Un rectangle de color turquesa
El color turquesa és verd o blau? Dos científics han abordat el tema (3Cat)

Ho veus verd o blau? Un test viral permet saber quin color veu la majoria de gent

Una prova ens indica on està el nostre límit entre el blau i el verd i respon a l'eterna discussió: el turquesa és blau o verd?

Actualitzat

Jo ho veig blau i tu ho veus verd. Qui té raó? Per fi, podem acabar amb una discussió tant recurrent i quotidiana com impossible de solucionar. Qui més qui menys ha discutit amb algú sobre si el color que anomenem turquesa és verd o blau. Per fi, una eina que s'ha fet viral hi posa llum i permet, si més no, entendre el que ja sabem, que no tots veiem els colors de la mateixa manera i, per tant, no els donen el mateix nom. 

Patrick Mineault i Marissé Masis Solano són una parella que discutien a casa sobre el color d'una manta: "Jo crec que és inequívocament verda i ella creu que és inequívocament blava", explica Patrick a The Guardian.

El fet que aquesta discussió banal fos entre un investigador en neurociència i IA i una oftalmòloga ha permès aplicar la ciència i la tecnologia per saber on està el nostre límit entre el blau i el verd. Més d'un milió i mig de persones han visitat la web ismy.blue i han fet la prova, des de principis del mes d'agost, quan es va posar en marxa.


El meu blau és el teu blau?

El color és una longitud d'ona de la llum que es pot quantificar amb un paràmetre, però la percepció del color és subjectiva i no es pot mesurar. Els científics de la visió utilitzen equips calibrats especialitzats per mesurar la percepció del color. Els dissenyadors gràfics fan servir targetes de color físiques, com les del Pantone, per comunicar els colors sense ambigüitats.

Per respondre a la pregunta "És el meu blau el teu blau?" que dona nom a la pàgina web, Patrick Mineault ha dissenyat aquesta prova senzilla que consisteix a triar si per nosaltres és blau o verd el color que veiem a la pantalla. Es mostren diversos tons que es tornen més semblants fins que el programa mostra en una gràfica en quin punt de l'espectre percebem el verd i el blau.

"Els colors sovint es representen a l'espai de color HSL (tonalitat, saturació, lluminositat)", diu el programador, que ha dissenyat el test amb noves eines de codificació assistides per IA. "El to 120 és verd i el to 240 és blau. La prova se centra en tons blaus verds entre 150 i 210, de l'escala HTLM".

Després del test un gràfic et mostra en quin espectre del color se situa la teva percepció entre verd i blau (ismy.blue)

Això ens permet comparar el resultat amb el de la persona amb qui tenim la discussió i veure que, simplement, els nostres límits són diferents i, segons la percepció de cadascú, donem un nom o un altre al mateix color.

Els primers resultats del test van revelar que la majoria de la gent situa el límit al voltant de 175que casualment és el mateix que el color que en diem turquesa. "Això és interessant, perquè el límit nominal entre blau i verd és a 180, el color anomenat cian. Això vol dir que els límits de la majoria de les persones es decanten per dir que el cian és blau", conclou el científic.


Com sabem que li hem de dir blau o verd?

Per veure els colors el cervell està connectat amb les cèl·lules de la retina anomenades cons, que envien senyals que ens permeten distingir els colors. Però més complex és entendre com el cervell els distingeix amb un nom per guardar-los a la memòria. Això implica cognició i experiència prèvia, diu Mineault:

"Les persones tenen noms diferents per als colors que veuen. El llenguatge pot afectar la manera com memoritzem i anomenem els colors."

La majoria de les diferències en la percepció del color són fisiològiques, com el daltonisme, que afecta un de cada deu homes i una de cada 100 dones. Però també poden estar relacionades amb la cultura o la llengua, diu a The Guardian Julie Harris, professora de Psicologia de la Universitat de St. Andrews, que estudia el processament visual humà.

Tanmateix, investigacions recents suggereixen que un vocabulari més ampli només és beneficiós per recordar els colors i no per percebre'ls.

La hipòtesi de la relativitat lingüística de Sapir-Whorf, plantejada el 1930, i popularitzada a la pel·lícula "Han arribat" (2016), suggereix que el llenguatge ens configura la manera de pensar i, fins i tot, com percebem el món.

Un exemple sobre les diferències en les percepcions culturals són les nombroses paraules que té la llengua inuit per referir-se al color blanc de la neu, o que no hi hagi cap paraula en grec antic per al color blau, per això Homer va descriure els mars tempestuosos com a "fosc de vi" a "L'Odissea". Per contra, el rus té paraules diferents per al blau clar --o blau cel-- i el fosc -- blau marí--. 

Debat científic i filosòfic: què és quàlia?

 "Veiem els mateixos colors?" Aquesta és la pregunta que, en realitat, s'ha fet tothom des de fa milers d'anys", diu Mineault, i ha ocupat científics i filòsofs. En el que la lingüística, la psicologia i la filosofia coincideixen és que el llenguatge informa sobre com comuniquem les idees

Cosa que porta al concepte de quàlia, introduït pel filòsof de la ment nord-americà Thomas Nagel, en l'article "Com és ser un ratpenat?". Es refereix a les qualitats subjectives de les experiències individuals. És a dir, la qualitat en contraposició a la quantitat, que no es pot mesurar ni comparar: com percebem els colors, els sons, els gustos, el dolor o altres sensacions abstractes com la felicitat.

El test d'ismy.blue no seria el primer joc que amb la participació de la gent ha contribuït a la ciència, com va passar amb el Fold.it, en què des del 2010, desenes de milers de persones van ajudar a resoldre problemes de plegament de proteïnes; o el Sea Hero Quest, que amb més de quatre milions de jugadors va proporcionar dades valuoses sobre l'Alzheimer.


Un dilema no resolt, malgrat tot

Però malgrat que s'ha fet viral, el test de Mineault no pot tenir cap valor científic, perquè no compleix amb les garanties i les condicions, que han de ser iguals per a tots el que hi participen, com la qualitat i intensitat de color de les pantalles. De fet, el test ha detectat diferències entre els que han fet la prova al vespre amb corrector de llum blava i els que l'han fet sense aquests filtres. 

Al final, només és un entreteniment, que, això sí, pot salvar discussions inútils, com la de quin color és la manta? "Hem fet la prova un munt de vegades", diu Mineault, i no n'han tret l'aigua clara: "Jo la veig verda, i ella, blava." La manta no canvia de color.

 

ARXIVAT A:
SalutViral CiènciaXarxes socials InternetTecnologiaRegne Unit
Anar al contingut