents, les armes, els abusos, les injustícies socials, la indiferència ecològica.
Ha intentat ser un referent en una època de crisis econòmiques, guerres i pandèmies. La imatge de la seva pregària solitària a la plaça de Sant Pere el març del 2020, en plena covid, es mantindrà com una de les icones del segle XXI.
Aquesta missió, però, ha anat acompanyada del seu progressiu debilitament físic: l'operació de còlon, el dolor de genoll, la necessitat de la cadira de rodes, la bronquitis crònica i ara la pneumònia han posat en evidència la seva vulnerabilitat.
Fa un mes que està enclaustrat al Policlínic Gemelli de Roma. Fa uns dies sentíem la seva veu, una veu feble, gairebé sense alè, que agraïa les oracions diàries dels fidels a la plaça de Sant Pere.
Els últims comunicats mèdics parlen de lleus millores. Vol dir que la teràpia antibiòtica ha aconseguit controlar la infecció de virus, fongs i bacteris. Ara cal veure si després de quatre setmanes la infecció ha causat algun dany a l'organisme i si el sant pare ha recuperat la capacitat respiratòria.
De moment encara no se sap quant temps més haurà de passar al Gemelli i què podrà fer després o com podrà continuar el pontificat.
- ARXIVAT A:
- Vaticà
